[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ A ] [ següent ]
Suggerim que abans d'actualitzar també llegiu la informació de Consideracions en relació a etch, Capítol 5. Aquest capítol es refereix a qüestions que no estan directament relacionades amb el procés d'actualització però que encara podrien ser importants conèixer abans de començar.
Abans d'actualitzar el vostre sistema es recomana que feu una còpia de seguretat completa, o almenys que copieu tota dada o informació de configuració que no us pugueu permetre perdre. Les eines i el procés d'actualització són prou fiables, però una fallada del maquinari en mig de l'actualització pot deixar-vos amb un sistema greument malmès.
Sobretot, el que probablement voldreu conservar és el contingut dels directoris
/etc, /var/lib/dpkg i la sortida de dpkg
--get-selections "*" (les cometes són importants).
El procés per si mateix no modifica res al directori /home. No
obstant, algunes aplicacions (p.ex. parts de la sèrie Mozilla, i els entorns
d'escriptori GNOME i KDE) també sobreescriuen la configuració d'usuari amb els
nous valors per defecte quan l'usuari engega per primera vegada una versió nova
de l'aplicació. Per precaució, potser voldreu fer còpia del fitxers i
directoris ocults («dotfiles») dels directoris dels usuaris. Aquestes còpies
poden ajudar a recuperar o recrear la configuració antiga. També s'aconsella
que n'informeu als usuaris.
Qualsevol instal·lació de paquets s'ha de fer amb privilegis de superusuari,
així que o bé entreu com a root o utilitzeu el su o el
sudo per obtenir els drets d'accés necessaris.
L'actualització té algunes condicions prèvies; hauríeu de comprovar-les abans de fer l'actualització.
És prudent informar a tots els usuaris abans de qualsevol actualització que
planegeu, encara que els usuaris que accedeixen al vostre sistema amb una
connexió ssh rebran un avís durant l'actualització i haurien de
poder continuar treballant.
Si voleu prendre precaucions addicionals, feu una còpia de seguretat o
desmunteu les particions dels usuaris (/home) abans d'actualitzar.
Probablement haureu d'actualitzar el nucli quan actualitzeu a etch, així que serà necessari reiniciar. Típicament, açò es farà després d'haver acabat l'actualització.
Com que hi ha molts canvis en el nucli entre sarge i etch relatius a controladors, descobriment de maquinari i del nomenament i ordre dels fitxers de dispositiu, hi ha un risc real que tingueu problemes al reiniciar el vostre sistema després de l'actualització. Hi ha documentats una gran quantitat de possibles problemes en aquest i els següents capítols d'aquestes notes de llançament.
Per aquest motiu, té sentit assegurar que sereu capaços de recuperar el sistema si fallés al reiniciar, o a sistemes controlats de forma remota, si fallés a l'activar la xarxa.
Si esteu actualitzant remotament via ssh és molt recomanable que
prengueu les precaucions necessàries per poder accedir al servidor a través
d'un terminal sèrie. Hi ha la possibilitat que, després d'actualitzar el nucli
i de reiniciar, alguns dispositius canvien de nom (tal i com es descriu a Canvis en l'enumeració de dispositius, Secció
4.6.4) i haureu de modificar la configuració del sistema des de la consola
local. Addicionalment, si es reinicia de forma accidental en mig de
l'actualització és possible que necessiteu recuperar-la utilitzant una consola
local.
La cosa més òbvia a intentar és reiniciar amb el vostre nucli vell. Però per diferents motius documentats en una altra part d'aquest document, no està garantit que funcione.
Si falla, necessitareu una manera alternativa per arrencar el vostre sistema de manera que accediu a reparar-lo. Una opció és utilitzar una imatge especial de rescat o un CD de Linux live. Després d'arrencar des de ahí, hauríeu de poder muntar el vostre sistema arrel i fer un chroot dins per investigar i corregir el problema.
Una altra recomanació que voldríem fer-vos és que utilitzeu el mode
rescue de l'instal·lador de Debian etch. L'aventatge d'utilitzar
l'instal·lador és que podeu escollir entre els seus molts mètodes
d'instal·lació per que s'ajuste millor a la vostra situació. Per obtenir més
informació, consulteu la secció «Recuperació d'un sistema espatllat» en el
capítol 8 de la Guia
d'Instal·lació i el PMF de l'Instal·lador de
Debian.
L'initramfs-tools inclou un intèrpret d'ordres per depuració[6] a l'initrd que genera. Si per
exemple l'initrd no pot muntar el vostre sistema de fitxers arrel, anireu a
parar a aquest intèrpret d'ordres de depuració que té algunes ordres bàsiques
per ajudar a fer el seguiment del problema i possiblement arreglar-lo.
Les coses bàsiques a comprovar són: la presencia dels fitxers de dispositiu
correctes a /dev; que els mòduls estiguen carregats (cat
/proc/modules); l'eixida del dmesg per trobar errors en la
carrega dels controladors. L'eixida del dmesg també mostrarà
quins fitxers de dispositiu s'han assignat a cada disc; haureu de comprovar
l'eixida del echo $ROOT per assegurar-vos que el l'arrel ho es del
dispositiu que s'esperava.
Si aconseguiu corregir el problema, escrivint exit sortirà de l'intèrpret d'ordres de depuració i continuarà el procés d'arrencada des del punt que havia fallat. Per suposat també necessitareu corregir el problema i regenerar l'initrd de manera que la pròxima arrencada no torne a fallar.
L'actualització de la distribució s'hauria de fer o bé localment des d'una
consola virtual en mode text (o bé una connectada directament via terminal
sèrie) o de manera remota via una connexió ssh.
Per obtenir un marge de seguretat addicional quan actualitzeu remotament, us
suggerim que executeu el procés d'actualització de forma remota en la consola
virtual amb el programa screen, que dona una reconnexió segura i
assegura que el procés d'actualització no s'interromprà si el procés de
connexió remota fallara.
Important! No hauríeu d'actualitzar fent servir
telnet, rlogin, rsh, o des d'una sessió
X gestionada per xdm, gdm o kdm etc. a
les màquines que esteu actualitzant. La raó és que aquests serveis es podrien
interrompre a l'actualització, i podríeu acabar amb un sistema
inaccessible a mig actualitzar.
