C.5. Programes de Debian per particionar

Els desenvolupadors de Debian han adaptat nombroses varietats de programes de particionament a fi que funcionen en diversos tipus de discs durs i arquitectures d'ordinador. Tot seguit hi ha una llista dels programes adients per a la vostra arquitectura.

partman

És l'eina de Debian recomanada per particionar. Aquesta navalla suïssa també pot redimensionar particions, crear sistemes de fitxers i associar-los a punts de muntatge.

cfdisk

És un particionador de discs d'ús senzill, apte per a tothom.

Tingueu en compte que el cfdisk no reconeix particions FreeBSD en absolut i que, novament, els noms de dispositiu poden diferir.

Un d'aquests programes s'executarà de manera predeterminada quan seleccioneu Particiona un disc dur (o paregut). Es podria utilitzar una eina de particionament des de la línia de comandes al VT2, malgrat que no es recomana.

C.5.1. Particionar per a IA-64

El particionador de disc partman és l'eina de particionat per omissió de l'instal·lador. És capaç de gestionar el conjunt de particions i els seus punts de muntatge per tal d'assegurar que els discs i els sistemes de fitxers estan correctament configurats per una correcta instal·lació. Internament fa ús de parted per fer el particionat del disc.

Formats reconeguts per l'EFI

El microprogramari (firmware) de l'EFI de l'IA-64 suporta dos formats de taula de particions (o etiqueta de disc), GPT i MS-DOS. MS-DOS, el format usat típicament en PC i386, està desaconsellat pels sistemes IA-64. Malgrat que l'instal·lador permet també emprar el programa cfdisk, hauríeu d'usar únicament el parted perquè només ell pot gestionar correctament tant les taules MS-DOS com les GPT.

Les receptes de particionat automàtic del partman creen una partició EFI com a primera partició del disc. També podeu crear aquesta partició en l'apartat Particionat guiat del menú principal de manera similar a crear una partició d'intercanvi.

El particionador partman és capaç de gestionar la major part de disposicions de discs. Per aquells casos rars en què calgui configurar un disc manualment, podeu emprar la utilitat parted directament a través de la seva interfície de línia d'ordres. Assumint que voleu esborrar completament el vostre disc i crear una taula GPT i algunes particions, aleshores podeu usar quelcom similar a la següent seqüència d'ordres:

      mklabel gpt
      mkpartfs primary fat 0 50
      mkpartfs primary linux-swap 51 1000
      mkpartfs primary ext2 1001 3000
      set 1 boot on
      print
      quit

Això crea una nova taula de particions, i tres particions per a ésser emprades com a partició d'arrencada EFI, espai d'intercanvi i un sistema de fitxers arrel. Per acabar, activa el bit d'arrencada a la partició EFI. Les particions s'especifiquen en MiB, amb desplaçaments d'inici i final des del principi del disc. Així, per exemple, al damunt hem creat un sistema de fitxers ext2 de 1999 MiB que comença 1001 MiB enllà de l'inici del disc. Noteu que formatar l'espai d'intercanvi amb l'ordre parted pot trigar alguns minuts a acabar, perquè explora el disc a la recerca de blocs malmesos.

C.5.2. Requeriments per la partició del carregador d'arrencada

ELILO, el carregador d'arrencada de l'IA-64, necessita una partició que contingui un sistema de fitxers FAT amb el bit d'arrencada (boot) activat. Cal que la partició sigui prou gran com per contenir el carregador i tots els nuclis i discs RAM que desitgeu arrencar. Una mida mínima podria ser 20 MiB, però si preveieu treballar amb múltiples nuclis, aleshores 128 MiB podria ser una mida més encertada.

El gestor d'arrencada i l'intèrpret d'ordres de l'EFI suporten completament la taula GPT, per la qual cosa no cal que la partició d'arrencada sigui la primera del disc, ni tan sols que resideixi al mateix disc. Això és útil si oblideu de crear aquesta partició i no ho descobriu fins que teniu creades i formatades les altres particions dels vostres discs. El particionador partman cerca una partició EFI al mateix temps que cerca una partició arrel correctament configurada. Això us dóna una oportunitat de corregir la disposició del disc abans que comenci la instal·lació de paquets. La manera més senzilla de corregir l'error és reduir la mida de la darrera partició del disc per tal de deixar espai per afegir una partició EFI.

Es recomana fermament que ubiqueu la partició d'arrencada EFI al mateix disc on hi teniu el sistema de fitxers arrel.

C.5.3. Particions de diagnòstic de l'EFI

El microprograma de l'EFI és força més sofisticat que la BIOS que es troba tradicionalment en molts PC. Alguns fabricants empren les capacitats de l'EFI per accedir a fitxers i executar programes per tal de desar al disc dur informació de diagnòstic i/o utilitats de gestió del sistema basades en l'EFI. Això necessita un sistema de fitxers FAT addicional en el disc de sistema. Consulteu la documentació del sistema i els accessoris que l'acompanyen per a més detalls. La manera més senzilla de configurar una partició de diagnòstic és fer-ho al mateix temps que configureu la partició d'arrencada de l'EFI.