Avís! Aquesta traducció és massa antiga, si us plau vegeu l'original.

Quant a Debian

QUÈ és Debian?

El Projecte Debian és una associació d'individus que s'han unit per la causa comuna de crear un sistema operatiu lliure. Aquest sistema operatiu que hem creat s'anomena Debian GNU/Linux, o simplement Debian, per abreujar.

Un sistema operatiu és el conjunt de programes i utilitats bàsiques que fan que el vostre ordinador funcione. En el centre d'un sistema operatiu es troba el nucli. El nucli és el programa més important de l'ordinador, en realitza la gestió més bàsica i vos permet llançar altres programes.

Actualment els sistemes Debian usen el nucli Linux. Linux és un programari que va ser començat per Linus Torvalds i compta amb el recolzament de milers de programadors d'arreu del món.

Tanmateix, s'està treballant per oferir Debian amb altres nuclis, principalment el Hurd. El Hurd és una col·lecció de servidors que funcionen sobre un micronucli (com Mach) i implementen funcionalitats diverses. El Hurd és programari lliure produït pel Projecte GNU.

Una gran part de les eines bàsiques que completen el sistema operatiu provenen del Projecte GNU; aquest és el motiu dels noms GNU/Linux i GNU/Hurd. Aquestes eines també són lliures.

Per descomptat, allò que la gent vol és programari d'aplicació: programes que l'ajuden a fer allò que vol, des d'editar documents fins a portar un negoci, gaudir de jocs o escriure més programari. Debian proporciona més de 37500 paquets (programari precompilat que es lliura en un format agradable per facilitar-ne la instal·lació en la vostra màquina) — i tot lliure.

És més o menys com una torre. En la base es troba el nucli. A sobre es troben totes les eines bàsiques. Després hi ha tot el programari que useu en l'ordinador. I al cim de la torre és Debian — organitzant i ajustant tot amb cura per que funcione bé conjuntament.

I és tota lliure?

Potser vos pregunteu: per què hauria la gent d'utilitzar hores del seu propi temps escrivint programari, empaquetant-lo amb cura, i aleshores regalar-ho tot plegat? Les respostes són tan variades com la gent que hi contribueix. A alguns els agrada ajudar la resta. Molts escriuen programes per a aprendre més sobre els ordinadors. Cada volta més gent intenta trobar formes d'evitar els preus inflats del programari. Una multitud creixent contribueix en agraïment per tot el gran programari lliure que han rebut d'altres. En el món acadèmic molts creen programari lliure per facilitar que els resultats de la seua recerca siguen amplament usats. Les empreses ajuden al manteniment del programari llire, de forma que puguen tenir veu en el seu desenvolupament — no hi ha cap forma més ràpida d'obtenir una nova funcionalitat que implementar-la un/-a mateix/-a! No cal dir que molts de nosaltres simplement ho trobem molt entretingut.

Debian està tan compromesa amb el programari lliure que pensàrem que seria útil que aquest compromís es formalitzara en un document escrit. Així nasqué el nostre Contracte Social.

Tot i que Debian creu en el programari lliure, hi ha casos on la gent vol o necessita posar programari no-lliure en la seua màquina. Debian el suportarà sempre que siga possible. Fins i tot hi ha un nombre creixent de paquets amb l'únic propòsit d'instal·lar programari no-lliure en un sistema Debian.

Dieu «lliure», però els CD i l'ample de banda costen diners!

Potser pregunteu: si el programari és lliure, per què he de pagar a un venedor per un CD, o a un proveïdor d'Internet (ISP) per descarregar-lo?

Quan compreu un CD esteu pagant el temps d'algú, el seu desembós de capital per fer els discs i el seu risc (en cas que no els venga tots). En altres paraules, esteu pagant el mitjà físic usat per distribuïr el programari, però no el propi programari.

Quan usem la paraula «lliure», ens referim a la llibertat del programari, no a que no tinga cap cost. Podeu llegir més sobre què volem dir amb «programari lliure» i què diu la Free Software Foundation sobre aqueix tema.

La majoria del programari costa més de cent euros. Com és que el regaleu?

Una pregunta millor és: com se'n surten les companyies de programari cobrant tant? El programari no és com fabricar un cotxe. Una volta heu fet una còpia del vostre programari, els costs de producció per fer-ne un milió més són ínfims (això és un bon motiu de que Microsoft tinga tants milers de milions de dólars en el banc).

Mireu-ho d'una altra forma: si tinguéreu una font infinita d'arena en el vostre jardí, potser desitjaríeu regalar-la. Però, seria esbojarrat pagar un camió que la portara als altres. Podríeu fer-los venir i que l'agafaren ells mateixos (equivalent a una descàrrega des de la xarxa), o podrien pagar a altre per que els la repartira a la seua porta (equivalent a comprar un CD). Exactament així és com opera Debian i el motiu de que la majoria dels CD/DVD siguen tan barats (només 12 dólars US per 4 DVD).

