B.4. Continguts del fitxer de configuració prèvia

Els fragments de configuració emprats en aquest apèndix també són a l'abast com un exemple de fitxer de configuració prèvia a http://www.debian.org/releases/etch/example-preseed.txt.

Tingueu en compte que aquest exemple es basa en una instal·lació per a una arquitectura Intel x86. Si l'arquitectura és diferent, alguns dels exemples (com la selecció del teclat i la instal·lació del carregador) poden no ser adients i hauran de substituir-se per ajusts de configuració adequats a l'arquitectura en qüestió.

B.4.1. Localització

L'ajust dels valors de localització només funcionaran si empreu la configuració prèvia de l'initrd. En tota la resta de mètodes el fitxer sols es carregarà després d'haver respost aquestes preguntes.

Es pot fer servir el locale per a especificar tant la llengua com el país. Per a especificar el locale com un paràmetre d'arrencada, empreu locale=ca_ES.

# El locale estableix la llengua i el país.
d-i debian-installer/locale string ca_ES

La configuració del teclat consisteix en la selecció d'una arquitectura i un mapa de teclat. En la majoria de casos l'arquitectura de teclat correcta és seleccionada per defecte, de manera que normalment no cal configurar-la prèviament. El mapa de teclat ha de ser vàlid per a l'arquitectura de teclat seleccionada.

# Selecció del teclat.
#d-i console-tools/archs select at
d-i console-keymaps-at/keymap select es
# Exemple per a una arquitectura de teclat diferent
#d-i console-keymaps-usb/keymap select mac-usb-es

Per a ometre la configuració prèvia del teclat, empreu console-tools/archs amb skip-config. Això farà que romanga actiu el mapa de teclat del nucli.

Nota

Els canvis en l'estrat d'entrada dels nuclis 2.6 han fet pràcticament obsoleta l'arquitectura de teclat. Per als nuclis 2.6 normalment s'ha de seleccionar un mapa de teclat “PC” (at).

B.4.2. Configuració de la xarxa

Sens dubte, la configuració prèvia de la xarxa no funcionarà si carregueu el fitxer de configuració des de la xarxa. Però va molt bé si esteu carregant-lo des d'un CD o una memòria USB. Si ho feu des de la xarxa, podeu indicar-li al nucli els paràmetres d'arrencada de configuració de la xarxa.

Si necessiteu seleccionar una interfície en concret per tal d'arrencar per xarxa abans de carregar un fitxer de configuració prèvia des de la xarxa, useu un paràmetre d'arrencada com interface=eth1.

Malgrat que normalment la configuració prèvia de la xarxa no es possible quan s'està utilitzant una configuració prèvia (utilitzant “preseed/url”), en aquest cas podeu utilitzar el procediment per evitar-ho, per exemple si voleu configurar una adreça estàtica per la interfície de xarxa. Aquest procediment és per forçar que la configuració de xarxa s'execute altra vegada després de haver carregat el fitxer de preconfiguració creant un guió “preseed/run” amb les línies següents:

killall.sh dhclient
netcfg

# Si és possible, el netcfg escollirà una interfície que tinga un enllaç.
# El següent evita que es mostre una llista si hi ha més d'una interfície.
d-i netcfg/choose_interface select auto

# Si voleu seleccionar una interfície concreta:
#d-i netcfg/choose_interface select eth1

# Si teniu un servidor dhcp lent i l'instal·lador finalitza l'espera, això
# us pot ser d'utilitat.
#d-i netcfg/dhcp_timeout string 60

# Si preferiu configurar la xarxa a mà, tragueu-li el comentari a aquesta
# línia i la configuració de la xarxa estàtica que hi ha a continuació.
#d-i netcfg/disable_dhcp boolean true

# Si voleu que el fitxer de configuració prèvia funcioni en sistemes amb i
# sense servidor dhcp, tragueu-li el comentari a aquestes línies i la
# configuració de la xarxa estàtica que hi ha a continuació.
#d-i netcfg/dhcp_failed note
#d-i netcfg/dhcp_options select Configure network manually

# Configuració de la xarxa estàtica.
#d-i netcfg/get_nameservers string 192.168.1.1
#d-i netcfg/get_ipaddress string 192.168.1.42
#d-i netcfg/get_netmask string 255.255.255.0
#d-i netcfg/get_gateway string 192.168.1.1
#d-i netcfg/confirm_static boolean true

