Els desenvolupadors de Debian han adaptat nombroses varietats de programes de particionament a fi que funcionen en diversos tipus de discs durs i arquitectures d'ordinador. Tot seguit hi ha una llista dels programes adients per a la vostra arquitectura.
És l'eina de Debian recomanada per particionar. Aquesta navalla suïssa també pot redimensionar particions, crear sistemes de fitxers i associar-los a punts de muntatge.
És un particionador de discs d'ús senzill, apte per a tothom.
Tingueu en compte que el cfdisk no reconeix particions FreeBSD en absolut i que, novament, els noms de dispositiu poden diferir.
Un d'aquests programes s'executarà de manera predeterminada quan seleccioneu
. Si el que s'executa
de manera predeterminada no és el que voleu, sortiu del particionador, aneu a l'intèrpret
d'ordres (tty2) prement les tecles Alt
i F2 a l'hora, i introduïu el nom del programa que voleu fer
servir (amb els arguments necessaris, si cal). Després ometeu el pas
del
debian-installer i continueu en el següent pas.
Si voleu treballar amb més de 20 particions en un disc ide,
heu de crear dispositius per a les particions de la 21a en endavant.
El següent pas de la inicialització de la partició fallarà si no hi ha
cap dispositiu adequat. Com a exemple, aquí teniu unes ordres que podeu
emprar a tty2 o sota Executa un intèrpret d'ordres
per afegir un dispositiu de manera que la 21a partició es puga inicialitzar:
# cd /dev # mknod hda21 b 3 21 # chgrp disk hda21 # chmod 660 hda21
L'arrencada del nou sistema fallarà si no hi ha els dispositius adequats al sistema de destí. Després d'instal·lar el nucli i els mòduls, executeu:
# cd /target/dev # mknod hda21 b 3 21 # chgrp disk hda21 # chmod 660 hda21
PALO, el carregador de HPPA, requereix una partició de tipus
“F0” en algun lloc dins les primeres 2 GiB. Aquí és on es
guardarà el carregador, un nucli opcional i el disc RAM, per tant feu-l'ho
suficientment gran almenys per aquest — 4 Mib (jo prefereixo
8–16 MiB). Un requeriment addicional de la firma és que el nucli
Linux ha d'estar dins dels primers 2 GiB del disc. Això s'aconsegueix
normalment incloent la partició arrel ext2 sencera dins dels primers
2 GiB del disc. Alternativament podeu crear una petita partició ext2
aprop de l'inici del disc i muntar-la a /boot,
aquest és el directori on el(s) nucli(s) Linux es guardaran.
/boot necessita ser suficientment gran per contenir
tots els nuclis que es vulguin carregar; 8–16 MiB és normalment
suficient.