En cas que feu servir un nucli anterior al 2.4.1, haureu d'actualitzar com a
mínim a la sèrie 2.4 abans d'actualitzar la glibc. Açò s'hauria
de fer abans de començar l'actualització. Es recomana que actualitzeu
directament a un nucli 2.6.8 de sarge, en comptes d'actualitzar a un de la
sèrie 2.4.
El procés d'actualització descrit en aquest capítol s'ha dissenyat per a
actualitzacions des de sistemes sarge «purs», sense paquets de terceres parts.
En particular, hi ha alguns problemes coneguts amb paquets de terceres parts
que instal·len programes a /usr/X11R6/bin/ i que causen problemes
en les actualitzacions per la transició a X.Org (Transició d'XFree86 a X.Org, Secció
5.3). Per fer el procés d'actualització més fidedigne, podríeu esborrar
els paquets de terceres parts del vostre sistema abans de començar
l'actualització.
Aquest procediment també assumeix que el sistema està actualitzat fins a l'últim llançament puntual de sarge. Si no ho heu fet o no n'esteu segurs, seguiu les instruccions a Actualització del sistema sarge, Secció A.1.
En alguns casos, l'us d'apt-get per instal·lar paquets en comptes
de l'aptitude podria fer que l'aptitude considere un
paquet com «no usat» i el marque per ser esborrat. En general, el sistema
hauria d'estar completament actualitzat i «net».
Per açò hauríeu de revisar si hi ha alguna acció pendent en el gestor de
paquets aptitude. Si un paquet es marca per ser esborrat o
actualitzat en el gestor de paquets, podria afectar de forma negativa el
procediment d'actualització. Corregir açò tan sols és possible si el vostre
sources.list encara apunta a sarge; i no a
stable o etch; vegeu Canviar la llista de fonts, Secció
A.2.
Per fer açò, heu d'executar la interfície d'usuari de l'aptitude i
premer 'g' («Go»). Si mostra alguna acció, haurieu de revisar-la i bé
corregir-la o implementar les accions suggerides. Si no es suggereix cap acció
se us mostrarà un missatge dient «No hi ha paquets marcats per instal·lar
esborrar o actualitzar».
Si teniu configurat l'APT per a instal·lar alguns paquets d'un altra
distribució que no és l'estable (p.ex. «testing»), hauríeu de canviar la
configuració de marcatge de paquets de l'APT (que es troba a
/etc/apt/preferences) per permetre l'actualització dels paquets
esmentats a versions del nou llançament estable. Podeu trobar més informació
sobre el marcatge de paquets d'APT a apt_preferences(5).
En referència al mètode utilitzat, es recomanable que abans reviseu l'estat de tots els paquets, i verifiqueu que tots es troben en estat actualitzable. L'ordre següent us mostrarà qualsevol paquet que estigui en estat «Half-Installed» o «Failed-Config», i tots aquells que tinguin qualsevol error.
# dpkg --audit
Podeu també inspeccionar l'estat de tots els paquets del sistema utilitzant
dselect, aptitude, o bé amb les ordres
# dpkg -l | pager
o
# dpkg --get-selections "*" > ~/paquets-actuals.txt
És preferible que traieu qualsevol marca de retenció abans d'actualitzar. Si un paquet essencial per a l'actualització està retingut, l'actualització fallarà.
Tingueu en compte que l'aptitude utilitza un mètode de retenció de
paquets diferent del de l'apt-get i del dselect.
Podeu identificar els paquets retinguts per l'aptitude amb l'ordre
# aptitude search "~ahold" | grep "^.h"
Si voleu comprovar quins paquets teniu retinguts per l' apt-get,
executeu l'ordre
# dpkg --get-selections | grep hold
Si vàreu modificar i recompilar un paquet localment, i no el vàreu canviar de nom, ni vàreu posar una època a la versió, hauríeu de posar-lo com a retingut per tal d'impedir que s'actualitze.
L'estat de paquet retingut en l'aptitude es pot canviar utilitzant
l'ordre: Canvieu hold per unhold per eliminar l'estat
retingut.
# aptitude hold nom_del_paquet
Si hi ha alguna cosa que us cal esmenar, el millor és que us assegureu que el
sources.list encara apunta a sarge tal com s'explica a Canviar la llista de fonts, Secció
A.2.
Si heu instal·lat al sistema algun paquet que no és de Debian, heu de tenir en
compte que aquests paquets podrien ser esborrats durant l'actualització a causa
de dependències conflictives. Si aquests paquets es van instal·lar afegint una
font de paquets al vostre /etc/apt/sources.list, heu de comprovar
si eixa font també ofereix paquets compilats per a etch i canviar la línia del
font d'acord amb això al mateix temps que canvieu les fonts per als paquets de
Debian.
Alguns usuaris podrien tenir versions noves portades dels paquets que estan instal·lats a Debian en els seus sistemes sarge. En aquest cas, és molt probable que eixos paquets causen problemes durant l'actualització, ja que poden provocar conflictes de fitxers[7]. A l'apartat Possibles problemes en l'actualització, Secció 4.5.8 trobareu informació sobre com resoldre conflictes de fitxers, en cas que n'hi hagi.
Per tal d'evitar que l'aptitude elimine alguns paquets que es van
introduir per dependències, necessitareu desmarcar-los manualment com a paquets
auto. Açò inclou l'OpenOffice i el Vim per les instal·lacions
d'escriptori:
# aptitude unmarkauto openoffice.org vim
I imatges d'un nucli 2.6 si els heu instal·lat utilitzant un metapaquet de nucli:
# aptitude unmarkauto $(dpkg-query -W 'kernel-image-2.6.*' | cut -f1)
Avís: Podeu revisar quins paquets estan marcats com auto amb l'aptitude tot i executant:
# aptitude search 'i~M <nom del paquet>'
Abans de començar l'actualització haureu d'ajustar el fitxer de configuració de
l'apt que conté les llistes de paquets,
/etc/apt/sources.list.