# Qualsevol nom d'ordinador principal i de domini assignats amb el dhcp tenen
# preferència sobre els valors indicats aquí. Tanmateix, establir aquests
# encara evitarà que es mostren qüestions fins i tot si els valors provenen
# del dhcp.
d-i netcfg/get_hostname string unassigned-hostname
d-i netcfg/get_domain string unassigned-domain

# Per deshabilitar el molest diàleg sobre la clau WEP.
d-i netcfg/wireless_wep string
# El fastigós nom del servidor dhcp que alguns ISP empren com a contrasenya.
#d-i netcfg/dhcp_hostname string radish

B.4.3. Configuració del servidor rèplica

Segons el mètode d'instal·lació, un servidor rèplica es pot emprar per a descarregar components addicionals de l'instal·lador, per instal·lar el sistema base, i com configurar el fitxer /etc/apt/sources.list del sistema instal·lat.

El paràmetre mirror/suite determina el conjunt de programes del sistema.

El paràmetre mirror/udeb/suite determina el conjunt de de components addicionals que emprarà l'instal·lador. Això només és útil si els components es descarreguen realment des de la xarxa i han de correspondre amb el conjunt d'eines emprat per construir l'initrd per al mètode d'instal·lació emprat en la instal·lació. De manera predeterminada, el valor de mirror/udeb/suite és el mateix que el de mirror/suite.

# Si seleccioneu ftp, no cal definir la cadena mirror/country.
#d-i mirror/protocol string ftp
d-i mirror/country string enter information manually
d-i mirror/http/hostname string ftp.es.debian.org
d-i mirror/http/directory string /debian
d-i mirror/http/proxy string

# Conjunt de programes que s'instal·larà.
#d-i mirror/suite string testing
# Conjunt de programes que s'emprarà per a carregar components de
# l'instal·lador (opcional).
#d-i mirror/udeb/suite string testing

B.4.4. Particionat

La configuració prèvia del particionat de discs durs està molt limitada per les possibilitats ofertes pel partman-auto. Podeu o bé particionar l'espai lliure existent al disc o bé el disc sencer. La distribució del disc es pot determinar fent servir una recepta definida prèviament, una de personalitzada procedent d'un fitxer recepta, o una inclosa dins els fitxers de configuració prèvia. Actualment no es poden particionar discs múltiples emprant la configuració prèvia.

Avís

La identificació dels discs depèn de l'ordre en què es carreguen llurs controladors. Si el sistema té més d'un disc, assegureu-vos que se seleccione el correcte abans d'utilitzar la configuració prèvia.

# Si el sistema disposa d'espai lliure podeu triar de particionar només
# aquest.
# Nota: Aquesta s'ha de omplir amb valors localitzats (traduïts).
#d-i partman-auto/init_automatically_partition \
#      Selecció guiada - Utilitza l'espai lliure continu més gran

# També podeu especificar el disc que es particionarà. El nom del dispositiu
# es pot indicar bé en el format devfs o bé en el format tradicional no
# devfs.
# Per exemple, per emprar el primer disc:
d-i partman-auto/disk string /dev/discs/disc0/disc
# Addicionalment, haureu d'especificar el mètode a usar.
# Els mètodes actualment disponibles són: "regular", "lvm" i "crypto"
d-i partman-auto/method string lvm

# Si un dels discs que s'ha de particionar automàticament conté una
# configuració antiga LVM, l'usuari rebrà un avís. Això es pot
# desactivar amb una configuració prèvia...
d-i partman-auto/purge_lvm_from_device boolean true
# I el mateix per la confirmació d'escriptura a particions lvm.
d-i partman-lvm/confirm boolean true

# Podeu triar qualsevol de les receptes de particionat predefinides.
# Nota: Aquesta s'ha d'omplir amb valors localitzats (traduïts).
d-i partman-auto/choose_recipe \
       select Tots els fitxers en una partició (recomanat per a nous usuaris)
#d-i partman-auto/choose_recipe \
#       select Partició /home separada
#d-i partman-auto/choose_recipe \
#       select Particions /home, /usr, /var i /tmp separades

# O indicar-ne una pròpia...
# El format de la recepta es descriu al fitxer devel/partman-auto-recipe.txt.
# Si podeu obtenir un fitxer de recepta per a l'entorn de l'instal·lador,
# podeu simplement apuntar-hi.
#d-i partman-auto/expert_recipe_file string /hd-media/recipe

# Si no, podeu posar una recepta sencera en una línia (lògica). Aquest exemple
# crea una petita partició /boot, un espai d'intercanvi adient, i empra la
# resta de l'espai per a la partició arrel:
#d-i partman-auto/expert_recipe string                         \
#      boot-root ::                                            \
#              40 50 100 ext3                                  \
#                      $primary{ } $bootable{ }                \
#                      method{ format } format{ }              \
#                      use_filesystem{ } filesystem{ ext3 }    \
#                      mountpoint{ /boot }                     \
#              .                                               \
#              500 10000 1000000000 ext3                       \
#                      method{ format } format{ }              \
#                      use_filesystem{ } filesystem{ ext3 }    \
#                      mountpoint{ / }                         \
#              .                                               \
#              64 512 300% linux-swap                          \
#                      method{ swap } format{ }                \
#              .

