B.5. Programes de Debian per particionar

Els desenvolupadors de Debian han adaptat nombroses varietats de programes de particionament a fi que funcionen en diversos tipus de discs durs i arquitectures d'ordinador. Tot seguit hi ha una llista dels programes adients per a la vostra arquitectura.

partman

És l'eina de Debian recomanada per particionar. Aquesta navalla suïssa també pot redimensionar particions, crear sistemes de fitxers i associar-los a punts de muntatge.

cfdisk

És un particionador de discs d'ús senzill, apte per a tothom.

Tingueu en compte que el cfdisk no reconeix particions FreeBSD en absolut i que, novament, els noms de dispositiu poden diferir.

Un d'aquests programes s'executarà de manera predeterminada quan seleccioneu Particiona un disc dur. Si el que s'executa de manera predeterminada no és el que voleu, sortiu del particionador, aneu a l'intèrpret d'ordres (tty2) prement les tecles Alt i F2 a l'hora, i introduïu el nom del programa que voleu fer servir (amb els arguments necessaris, si cal). Després ometeu el pas Particiona un disc dur del debian-installer i continueu en el següent pas.

Si voleu treballar amb més de 20 particions en un disc ide, heu de crear dispositius per a les particions de la 21a en endavant. El següent pas de la inicialització de la partició fallarà si no hi ha cap dispositiu adequat. Com a exemple, aquí teniu unes ordres que podeu emprar a tty2 o sota Executa un intèrpret d'ordres per afegir un dispositiu de manera que la 21a partició es puga inicialitzar:

# cd /dev
# mknod hda21 b 3 21
# chgrp disk hda21
# chmod 660 hda21

L'arrencada del nou sistema fallarà si no hi ha els dispositius adequats al sistema de destí. Després d'instal·lar el nucli i els mòduls, executeu:

# cd /target/dev
# mknod hda21 b 3 21
# chgrp disk hda21
# chmod 660 hda21

B.5.1. Partitioning for PA-RISC

PALO, el carregador de HPPA, requereix una partició de tipus “F0” en algun lloc dins les primeres 2 GiB. Aquí és on es guardarà el carregador, un nucli opcional i el disc RAM, per tant feu-l'ho suficientment gran almenys per aquest — 4 Mib (jo prefereixo 8–16 MiB). Un requeriment addicional de la firma és que el nucli Linux ha d'estar dins dels primers 2 GiB del disc. Això s'aconsegueix normalment incloent la partició arrel ext2 sencera dins dels primers 2 GiB del disc. Alternativament podeu crear una petita partició ext2 aprop de l'inici del disc i muntar-la a /boot, aquest és el directori on el(s) nucli(s) Linux es guardaran. /boot necessita ser suficientment gran per contenir tots els nuclis que es vulguin carregar; 8–16 MiB és normalment suficient.