L'apt considerarà que tots els paquets es poden trobar a alguna
línia «deb» i instal·larà els paquets amb el número de versió més
alt, donant prioritat a les línies esmentades primer (d'aquesta forma, si heu
definit diferents ubicacions de rèpliques, primer anirà el vostre disc local,
després els CD-ROM, i aleshores les rèpliques HTTP/FTP).
Sovint es referirà a un llançament pel seu nom codi (p.ex. sarge, etch) o pel seu nom d'estat (p.ex. «oldstable», «stable», «testing», «unstable»). Referir-se a un llançament pel seu nom codi té l'avantatge que mai us agafarà per sorpresa un nou llançament, per aquest motiu aquesta serà la via utilitzada ací. Açò significa, per descomptat, que haureu de mirar els anuncis de llançaments pel vostre compte. Si utilitzeu el nom de l'estat, trobareu grans quantitats de paquets disponibles per actualitzar en el moment que es produeixi el llançament.
En la configuració per defecte els paquets s'obtenen dels principals servidors
de Debian a Internet, però podeu modificar el fitxer
/etc/apt/sources.list per tal d'utilitzar altres rèpliques,
preferiblement una rèplica que sigui pròxima al lloc on us trobeu.
Les adreces de les rèpliques de Debian d'HTTP o FTP es poden trobar a http://www.debian.org/distrib/ftplist
(cerqueu a la secció «Llista completa de rèpliques»). Normalment, les
rèpliques HTTP són més ràpides que les rèpliques FTP.
Per exemple, suposeu que la rèplica de Debian que teniu més a prop és http://mirrors.kernel.org/debian/. Quan examineu una rèplica amb un navegador web o un programa d'FTP, voreu que els directoris principals estan organitzats així:
http://mirrors.kernel.org/debian/dists/etch/main/binary-i386/...
http://mirrors.kernel.org/debian/dists/etch/contrib/binary-i386/...
Per emprar aquesta rèplica amb l'apt, afegiu aquesta línia al
fitxer sources.list:
deb http://mirrors.kernel.org/debian etch main contrib
Fixeu-vos que la «distribució» s'afegeix implícitament, i els arguments que segueixen el nom de llançament s'utilitzen per expandir el camí en directoris múltiples.
Després d'afegir les noves fonts, inhabiliteu les línies «deb»
antigues al fitxer sources.list, afegint-hi un signe
# al davant.
En lloc d'utilitzar rèpliques HTTP o FTP, podeu modificar el
/etc/apt/sources.list per a utilitzar una rèplica que tingueu al
vostre disc local (que possiblement muntareu amb NFS).
Per exemple, la vostra rèplica de paquets podria estar a
/var/ftp/debian/, i tenir els directoris principals com aquests:
/var/ftp/debian/dists/etch/main/binary-i386/...
/var/ftp/debian/dists/etch/contrib/binary-i386/...
Per tal que l'apt el reconegui, afegiu aquesta línia al fitxer
sources.list:
deb file:/var/ftp/debian etch main contrib
Fixeu-vos que el «dists» s'afegeix implícitament, i els arguments que segueixen el nom del llançament s'utilitzen per expandir la ruta en directoris múltiples.
Després d'afegir les noves fonts, inhabiliteu les línies «deb»
antigues al fitxer sources.list, afegint-hi un signe
# al davant.
Si voleu utilitzar sols els CD, comenteu les línies «deb»
al /etc/apt/sources.list posant-hi un signe de comentari
# al davant.
Assegureu-vos que hi ha un línia al fitxer/etc/fstab que permet
muntar la unitat de CD-ROM al punt de muntatge /cdrom
(l'apt-cdrom necessita exactament el punt de muntatge
/cdrom). Per exemple, si /dev/hdc és la unitat de
CD-ROM, el fitxer /etc/fstab ha de contenir una línia com aquesta:
/dev/hdc /cdrom auto defaults,noauto,ro 0 0
Tingueu en compte que no hi ha espais entre les paraules defaults,noauto,ro al quart camp.
Per a verificar que funciona correctament, inseriu un CD i proveu d'executar
# mount /cdrom # açò muntarà el CD al punt de muntatge
# ls -alF /cdrom # açò mostrarà el directori arrel del CD
# umount /cdrom # açò desmuntarà el CD
Tot seguit, executeu:
# apt-cdrom add
per cada CD-ROM amb binaris de Debian, per a afegir el contingut de cada CD a la base de dades de l'APT.
La manera més recomanable d'actualitzar una distribució completa de Debian
GNU/Linux és emprant l'eina de gestió de paquets aptitude. Aquest
programa pren decisions sobre la instal·lació de paquets més assenyades que si
feu servir l'apt-get directament.
No oblideu muntar totes les particions necessàries (especialment les particions
arrel i /usr) amb permisos de lectura i escriptura amb una ordre
de l'estil:
# mount -o remount,rw /punt_de_muntatge
Ara heu de tornar a comprovar que les entrades de les fonts de l'APT (al fitxer
/etc/apt/sources.list) apunten o bé a «etch» o bé a
«stable». No hauria de trobar-se cap entrada apuntant a sarge.
Avís: les línies de les fonts d'un CD-ROM sovint apunten a
«unstable» encara que açò puga semblar confús, no ho
canvieu.
És altament recomanable que utilitzeu el programa /usr/bin/script
per a enregistrar una transcripció de la sessió d'actualització. Aleshores, si
us trobeu amb algun problema, tindreu un fitxer de registre del que ha passat
i, si fos necessari, podeu donar la informació exacta en un informe d'error.
Per començar a enregistrar la sessió, escriviu:
# script -t 2>~/upgrade-etch.time -a ~/upgrade-etch.script
o quelcom de semblant. No poseu el fitxer typescript a un directori temporal
com ara /tmp o /var/tmp (els fitxers d'aquests
directoris es poden esborrar durant l'actualització o bé quan reinicieu el
sistema).
El typescript també us permetrà revisar la informació que s'ha mostrat en pantalla. Només cal que aneu al VT2 (utilitzant Alt-F2) i, després d'entrar, executeu less -R ~root/upgrade-to-etch.script per veure el fitxer.
Un cop hagi finalitzat l'actualització, podeu aturar l'script
escrivint exit a l'indicador d'ordres.