# Això fa que el partman particione automàticament sense demanar confirmació.
d-i partman/confirm_write_new_label boolean true
d-i partman/choose_partition \
       select Finalitza la partició i escriu els canvis al disc
d-i partman/confirm boolean true

B.4.5. Particionat amb RAID

També podeu utilitzar la configuració prèvia per configurar les particions a una matriu RAID per programari. Els nivells de RAID suportats són 0, 1 i 5, creant matrius degradades i especificant els dispositius de reemplaçament. Si esteu fent ús de RAID 1, podeu fer la configuració prèvia de grub per instal·lar tots els dispositius que s'utilitzen a la matriu; vegeu Secció B.4.10, “Instal·lació del carregador”.

Avís

És molt fàcil equivocar-se en aquest tipus de particionament automatitzat. És, addicionalment, un component molt nou que encara pot contenir alguns errors o algun tractament d'errors oblidat. La responsabilitat de aconseguir les receptes correctes (de forma que tinguin sentit i no entren en conflicte) recau en l'usuari. Comproveu el fitxer /var/log/syslog si teniu algun problema.

Fixeu-vos que tan sols el RAID 0 i el RAID 1 han estat comprovats pels desenvolupadors del component. El RAID 5 està per comprovar. Les configuracions RAID amb matrius degradades amb dispositius de reemplaçament s'ha comprovat poc.

# AVÍS: aquesta opció està en fase beta i s'hauria d'utilitzar amb cura

# A «method» se li hauria de donar el valor "raid".
#d-i partman-auto/method string raid
# Especifica quins discs s'han de particionar. Tots acabaran amb la
# mateixa disposició, per tant tan sols funcionarà si els discs tenen
# la mateixa mida.
#d-i partman-auto/disk string /dev/discs/disc0/disc /dev/discs/disc1/disc

# A continuació necessiteu especificar quines particions físiques
# s'utilitzaran.
#d-i partman-auto/expert_recipe string \
#      multiraid ::                                         \
#              1000 5000 4000 raid                          \
#                      $primary{ } method{ raid }           \
#              .                                            \
#              64 512 300% raid                             \
#                      method{ raid }                       \
#              .                                            \
#              500 10000 1000000000 raid                    \
#                      method{ raid }                       \
#              .

# Per acabar necessiteu especificar com s'utilitzaran les particions
# prèviament definides a al configuració del RAID. Recordeu d'utilitzar
# els nombres de partició correctes per particions lògiques.
# Els paràmetres són:
# <raidtype> <devcount> <sparecount> <fstype> <mountpoint> \
#          <devices> <sparedevices>
# Els nivells de RAID 0, 1 i 5 estan suportats; els dispositius es separen
# amb "#"
#d-i partman-auto-raid/recipe string \
#    1 2 0 ext3 /                                           \
#          /dev/discs/disc0/part1#/dev/discs/disc1/part1    \
#    .                                                      \
#    1 2 0 swap -                                           \
#          /dev/discs/disc0/part5#/dev/discs/disc1/part5    \
#    .                                                      \
#    0 2 0 ext3 /home                                       \
#          /dev/discs/disc0/part6#/dev/discs/disc1/part6    \
#    .

# Açò fa que el partman particione automàticament sense demanar confirmació.
d-i partman-md/confirm boolean true
d-i partman/confirm_write_new_label boolean true
d-i partman/choose_partition \
       select Finish partitioning and write changes to disk
d-i partman/confirm boolean true

B.4.6. Configuració del rellotge i de la zona horària

# Per controlar si el rellotge del maquinari s'ajusta al temps universal
# coordinat (UTC).
d-i clock-setup/utc boolean true

# Podeu ajustar això a qualsevol valor vàlid de $TZ; vegeu /usr/share/zoneinfo/
# per als valors vàlids.
d-i time/zone string Europe/Madrid

B.4.7. Configuració de l'apt

La configuració del fitxer /etc/apt/sources.list i de les opcions de configuració bàsiques estarà completament automatitzada segons el mètode d'instal·lació emprat i les respostes a les primeres preguntes. Opcionalment podeu afegir altres repositoris (locals).

