Per configurar el RARP, necessitareu la adreça Ethernet (és a dir l'adreça MAC) dels clients on instal·lar-se. Si no sabeu aquesta informació, podeu arrencar amb el mode de “recuperació” (es a dir des del disquet de recuperació) i utilitzar l'ordre /sbin/ifconfig eth0.

Si utilitzeu el nucli de Linux 2.2.x al servidor RARP, necessitareu omplir la taula RARP del nucli. Per fer-ho, executeu les ordres següents:

# /sbin/rarp -s
client-hostname
client-enet-addr

# /usr/sbin/arp -s
client-ip
client-enet-addr

Si obteniu:

SIOCSRARP: Invalid argument

Probablement, necessitareu carregar el mòdul del nucli pel RARP o bé recompilar el nucli per que suporti RARP. Executeu modprobe rarp i desprès altra vegada l'ordre rarp.

Si utilitzeu un nucli de Linux 2.4.x al servidor RARP, no hi ha cap mòdul RARP, i hauríeu d'utilitzar el programa rarpd. El procediment és semblant al utilitzat pel SunOS al paràgraf següent.

Al SunOS, necessitareu estar segurs que l'adreça física del client és a la base de dades “ethers” (o bé al fitxer /etc/ethers, o via NIS/NIS+) i a la base de dades “hosts”. Necessitareu aleshores engegar el dimoni RARP. Al SunOS 4, introduïu (com a root) l'ordre: /usr/etc/rarpd -a; al SunOS 5, utilitzeu /usr/sbin/rarpd -a.

Hi ha dos servidors de BOOTP a GNU/Linux, el bootpd de CMU i altre que és també un servidor de DHCP, dhcpd de ISC, que són als paquets bootp i dhcp de Debian GNU/Linux respectivament.

Per fer servir el bootpd de CMU, elimineu el comentari (o bé afegiu) la línia important al /etc/inetd.conf. A Debian GNU/Linux, podeu executar update-inetd --enable bootps, i desprès /etc/init.d/inetd reload per aconseguir-ho. En altres, la línia en qüestió seria com aquesta:

bootps  dgram  udp  wait  root  /usr/sbin/bootpd  bootpd -i -t 120

Ara, podeu crear un fitxer /etc/bootptab. Aquest té el mateix tipus de format críptic i familiar com els antics fitxers de BSD printcap, termcap, i disktab . Vegeu la pàgina de manual del bootptab per obtenir més informació. Pel bootpd de CMU, necessitareu saber l'adreça màquina (MAC) del client. Un exemple de /etc/bootptab:

client:\
  hd=/tftpboot:\
  bf=tftpboot.img:\
  ip=192.168.1.90:\
  sm=255.255.255.0:\
  sa=192.168.1.1:\
  ha=0123456789AB:

Necessitareu canviar al menys l'opció “ha”, que especifica la adreça màquina del client. L'opció “bf” especifica quin fitxer hauria de descarregar un client via TFTP; per més detalls, vegeu Secció 4.3.5, “Poseu les imatges del TFTP al seu lloc”.

Per altra banda, configurar el BOOTP amb el dhcpd d'ISC és molt fàcil, ja que considera els clients BOOTP com un cas un poc especial de clients de DHCP. A algunes arquitectures necessitareu d'una configuració complexa per arrencar els clients via BOOTP. Si aquest és el vostre cas, llegiu la secció Secció 4.3.3, “Configurar un servidor DHCP”. En altre casos, ho aconseguireu de forma senzilla afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració per la xarxa que conté el client, i reiniciar el dhcpd amb /etc/init.d/dhcpd restart.

Un servidor que es programari gratuït de DHCP és el dhcpd d'ISC. A Debian GNU/Linux, podeu trobar-lo al paquet dhcp. Hi ha un fitxer d'exemple de configuració per utilitzar-lo (normalment /etc/dhcpd.conf):

option domain-name "example.com";
option domain-name-servers ns1.example.com;
option subnet-mask 255.255.255.0;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
server-name "servername";

subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
  range 192.168.1.200 192.168.1.253;
  option routers 192.168.1.1;
}

host clientname {
  filename "/tftpboot/tftpboot.img";
  server-name "servername";
  next-server servername;
  hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
  fixed-address 192.168.1.90;
}

Avís: el paquet nou de dhcp3 (i preferible), fa servir /etc/dhcp3/dhcpd.conf.

En aquest exemple, hi ha un servidor servername que fa tota la feina del servidor DHCP, servidor de TFTP, i passarel·la de xarxa. És casi segur que necessitareu canviar les opcions nom-de-domini, i també el nom del servidor i l'adreça màquina del client. L'opció filename hauria de ser el nom del fitxer que es descarregarà per TFTP.

Desprès d'editar el fitxer de configuració del dhcpd, reengegueu-lo amb /etc/init.d/dhcpd restart.

Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el tftpd. Per fer-ho, el fitxer /etc/inetd.conf ha de tenir quelcom semblant a la línia següent:

tftp dgram udp wait nobody /usr/sbin/tcpd in.tftpd /tftpboot

Els paquets Debian solen configurar-ho per defecte correctament.

Examineu el fitxer i recordeu el directori que heu indicat com a argument de l'in.tftpd; us caldrà després. En algunes versions de l'in.tftpd, l'argument -l fa que s'arxiven tots els fitxers de registre de peticions al sistema; això és d'utilitat a l'hora de fer comprovacions d'errors d'arrencada. Si heu hagut de canviar el /etc/inetd.conf, cal que indiqueu al procés actiu inetd que el fitxer ha canviat. En màquines Debian s'ha d'executar /etc/init.d/inetd reload; en d'altres, esbrineu la identitat (ID) del procés inetd i executeu kill -HUP pid-d'inetd.

Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a Secció 4.2.1, “On trobar imatges d'instal·lació”, al directori d'imatges d'arrencada del tftpd. Normalment, el directori té el nom /tftpboot. Haureu de fer un enllaç des d'aquest fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP, i no hi existeix cap norma ben establerta.