Si heu utilitzat el -t amb el script podreu utilitzar el
scriptreplay per reproduir tota la sessió:
# scriptreplay ~/upgrade-etch.time ~/upgrade-etch.script
El primer que heu de fer és descarregar la llista de paquets disponibles per al nou llançament. Podeu fer-ho executant:
# aptitude update
En executar açò, la primera vegada pot mostrar alguns avisos relacionats amb la disponibilitat de les fonts. Aquests avisos son innocus i no apareixeran si torneu a executar l'ordre una altra vegada.
Heu d'assegurar-vos abans d'actualitzar que el vostre sistema té prou espai al
disc dur quan comenceu l'actualització del sistema complet, tal com es descriu
a Actualització de la resta del sistema, Secció
4.5.6. En primer lloc, qualsevol paquet necessari per a l'actualització
que es descarregue des de la xarxa s'emmagatzema a
/var/cache/apt/archives (i al subdirectori partial/
durant la descàrrega), així que hauríeu de assegurar-vos que teniu prou disc
dur a la partició que conté el sistema de fitxers /var/, per desar
temporalment els paquets que s'instal·laran al sistema. Un cop descarregats
els paquets, probablement us caldrà més espai a altres particions per
instal·lar els paquets actualitzats (que poden contenir binaris més grans o més
dades) i els nous paquets que s'afegiran a l'actualització. Si el sistema no
disposés de prou espai, acabaríeu amb una actualització incompleta que seria
difícil de recuperar.
Tant l'aptitude com el apt us donaran informació
detallada de l'espai de disc que cal per la instal·lació. Podreu vore aquesta
estimació abans de continuar amb l'actualització en curs:
# aptitude -y -s -f --with-recommends dist-upgrade
[ ... ]
XXX paquets actualitzats, XXX instal·lats, XXX a suprimir i XXX a no actualitzar.
Es necessita obtenir xx.xMiB/yyyMiB d'arxius. Després del desempaquetat s'utilitzaran AAAMiB.
Es descarregaran/instal·laran/suprimiran paquets.
[8]
Si no teniu prou espai per l'actualització, allibereu-ne abans. Podeu:
Esborrar paquets que s'han descarregat abans per instal·lar-se (a
/var/cache/apt/archive). Buidar la memòria cau de paquets amb
l'ordre apt-get clean o aptitude clean, que
esborraran els fitxers descarregats anteriorment.
Esborrar paquets que ja no feu servir. Si teniu el
popularity-contest instal·lat, podeu utilitzar
popcon-largest-unused per a obtenir una llista dels paquets que
menys empreu al sistema i que ocupen més espai. També podeu utilitzar el
deborphan o el debfoster per trobar paquets obsolets
(vegeu Paquets obsolets, Secció 4.10). De forma
alternativa, podeu arrencar l'aptitudeen «visual mode» i trobar
els paquets obsolets en «Paquets obsolets i creats localment».
Esborreu els paquets que ocupen molt d'espai, i que no necessiteu ara (sempre
els podeu reinstal·lar després de l'actualització). Podeu obtenir una llista
dels paquets que ocupen més espai al disc amb el dpigs (disponible
al paquet debian-goodies) o amb el wajig (executant
wajig size).
Moure temporalment a un altre sistema, o esborrar permanentment, els registres
del sistema que són a /var/log/.
Fixeu-vos que per esborrar els paquets de forma segura, és aconsellable canviar
el vostre sources.list per que apunte a sarge tal i com es descriu
a Canviar la llista de fonts,
Secció A.2.
Degut a certs conflictes necessaris entre paquets de sarge i etch, executar aptitude dist-upgrade de forma directa sovint esborrarà una gran quantitat de paquets que potser voldríeu mantenir. Per això us recomanem que feu una actualització en dos passos, primer una actualització mínima per evitar aquests conflictes, i després un dist-upgrade complet.
Primer, executeu:
# aptitude upgrade
Açò té l'efecte d'actualitzar aquells paquets que es poden actualitzar sense la necessitat d'esborrar o instal·lar cap altre paquet.
Continueu l'actualització mínima amb:
# aptitude install initrd-tools
Aquest pas actualitzarà automàticament la libc6 i els
locales, i farà entrar les biblioteques de suport de SElinux
(libselinux1). En aquest punt, alguns serveis que s'estiguen
executant es reiniciaran, incloent xdm, gdm i
kdm. Com a conseqüència les sessions locals de X11 es
desconnectaran.
El pas següent depèn dels paquets que tingueu instal·lats al sistema. Aquestes notes de llançament donen consells generals de quin mètode s'hauria d'utilitzar, però si teniu dubtes, es recomana que examineu els paquets proposats per esborrar per cada mètode abans de continuar.
Alguns paquets que en general s'espera que s'hagen esborrat inclouen
base-config, hotplug, xlibs,
netkit-inetd, python2.3, xfree86-common,
i el xserver-common. Si voleu una llista més completa de paquets
que ara són obsolets a etch. vegeu Paquets obsolets,
Secció 4.10.
Aquesta manera d'actualitzar s'ha comprovat amb sistemes sarge amb la tasca escriptori instal·lada. És probable el mètode que donarà els millors resultats en sistemes amb la tasca escriptori instal·lada o amb els paquets gnome o kde instal·lats.
Probablement no siga el mètode adequat si no teniu els paquets
libfam0c102 i xlibmesa-glu instal·lats:
# dpkg -l libfam0c102 | grep ^ii
# dpkg -l xlibmesa-glu | grep ^ii
Si teniu un sistema d'escriptori complet instal·lat, executeu:
# aptitude install libfam0 xlibmesa-glu
Els sistemes que tinguen algun paquet X instal·lat, però no tota la tasca
escriptori, disposen d'un mètode diferent. Aquest mètode s'aplica
en general a sistemes amb el paquet xfree86-common instal·lat,
incloent alguns sistemes de servidor que tenen les tasques de servidor del
tasksel així com algunes de les tasques que inclouen eines de
gestió gràfiques. És molt semblant al mètode que s'utilitza als sistemes que
tenen les X, però que no tenen la tasca escriptori instal·lada.