# Podeu instal·lar programari no lliure (non-free) i de contribució (contrib).
#d-i apt-setup/non-free boolean true
#d-i apt-setup/contrib boolean true
# Descomenteu aquesta línia si no voleu utilitzar una rèplica.
#d-i apt-setup/use_mirror boolean false
# Tragueu-li el comentari a això per evitar afegir fonts de seguretat, o
# indiqueu un nom de màquina per utilitzar un servidor diferent a
# security.debian.org.
#d-i apt-setup/security_host string

# Repositoris addicionals, local[0-9] disponibles
#d-i apt-setup/local0/repository string \
#       deb http://servidor.local/debian stable main
#d-i apt-setup/local0/comment string local server
# Afegeix les línies deb-src
#d-i apt-setup/local0/source boolean true
# La URL de la clau pública del repositori local; heu de donar una clau o
# l'apt es queixarà de que el repositori no autenticat i per tant es deixarà
# la línia comentada al sources.list
#d-i apt-setup/local0/key string http://servidor.local/clau

# Per omissió, l'instal·lador requereix repositoris autenticats amb
# una clau gpg coneguda. Es pot utilitzar aquesta opció per desactivar
# la comprovació. Avís: aquesta opció és insegura i no es recomana
# utilitzar-la.
#d-i debian-installer/allow_unauthenticated string true

B.4.8. Configuració de comptes

Es poden configurar prèviament el compte del superusuari i el nom i la contrasenya d'un usuari ordinari. Les contrasenyes es poden indicar bé de manera explícita o bé en forma de capolaments MD5.

Avís

Sigueu conscients que la configuració prèvia de contrasenyes no és completament segura ja que qualsevol persona amb accés al fitxer de configuració prèvia les podrà saber. Emprar capolaments MD5 es considera un poc millor a efectes de seguretat, però això pot generar, falsament, sensació de seguretat, car l'accés als capolaments MD5 permet els atacs de força bruta.

# No crear el compte de superusuari (l'usuari normal haurà de ser capaç
# d'utilitzar sudo).
#d-i passwd/root-login boolean false
# De forma alternativa, per no crear el compte d'usuari normal.
#d-i passwd/make-user boolean false

# Contrasenya de superusuari, bé explícita
#d-i passwd/root-password password r00tme
#d-i passwd/root-password-again password r00tme
# o bé xifrada fent servir un capolament MD5.
#d-i passwd/root-password-crypted password [MD5 hash]


# Per crear un compte d'usuari normal.
#d-i passwd/user-fullname string Usuari de Debian
#d-i passwd/username string debian
# Contrasenya de l'usuari normal, bé explícita
#d-i passwd/user-password password insecure
#d-i passwd/user-password-again password insecure
# o bé xifrada fent servir un capolament MD5.
#d-i passwd/user-password-crypted password [MD5 hash]

Les variables passwd/root-password-crypted i passwd/user-password-crypted també es poden configurar prèviament posant “!” com a valor. En aquest cas, el compte corresponent es deshabilitarà. Això pot ser convenient per al compte de superusuari en cas que, evidentment, s'haja establert un altre mètode per permetre les tasques d'administració o per entrar com a superusuari (per exemple fent servir l'autenticació de la clau SSH o el sudo).

Es pot capolar una contrasenya en MD5 amb la següent ordre.

$ echo "r00tme" | mkpasswd -s -H MD5

B.4.9. Instal·lació del sistema base

No hi ha moltes coses que es puguin configurar prèviament en aquesta part. Les úniques preguntes que hi ha fan referència a la instal·lació del nucli.

# Seleccioneu el generador initramfs per crear els initrd per a nuclis 2.6.
#d-i base-installer/kernel/linux/initramfs-generators string yaird

B.4.10. Instal·lació del carregador

# El grub és el carregador predeterminat (per a l'x86). Si voleu instal·lar
# el lilo, tragueu-li el comentari:
#d-i grub-installer/skip boolean true

# Això, que és segur de fer, fa que el grub s'instal·le automàticament al
# registre principal d'arrenacada (MBR) si no es detecta cap altre sistema
# operatiu a la màquina.
d-i grub-installer/only_debian boolean true

