C.5. Programes de Debian per particionar

Els desenvolupadors de Debian han adaptat nombroses varietats de programes de particionament a fi que funcionen en diversos tipus de discs durs i arquitectures d'ordinador. Tot seguit hi ha una llista dels programes adients per a la vostra arquitectura.

partman

És l'eina de Debian recomanada per particionar. Aquesta navalla suïssa també pot redimensionar particions, crear sistemes de fitxers i associar-los a punts de muntatge.

cfdisk

És un particionador de discs d'ús senzill, apte per a tothom.

Tingueu en compte que el cfdisk no reconeix particions FreeBSD en absolut i que, novament, els noms de dispositiu poden diferir.

mac-fdisk

És la versió de l'fdisk per al Mac.

Un d'aquests programes s'executarà de manera predeterminada quan seleccioneu Particiona un disc dur (o paregut). Es podria utilitzar una eina de particionament des de la línia de comandes al VT2, malgrat que no es recomana.

Un aspecte important quan particioneu discs de tipus Mac és que la partició d'intercanvi s'identifica pel nom; s'ha d'anomenar “swap”. Totes les particions linux del Mac són del mateix tipus, Apple_UNIX_SRV2. Llegiu el manual. També podeu llegir el Tutorial de mac-fdisk, el qual inclou els passos que heu de fer si voleu compartir el disc amb un MacOS.

C.5.1. Particionar als nous PowerMac

Si esteu instal·lant a un PowerMac NewWorld necessitareu crear una partició especial d'inicialització que contingui el carregador. La mida d'aquesta partició ha de ser 800 KiB i ha de ser de tipus Apple_Bootstrap. Si la partició d'inicialització no es crea del tipus Apple_Bootstrap la vostra màquina no es podrà arrencar des del disc dur. Aquesta partició és fàcil de crear utilitzant el partman i dient-li que utilitze la “partició d'arrencada NewWorld”, o al mac-fdisk utilitzant l'ordre b.

Es necessita tenir la partició especial de tipus Apple_Bootstrap per prevenir que el MacOS munte i danye la partició d'inicialització, ja que hi ha modificacions especials fetes per que el OpenFirmware l'arrenqui automàticament.

Adoneu-vos què la partició d'inicialització té tan sols significat per contenir 3 fitxers molt menuts: el binari de yaboot, la seva configuració yaboot.conf, i un primer pas al carregador d'OpenFirmware ofboot.b. No fa falta, i no hauria de muntar-se al vostre sistema de fitxers ni tenir nuclis o qualsevol altra cosa copiada dins. Les ordres ybin i mkofboot s'utilitzen per manipular aquesta partició.

Per que el OpenFirmware arrenqui automàticament Debian GNU/Linux la partició d'inicialització hauria d'aparèixer abans que les altres particions al disc, especialment que les particions d'arrencada de MacOS. La partició d'inicialització hauria de ser la primera en crear-se. Per altra banda, si afegiu la partició d'inicialització mes tard, podeu fer-ho utilitzant l'ordre r de mac-fdisk per reordenar la taula de particions de manera que la partició d'inicialització estigui després de la taula (que està sempre a la partició 1). El que conta és l'ordre lògic de la taula, no l'ordre físic.

Els discs d'Apple solen tenir vàries particions amb controladors xicotetes. Si intenteu arrencar la vostra màquina amb MacOSX, hauríeu de conservar-les i a més a més una partició xicoteta HFS (de mida mínima 800 KiB). Açò és perquè a cada arrencada el MacOSX, ofereix inicialitzar qualsevol disc que no tingui una partició MacOS activa i les particions dels controladors.