# dpkg -l xfree86-common | grep ^ii
Primer, comproveu que teniu instal·lats els paquets libfam0c102 i
xlibmesa-glu.
# dpkg -l libfam0c102 | grep ^ii
# dpkg -l xlibmesa-glu | grep ^ii
Si no teniu instal·lat el paquet libfam0c102, no inclogueu el
libfam0 a la següent línia d'ordres. Si no teniu el paquet
xlibmesa-glu instal·lat, no l'inclogueu a la línia següent. [9]
# aptitude install x11-common libfam0 xlibmesa-glu
Fer açò també instal·larà el monitor de modificació de fitxers
(fam) així com l'RPC portmapper (portmap) si no
estaven encara al vostre sistema. Els dos paquets engegaran un nou servei de
xarxa en el sistema encara que els dos es poden configurar per limitar-se al
dispositiu de xarxa loopback (intern).
En un sistema que no tinga les X instal·lades, no hauria de fer falta cap aptitude install addicional, i podeu passar al pas següent.
La versió de l'udev d'etch no té suport per versions del nucli
anteriors a 2.6.15 (que inclou els nuclis de sarge 2.6.8) i la versió de
l'udev de sarge no funcionarà correctament amb els últims nuclis.
De forma addicional, instal·lar la versió de etch de l'udev
forçarà que s'esborre el hotplug, que utilitzen els nuclis de
Linux 2.4.
Per tant, el paquet del nucli anterior possiblement no arrencarà correctament
després de l'actualització. De manera semblant, hi ha un moment en
l'actualització en que l'udev s'ha actualitzat però l'últim nucli
encara no s'ha instal·lat. Si per casualitat es reinicia el sistema en aquest
punt, a meitat de l'actualització, no arrancaria ja que els controladors no es
detectarien ni es carregarien correctament. (Vegeu Preparació d'un entorn segur per a
l'actualització, Secció 4.1.4 on trobareu recomanacions de com preparar-vos
per a aquesta possibilitat si esteu actualitzant remotament.)
A no ser que el vostre sistema tinga instal·lada la tasca desktop, o bé altres paquets que puguen fer que s'esborren una quantitat molt gran de paquets, es recomana que actualitzeu el nucli individualment en aquest moment.
Per procedir a fer l'actualització del nucli, executeu:
# aptitude install linux-image-2.6-flavor
Mireu Instal·lar el metapaquet del nucli, Secció 4.6.1 si voleu ajuda per determinar quina versió del nucli hauríeu d'instal·lar.
En el cas d'escriptori, malauradament, no és possible assegurar que el paquet
del nou nucli s'instal·le immediatament després d'instal·lar el nou
udev, així que hi ha un moment de durada indeterminada on el
vostre sistema no tindrà cap nucli instal·lat amb suport complet de hotplug.
Vegeu Actualització del nucli i els paquets relacionats,
Secció 4.6 per obtenir més informació de com configurar el vostre sistema
per que no depenga del hotplug a l'arrencar.
Ara ja esteu preparats per continuar amb la part principal de l'actualització. Executeu:
# aptitude dist-upgrade
Açò farà una actualització completa del sistema, és a dir, instal·larà les versions més noves de tots els paquets, i resoldrà tots els canvis de dependències possibles entre paquets de diferents llançaments. Si s'escau, instal·larà alguns paquets nous (normalment noves versions de biblioteques o paquets que han canviats de nom), i esborrarà qualsevol paquet obsolet conflictiu.
Quan actualitzeu des d'un conjunt de CD-ROM, se us demanarà que introduïu CD específics en diferents moments al llarg de l'actualització. Açò és així perquè hi ha paquets interrelacionats que estan dispersos en diferents CD
Les noves versions dels paquets instal·lats actualment que no es poden
actualitzar sense canviar l'estat de la instal·lació d'un altre paquet es
deixaran en la seua versió actual (que es mostrarà com a «held back»). Açò es
pot resoldre o bé utilitzant aptitude per escollir aquests paquets
o bé executant aptitude -f install package.
Després de l'actualització, ja amb la nova versió de l'apt podeu
actualitzar la informació dels paquets, que inclou el nou mecanisme de
comprovació de la signatura:
# aptitude update
L'actualització ja haurà aconseguit i activat les claus que signen els paquets
de l'arxiu de Debian. Si afegiu altres fonts de paquets (no oficials),
l'apt mostrarà avisos relacionats en la impossibilitat de
confirmar que els paquets descarregats són legítims i que no s'han forçat. Per
a més informació vegeu Gestió de
paquets, Secció 2.1.1.
Voreu que, des del moment que utilitzeu la nova versió d'apt, es
descarregaran fitxers de diferències (pdiff) en comptes de la
llista completa dels índexs de paquets. Per a més informació quant a aquesta
característica llegiu Actualitzacions més lentes dels
fitxers d'índex de l'APT, Secció 5.1.5.
Si mentre es fa servir aptitude, apt-get o
dpkg una operació falla amb l'error
E: Dynamic MMap ran out of room
significa que l'espai reservat de memòria cau és insuficient. Podeu resoldre
aquest problema esborrant o comentant les línies que no necessiteu a
l'/etc/apt/sources.list, o incrementant la mida de la memòria cau.
La mida de la memòria cau es pot incrementar amb l'opció
APT::Cache-Limit al fitxer /etc/apt/apt.conf.
L'ordre següent li donarà un valor suficientment gran per a l'actualització:
# echo 'APT::Cache-Limit "12500000";' >> /etc/apt/apt.conf
Açò assumeix que aquesta variable encara no té cap valor assignat en eixe fitxer.
De vegades, cal activar l'opció APT::Force-LoopBreak a l'APT per
tal d'evitar entrar en un cercle sense sortida de conflicte i pre-dependència.
En tal cas l'aptitude us alertarà i avortarà l'actualització.
Podeu evitar-ho especificant l'opció -o APT::Force-LoopBreak=1 a
la línia d'ordres de l'aptitude.