# Això altre fa també que l'instal·lador del grub el pose a l'MBR si troba
# qualsevol altre sistema operatiu, la qual cosa és menys segura ja que pot
# no ser possible d'arrencar aquest altre sistema operatiu.
d-i grub-installer/with_other_os boolean true

# Com a alternativa, si voleu instal·lar-lo a un lloc diferent de l'MBR,
# tragueu-ne el comentari i editeu aquestes línies:
#d-i grub-installer/only_debian boolean false
#d-i grub-installer/with_other_os boolean false
#d-i grub-installer/bootdev  string (hd0,0)
# Per instal·lar grub a més d'un disc:
#d-i grub-installer/bootdev  string (hd0,0) (hd1,0) (hd2,0)

B.4.11. Selecció de paquets

Podeu instal·lar qualsevol combinació de tasques que hi haja a l'abast. En aquest moment les tasques que hi ha són:

  • estàndard

  • escriptori

  • escriptori-gnome

  • escriptori-kde

  • servidor-web

  • servidor-impresió

  • servidor-dns

  • servidor-fitxers

  • servidor-correu

  • servidor-base-de-dades

  • portàtil

Podeu també no instal·lar cap tasca i forçar la instal·lació d'un conjunt de paquets d'alguna altra manera. És recomanable incloure sempre la tasca estàndard.

Si voleu instal·lar alguns paquets de forma individual a més a més dels instal·lats per tasques, podeu utilitzar el paràmetre pkgsel/include. El valor d'aquest paràmetre pot ser una llista de paquets separats o bé per per comes o bé per espais, que el podeu utilitzar de forma senzilla a la línia d'ordres del nucli.

tasksel tasksel/first multiselect estàndard, escriptori
#tasksel tasksel/first multiselect estàndard, servidor-web
#tasksel tasksel/first multiselect estàndard, escriptori-kde

# Paquets addicionals per instal·lar individualment
#d-i pkgsel/include string openssh-server build-essential

# Algunes versions de l'instal·lador poden enviar informes del programari
# que heu instal·lat, i els programes que feu servir. Per defecte no
# s'envia res, però fer-ho ajuda al projecte a determinar quins programes
# són els més populars i incloure'ls en CD.
#popularity-contest popularity-contest/participate boolean false

B.4.12. Finalització de la primera etapa de la instal·lació

# Evita el darrer missatge de la instal·lació que apareix indicant-ne l'estat
# complet.
d-i finish-install/reboot_in_progress note

# Això evita que l'instal·lador expulse el CD quan es torna a arrencar, la
# qual cosa és útil en algunes situacions.
#d-i cdrom-detect/eject boolean false

B.4.13. Configuració de l'X

Es pot fer una configuració prèvia de l'X, però probablement us caldrà saber alguns detalls sobre el maquinari de vídeo, car el configurador de l'X no ho configura tot automàticament.

# L'X pot detectar el controlador adient per a algunes targetes, però si
# empreu una configuració prèvia, substituireu tot el que aquell seleccione.
# Amb tot, el controlador vesa funcionarà la majoria de vegades.
#xserver-xorg xserver-xorg/config/device/driver select vesa

# Un problema amb detecció automàtica del ratolí és que si falla, l'X la
# tornarà intentar indefinidament. Per tant, si l'heu inclosa en la
# configuració prèvia, hi ha la possibilitat de caure en un bucle infinit,
# si falla la detecció.
#xserver-xorg xserver-xorg/autodetect_mouse boolean true

# Es recomana fer servir la detecció automàtica del monitor.
xserver-xorg xserver-xorg/autodetect_monitor boolean true
# Tragueu el comentari a això si teniu una pantalla LCD.
#xserver-xorg xserver-xorg/config/monitor/lcd boolean true
# L'X té tres maneres de configurar el monitor. Aquí teniu com configurar
# prèviament la «intermèdia» (medium), que sempre és a l'abast. La «simple»
# pot no ser-hi, i l'«avançada» (advanced) fa massa preguntes.
xserver-xorg xserver-xorg/config/monitor/selection-method \
       select medium
xserver-xorg xserver-xorg/config/monitor/mode-list \
       select 1024x768 @ 60 Hz

B.4.14. Configuració prèvia d'altres paquets

# Segons el programari instal·lat, o si les coses van malament durant el
# procés d'instal·lació, és possible rebre preguntes sobre altres qüestions.
# També podeu fer-ne una configuració prèvia. Per obtenir una llista de
# totes les preguntes que es poden fer durant la instal·lació, feu una
# instal·lació, i després executeu aquestes ordres:
#   debconf-get-selections --installer > file
#   debconf-get-selections >> file