Debian no treu diners de la venda de CD. Però, al mateix temps, calen diners per pagar despeses com el registre de dominis i el maquinari. Per això vos demanem que la compreu d'un dels venedors de CD que donen una part de la vostra compra a Debian.

Quin maquinari es suporta?

Debian funciona en quasi qualsevol ordinador personal, incloent la majoria de models antics. Generalment, cada versió de Debian suporta un nombre major d'arquitectures. Si voleu obtenir una llista completa d'arquitectures suportades, vegeu la documentació de la distribució «stable».

Es suporta quasi tot el maquinari més comú. Si voleu assegurar-vos de que es suporten tots els dispositius connectats a la vostra màquina, consulteu el Linux Hardware Compatibility HOWTO.

Hi ha algunes companyies que dificulten el suport en no alliberar les especificacions del seu maquinari. Açò significa que potser no podreu fer servir el seu maquinari amb GNU/Linux. Algunes companyies proveeixen amb control·ladors no-lliures, però açò és també un problema perque la companyia podria tancar o abandonar el suport al maquinari que posseïu. Vos recomanem que només compreu maquinari de fabricants que proveïsquen controladors lliures pels seus productes.

Vull més informació.

Potser vulgueu consultar el nostre FAQ.

Encara no n'estic convençuda/-t.

No vos quedeu només amb la nostra paraula — proveu Debian vosaltres mateixes/-os. Com que l'espai en disc dur és cada volta més barat, probablement podeu dedicar-n'hi uns 2 GiB. Si no voleu o necessiteu un escriptori gràfic, 600 MiB seran suficients. Podeu instal·lar fàcilment Debian en aquest espai extra i coexistirà amb el vostre SO existent. Si amb el temps necessiteu més espai, podeu simplement esborrar un dels vostres SO (i una volta hàgueu vist el poder d'un sistema Debian, tenim confiança en que no esborrareu Debian).

Com que provar un nou sistema operatiu vos portarà un poc del vostre valuós temps, és comprensible que tingueu reserves. Per aquesta raó hem compilat una llista de pros i contres de Debian. La llista hauria d'ajudar-vos a decidir si creieu que mereix la pena. Esperem que aprecieu la nostra honestedat i franquesa.

Com puc obtenir Debian?

La manera més popular d'instal·lar Debian és des d'un CD que podeu comprar pel preu del medi a un dels nostres nombrosos venedors de CD. Si teniu un bon accés a Internet, podeu descarregar i instal·lar Debian per Internet.

Si us plau, vegeu la nostra pàgina sobre obtenir Debian per a més informació.

Si encara no ho heu fet, potser vos interesse mirar primer el Linux Hardware Compatibility HOWTO.

No oblideu fer una ullada als paquets que oferim (esperem que no vos deixeu intimidar simplement pel seu nombre!).

No puc configurar-ho tot jo sola/sol. Com puc obtenir suport per Debian?

Podeu obtenir ajuda llegint la documentació que està disponible tant en el lloc web com en els paquets que podeu instal·lar en el vostre sistema. També podeu contactar-nos mitjançant les llistes de correu o utilitzan't l'IRC. Un pot inclús contractar a un consultor per a fer el treball.

Si us plau, vegeu la nostra documentació i les nostres pàgines de suport per a més informació.

Però qui sou vosaltres?

Debian és produïda per gairebé mil desenvolupadors actius repartits arreu del món que hi treballen voluntàriament en el seu temps lliure. En realitat, els desenvolupadors no es solen trobar en persona. La comunicació es realitza principalment mitjançant el correu electrònic (les llistes de correu en lists.debian.org) i l'IRC (el canal #debian en irc.debian.org).

El projecte Debian té una estructura curosament organitzada. Per a més informació de com es veu Debian des de dins, si us plau no tingueu problema a navegar el racó del desenvolupador.

Qui usa Debian?

Encara que no hi ha estadístiques precises disponibles (ja que Debian no requereix als seus usuaris que es registren), hi ha evidència prou forta que un ample abanic d'organitzacions, grans i xicotetes, utilitzen Debian, al igual que molts milers d'individus. Vegeu la nostra pàgina Quí usa Debian?, una llista d'organitzacions de perfil alt que ens han enviat una descripció curta de com i per què utilitzen Debian.

Com va començar tot?

Debian va ser encetada en agost de 1993 per l'Ian Murdock, com una distribució que seria desenvolupada obertament, en l'esperit de Linux i GNU. Debian va ser concebuda per ser construïda amb cura i a consciència, i per ser mantinguda i suportada de forma similar. Va començar com un grupet molt compacte de hackers del Programari Lliure, i ha crescut gradualment fins esdevenir una gran comunitat ben organitzada de desenvolupadors i usuaris. Vegeu la història detallada.

Com que ho pregunta molta gent: Debian es pronuncia /ˈde.bi.ən/. El nom prové dels noms del creador de Debian, Ian Murdock, i la seua esposa, Debra.