És possible que l'estructura del sistema de dependències es corrompi i que
calgui una intervenció manual. Normalment açò vol dir emprar
l'aptitude o
# dpkg --remove package_name
per tal d'eliminar els paquets problemàtics, o bé
# aptitude --fix-broken install
# dpkg --configure --pending
En casos extrems haureu de forçar la reinstal·lació amb una ordre d'aquest l'estil
# dpkg --install /ruta/al/nom_del_oaquet.deb
No hi hauria d'haver cap conflicte de fitxers si actualitzeu des d'un sistema sarge «pur», però pot passar si teniu algun backport instal·lat. Un conflicte de fitxers donarà un error de l'estil:
Unpacking <package-foo> (from <package-foo-file>) ...
dpkg: error processing <package-foo> (--install):
trying to overwrite `<some-file-name>',
which is also in package <package-bar>
dpkg-deb: subprocess paste killed by signal (Broken pipe)
Errors were encountered while processing:
<package-foo>
Podeu provar de resoldre el conflicte de fitxers forçant l'eliminació del paquet esmentat a l'última línia del missatge d'error:
# dpkg -r --force-depends package_name
Un cop arreglat el problema, hauríeu de ser capaços de continuar l'actualització amb l'aptitude, seguint els passos que hem descrit anteriorment.
Durant l'actualització se us faran algunes preguntes referents a la
configuració o reconfiguració d'alguns paquets. Quan se us pregunte si s'ha de
reemplaçar qualsevol dels fitxers /etc/init.d, els directoris
/etc/terminfo, o el fitxer /etc/manpath.config per la
versió del mantenidor del paquet, heu de respondre 'sí' per garantir la
consistència del sistema. Sempre podreu tornar a les versions anteriors, ja
que es desaran amb l'extensió .dpkg-old.
En cas de dubte, anoteu el nom del paquet o del fitxer, i resoleu-ho després. Podeu cercar al fitxer typescript per revisar la informació que teníeu en pantalla en el moment de l'actualització.
Aquesta secció explica com actualitzar el nucli i tracta d'identificar
problemes potencials relacionats amb aquesta actualització. Podeu instal·lar
algun dels paquets linux-image-* de Debian, o compilar un nucli
personalitzat a partir del codi font.
Fixeu-vos que molta de la informació d'aquesta secció es basa en la idea que
estareu utilitzant un dels nuclis modulars de Debian junt amb
initramfs-tools i udev. Si escolliu utilitzar un
nucli personalitzat que no necessite un initrd, o si utilitzeu un generador de
initrd diferent, alguna de els informacions no serà important per vosaltres.
Encara que l'udev no estiga instal·lat en el vostre
sistema, és possible utilitzar el hotplug per a la detecció del
maquinari.
Si esteu fent servir un nucli de la sèrie 2.4, també hauríeu de llegir Actualització a un nucli 2.6, Secció 5.2 detingudament.
Quan actualitzeu la distribució des de sarge a etch, es recomana que instal·leu el nou metapaquet linux-image-2.6-*. Aquest paquet tal vegada s'instal·li automàticament en fer l'actualització. Podeu comprovar-ho executant:
# dpkg -l "linux-image*" | grep ^ii
Si no veieu cap sortida, aleshores us farà falta instal·lar un nou paquet linux-image a mà. Per vore una llista dels metapaquets linux-image-2.6 que hi ha, executeu:
# apt-cache search linux-image-2.6- | grep -v transition
Si no esteu segurs de quin paquet seleccionar, executeu uname -r i
busqueu un paquet que tinga un nom semblant. Per exemple, si veieu
'2.4.27-3-686', es recomana que instal·leu linux-image-2.6-686.
(Fixeu-vos que la versió 386 ja no existeix; si actualment esteu executant
aquesta versió, hauríeu d'instal·lar el nucli 486 en lloc seu.) Podeu també
utilitzar apt-cache per vore una descripció de cada paquet que us
pot ajudar a triar el millor. Per exemple:
# apt-cache show linux-image-2.6-686
Hauríeu aleshores d'utilitzar aptitude install per instal·lar-lo. Una vegada aquest nou nucli estiga instal·lat, hauríeu de reiniciar a la pròxima oportunitat per obtenir els beneficis que dóna la nova versió del nucli.
Pels més aventurats hi ha una manera més fàcil de compilar el vostre nucli
personalitzat a Debian GNU/Linux. Instal·leu el kernel-package i
llegiu la documentació que és a /usr/share/doc/kernel-package.
Si esteu utilitzant un nucli de la sèrie 2.6 de sarge aquesta actualització es farà de forma automàtica després de fer una actualització completa dels paquets del sistema (tal i com es descriu a Actualització de paquets, Secció 4.5).
Si és possible, és recomanable instal·lar el paquet del nucli per separat de la resta del dist-upgrade per tal de reduir les possibilitats de deixar temporalment un sistema no arrencable. Vegeu Actualització del nucli, Secció 4.5.5 per a una descripció d'aquest procés. Fixeu-vos també que això només ho hauríeu de fer després de l'actualització mínima tal i com es descriu a Actualització mínima del sistema, Secció 4.5.4.
També podeu fer aquest pas si esteu utilitzant un nucli personalitzat i voleu
utilitzar el nucli de etch. Si la versió del nucli que esteu fent servir no
està suportada per udev, aleshores es recomana que feu
l'actualitzeu també després de fer l'actualització mínima. Si la versió del
nucli està suportada per udev, podeu esperar.
Si teniu un nucli 2.4 instal·lat, i el vostre sistema recau damunt el
hotplug pel que fa a la detecció del maquinari, hauríeu
d'actualitzar primer a un nucli de la sèrie 2.6 de sarge abans d'intentar fer
l'actualització. Assegureu-vos que el nucli de la sèrie 2.6 arrenca el vostre
sistema i que tot el vostre maquinari es detecta correctament abans de fer
l'actualització. El paquet hotplug s'esborra del sistema (en
favor de udev) quan es fa una actualització completa del sistema.
Si no feu l'actualització del nucli abans d'açò, el vostre sistema podria no
arrencar correctament a partir d'aquest moment. Una vegada heu fet
l'actualització a un nucli de la sèrie 2.6 a sarge podeu fer una actualització
del nucli tal i com es descriu a Actualitzar des
d'un nucli 2.6, Secció 4.6.2.
Si el vostre sistema no utilitza el hotplug[10] podeu endarrerir
l'actualització del nucli fins després d'haver fet l'actualització completa del
sistema, tal com es descriu a Actualització de la
resta del sistema, Secció 4.5.6. Una vegada el vostre sistema s'ha
actualitzat podeu fer el següent (canviant el nom del paquet pel que més
s'ajuste el vostre sistema substituint el <sabor>):
# aptitude install linux-image-2.6-<sabor>
etch té un mecanisme molt més robust de detecció de maquinari que els llançaments anteriors. Tanmateix, açò pot donar lloc a canvis en l'ordre en que es detecten els dispositius del vostre sistema, afectant l'ordre en que s'assignen els noms als dispositius. Per exemple, si teniu dues targetes de xarxa controlades per controladors diferents, els dispositius eth0 i eth1 als que apunten podrien quedar intercanviats. Tingueu en compte que el nou mecanisme entén que si per exemple canvieu els controladors ethernet d'un sistema que està funcionant amb etch, el nou adaptador adoptarà un altre nom d'interfície.
Per als dispositius de xarxa, podeu evitar aquesta reordenació emprant regles
udev, o més específicament, mitjançant les definicions que hi ha a
/etc/udev/rules.d/z25_persistent-net.rules[11]. Alternativament, podeu
utilitzar l'eina ifrename, que permet associar dispositius físics
amb noms específics en el moment d'arrencar. Vegeu ifrename(8) i
iftab(5) per obtenir més informació. No s'haurien d'utilitzar
totes dues alternatives (udev i ifrename) alhora.
En els dispositius d'emmagatzemament podeu evitar aquesta reordenació si
utilitzeu el paquet initramfs-tools i el configureu perquè
carregui els mòduls dels controladors de dispositius d'emmagatzemament en el
mateix ordre que estan carregats ara. Per a fer-ho, identifiqueu quin és
l'ordre en que els mòduls d'emmagatzemament es van carregar al vostre sistema
mirant la sortida de l'lsmod. L'lsmod dóna la llista
de mòduls en ordre invers al que han estat carregats, és a dir, el primer mòdul
a la llista és l'últim que que s'ha carregat. Fixeu-vos que això només
funcionarà en dispositius que el nucli enumeri en un ordre estable (com ara els
dispositius PCI).
D'altra banda, esborrar i tornar a carregar els mòduls després de l'arrencada
inicial afectarà aquest ordre. A més, el nucli pot tenir alguns dispositius
enllaçats estàticament, i aquests noms no apareixeran a la sortida de
l'lsmod. Podeu esbrinar aquests noms de dispositiu i ordre de
càrrega examinant el /var/log/kern.log, o la sortida del
dmesg.
Afegiu eixos noms dels mòduls al fitxer
/etc/initramfs-tools/modules en l'ordre que hauria de carregar-se
al moment de l'arrencada. Els noms d'alguns mòduls pot variar de sarge a etch.
Per exemple, sym53c8xx_2 s'ha reanomenat a sym53c8xx.
Aleshores, haureu de regenerar la imatge o imatges initramfs executant update-initramfs -u -k all.
Una cop estigueu utilitzant un nucli etch i udev, podeu
reconfigurar el vostre sistema per aconseguir que accedeixi als discs amb un
àlies que no depengui de l'ordre de càrrega dels dispositius. Aquests àlies
són a la jerarquia /dev/disk/.
Si un initrd creat amb initramfs-tools s'utilitza per arrencar el
sistema, en alguns casos la creació dels fitxers de dispositiu mitjançant
udev pot ser que passi massa tard per als scripts d'arrencada.
El símptoma més habitual és que l'arrencada fallarà perquè no ha estat possible
muntar el sistema de fitxers arrel, i us deixarà en un intèrpret d'ordres de
depuració. Però en comprovar-ho després, veureu que tots els dispositius
necessaris estan presents a /dev. Aquest comportament s'ha pogut
observar en casos on el sistema de fitxers arrel és un disc USB o està sobre
RAID.
Una possible solució per a aquest problema és utilitzar el el paràmetre d'arrencada rootdelay=9. El valor del temps d'espera (en segons) es pot ajustar segons quines siguin les vostres necessitats.
Quan l'aptitude dist-upgrade ha acabat, l'actualització «formal» s'ha completat, però hi ha altres coses que s'han de fer abans de reiniciar.
Els nuclis de Debian ja no inclouen el suport per a devfs, per tant, els usuaris de devfs hauran de convertir els seus sistemes manualment abans d'arrencar un nucli de etch.
Si veieu la paraula 'devfs' a /proc/mounts, és pràcticament segur
que esteu utilitzant devfs. Qualsevol fitxer de configuració que
faci referències a dispositius a l'estil devfs s'haurà d'ajustar
per utilitzar noms de l'estil d'udev. Els principals fitxers que
contenen aquest tipus de referències són /etc/fstab,
/etc/lilo.conf, /boot/grub/menu.lst, i
/etc/inittab.
Hi ha més informació disponible quant a problemes potencials a l'informe
d'error #341152.
Si utilitzeu el lilo com a carregador d'arrencada (és el
carregador per defecte d'algunes instal·lacions de sarge) es recomana que
torneu a executar lilo després de l'actualització:
# /sbin/lilo
Adoneu-vos que açò és necessari encara que no actualitzeu el vostre nucli, ja
que la segona etapa del lilo canvia degut a l'actualització del
paquet.
A més, hauríeu de revisar els continguts del vostre
/etc/kernel-img.conf per assegurar-vos que teniu do_bootloader
= Yes. D'aquesta manera s'executarà sempre el carregador d'arrencada
després d'una actualització del nucli.
Si trobeu qualsevol problema quan s'executa lilo, reviseu els
enllaços simbòlics a / a vmlinuz i
initrd, així com els continguts del fitxer
/etc/lilo.conf per trobar discrepàncies.
Si oblideu tornar a executar el lilo abans de reiniciar o si s'ha
reiniciat abans de fer-ho manualment, el sistema podria no arrencar. En
comptes del prompt del lilo, voreu tan sols LI quan arranqueu el
sistema[12]. Vegeu Preparació de la recuperació, Secció 4.1.3 per a més
informació de com fer-ho.
A partir d'ara el mdadm necessita un fitxer de configuració, per acoblar les
línies MD (RAID) des del ramdisk inicial a la seqüència d'arrencada del
sistema. Assegureu-vos de llegir i seguir les instruccions que trobareu a
/usr/share/doc/mdadm/README.upgrading-2.5.3.gz després d'haver
actualitzat i abans de reiniciar. La última versió d'aquest
fitxer la podeu trobar a http://svn.debian.org/wsvn/pkg-mdadm/mdadm/trunk/debian/README.upgrading-2.5.3?op=file;
consulteu-ho si trobeu algun problema.
Després d'actualitzar, hi ha diverses coses que hauríeu de preparar pel nou llançament.
Si utilitzeu grub, editeu /etc/kernel-img.conf i
ajusteu la ubicació del programa update-grub, canviant
/sbin/update-grub per /usr/sbin/update-grub.
Si el nou metapaquet de la imatge del nucli ja s'ha instal·lat com a dependència d'un altre anterior, es marcarà automàticament com a instal·lat, però s'hauria de corregir:
# aptitude unmarkauto $(dpkg-query -W 'linux-image-2.6-*' | cut -f1)
Esborreu els metapaquets d'sarge executant:
# aptitude purge kernel-image-2.6-<flavor>
Mogueu qualsevol opció de configuració de /etc/network/options a
/etc/sysctl.conf. Vegeu
/usr/share/doc/netbase/README.Debian per obtenir més detalls.
Esborreu els paquets obsolets o que no s'utilitzen, tal i com es descriu a Paquets obsolets, Secció 4.10. Hauríeu de revisar quins fitxers de configuració utilitzant i esborrar completament els paquets si s'escau.
Amb el llançament de Lenny un gran nombre de paquets de servidor s'abandonaran, així que actualitzar a les versions noves d'aquests us estalviaran algun problema quan actualitzeu a Lenny.
Açò inclou els paquets següents:
apache (1.x), el successor és l'apache2
bind8, el successor és el bind9
php4, el successor és php5
postgresql-7.4, el sucessor és postgresql-8.1
exim 3, el successor és l'exim4
A part d'introduir milers de paquets nous, etch també retira i omet més de dos mil paquets antics que eren a sarge. No es proporciona una forma d'actualització per aquests paquets obsolets. Tot i que res no impedeix que continueu utilitzant els paquets obsolets si ho desitgeu, el projecte Debian normalment interromp el suport de seguretat per a aquests paquets al cap d'un any des del llançament de etch[13], i tampoc es donarà cap altra mena de suport durant aquest temps. Es recomana, si n'hi ha, que els reemplaceu per les alternatives de què es dispose.
Hi ha diverses raons per les quals alguns paquets s'esborren de la distribució: ja no els mantenen els desenvolupadors; no hi ha cap desenvolupador de Debian interessat a mantenir-los; la funcionalitat que donen s'ha vist reemplaçada per alguns programes nous (o versions noves); o bé s'ha considerat que no és adequat per a etch a causa de les errades que conté. En aquest darrer cas, els paquets encara els podríeu trobar a la distribució «unstable»
Detectar quins paquets són «obsolets» en un sistema actualitzat és fàcil ja que
els frontals de gestió de paquets els marquen com a tals. Si esteu emprant
l'aptitude, podeu veure una llista d'eixos paquets a l'entrada
«Paquets obsolets i creats localment». El dselect dóna una secció
semblant però la llista que es mostra pot ser diferent. A més, si heu
utilitzat l'aptitude per instal·lar manualment paquets a sarge
haurà mantingut una pista d'aquells paquets que heu instal·lat manualment i
podrà marcar com a obsolets els paquets que han estat introduïts per
dependència únicament i no calen si un paquet ha estat esborrat. A més,
l'aptitude, a diferència del deborphan, no marcarà
com a obsolets els paquets que heu instal·lat manualment, a diferència
d'aquells que s'han instal·lat automàticament com a dependències.
Hi ha eines addicionals que podeu fer servir per a trobar paquets obsolets, com
el deborphan, el debfoster o el cruft.
És molt recomanable el deborphan, encara que (en el seu mode per
defecte) tan sols informarà sobre biblioteques obsoletes: els paquets de les
seccions «libs» o «oldlibs» que no utilitzen cap altre paquet. No esborreu a
cegues els paquets que suggereixen aquestes eines, especialment si esteu
emprant opcions no per defecte que pugin produir falsos positius. Es
recomanable que reviseu manualment els paquets suggerits per esborrar (p.ex.
els continguts, la mida i la descripció) abans d'esborrar-los.
El Sistema de seguiment d'errors de
Debian sovint dóna informació addicional de per què els paquets es
van esborrar. Hauríeu de revisar els informes d'error del paquet i els
informes d'error arxivats pel pseudo-paquet
ftp.debian.org.
Alguns dels paquets de sarge, s'han dividit en diversos paquets a etch, sovint per facilitar les tasques de manteniment del sistema. Per facilitar la forma d'actualització en aquests casos, etch ofereix paquets «ficticis»: són paquets buits que tenen el mateix nom que el paquet vell a sarge amb dependències que fan que s'instal·le el nou paquet. Aquests paquets «ficticis» són considerats obsolets després de l'actualització, i es poden esborrar amb seguretat.
La major part (però no totes) de les descripcions dels paquets ficticis
indiquen el seu propòsit. Les descripcions d'aquests paquets no són uniformes,
però l'opció --guess del deborphan pot ser útil per
detectar-los al vostre sistema. Tingueu en compte que alguns paquets ficticis
no estan pensats per a ser eliminats després d'una actualització, sinó que
s'utilitzen per a fer el seguiment de les versions disponibles del programa al
llarg del temps.
[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ A ] [ següent ]
Notes de llançament de Debian GNU/Linux 4.0 ("etch"), Intel x86
$Id: release-notes.ca.sgml,v 1.29 2007-08-17 11:52:02 xerakko Exp $debian-doc@lists.debian.org