3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació

Aquesta secció explica el procés de configuració prèvia a la instal·lació del maquinari, si s'escau, que cal fer abans d'instal·lar Debian. Normalment es tracta de fer comprovacions dels ajusts del firmware del sistema, i de vegades de canviar-los. El “firmware” és el programari bàsic emprat pel maquinari; és absolutament necessari durant el procés d'arrencada (després d'engegar l'ordinador). Els problemes de maquinari coneguts que afecten la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema també s'indiquen.

3.6.1. Invocant el Menú de configuració de la BIOS

La BIOS proveeix les funcions bàsiques que es necessiten per arrencar la vostra màquina per permetre al vostre sistema operatiu accedir al maquinari. El vostre sistema probablement proveeix un menú de configuració que s'utilitza per configurar la BIOS. Abans d'instal·lar, assegureu-vos que la vostra BIOS està correctament configurada; no fer-ho pot portar a fallades intermitents que incapacite per instal·lar Debian.

La resta d'aquesta secció s'ha agafat de http://www.faqs.org/faqs/pc-hardware-faq/part1/, responent a la pregunta, «Com entre al menú de configuració del CMOS?». Si accediu al menú de configuració de la BIOS (o «CMOS») depèn del programador del programari de la BIOS:

AMI BIOS

Tecla Supr al POST (prova d'autoverificació a l'arrencada)

Award BIOS

Tecles Ctrl-Alt-Esc, o Supr al POST

DTK BIOS

Tecla Esc al POST

IBM PS/2 BIOS

Tecles Ctrl-Alt-Insert després Ctrl-Alt-Supr

Phoenix BIOS

Tecles Ctrl-Alt-Esc o Ctrl-Alt-S o F1

Podeu trobar més informació de com activar altres rutines de BIOS a http://www.tldp.org/HOWTO/Hard-Disk-Upgrade/install.html.

Algunes màquines Intel x86 no tenen menú de configuració a la BIOS. Aquestes necessiten d'un programa de configuració del CMOS. Si no teniu el disc d'instal·lació i/o diagnòstics, podeu provar a utilitzar programari de prova o programari gratuït. Proveu de buscar a ftp://ftp.simtel.net/pub/simtelnet/msdos/.

3.6.2. Selecció del dispositiu d'arrencada

Molts menús de configuració de les BIOS permeten seleccionar els dispositius que s'utilitzaran per iniciar el sistema. Canvieu-ho per buscar un sistema operatiu arrencable a A: (el primer disquet), aleshores opcionalment el primer CD-ROM (possiblement amb el nom D: o E:), i aleshores de C: (el primer dur). Aquests paràmetres permeten l'arrencada del disquet o CD-ROM, que són dos dels més comuns dispositius d'arrencada per instal·lar Debian.

Si disposeu d'una controladora SCSI nova i disposeu d'un CD-ROM connectat a ella, normalment podreu arrencar del CD-ROM. Tot el que heu de fer és habilitar l'arrencada del CD-ROM a la BIOS de la vostra controladora SCSI.

Altra opció freqüent és arrencar d'un dispositiu emmagatzemament USB (també es diu llapis de memòria o clau USB). Algunes BIOS poden arrencar directament d'un dispositiu USB, i d'altres no. Podríeu necessitar configurar la vostra BIOS per que arrenqués des d'un “disc extraïble” o bé d'un “USB-ZIP” per poder arrencar del dispositiu USB.

Ací trobareu alguns detalls de com triar l'ordre d'arrencada. Recordeu de canviar l'ordre d'arrencada després d'instal·lar Linux per poder reiniciar el vostre ordinador des del disc dur.

3.6.2.1. Canviant l'ordre d'arrencada a ordinadors IDE

  1. Quan s'engegue el vostre ordinador, premeu les tecles per entrar a la BIOS. Sovint, és la tecla Supr. Consulteu la documentació del vostre maquinari per conèixer les tecles exactes.

  2. Busqueu l'ordre d'arrencada a la vostra utilitat de configuració. El lloc on es trobe depèn de la vostra BIOS, però heu de buscar un camp que te una llista de discs.

    Les opcions més comuns a maquines IDE són C, A, CD-ROM o A, C, CD-ROM.

    C és el disc dur, i A és el disquet.

  3. Canvieu l'ordre d'arrencada de manera que tingueu primer el CD-ROM o el disquet. Normalment, les tecles Re Pàg o Av Pàg van desplaçant-se per les opcions possibles.

  4. Deseu els vostres canvis. Les instruccions a la pantalla us diran com desar els canvis al vostre ordinador.

3.6.2.2. Canviant l'ordre d'arrencada a màquines SCSI

  1. Quan el vostre ordinador comença, premeu les tecles per entrar a la utilitat de configuració SCSI.

    Podeu arrencar la utilitat de configuració SCSI desprès de comprovar la memòria i veure el missatge de com arrencar la utilitat de la BIOS a l'arrencar l'ordinador.

    Les combinacions de tecles depenen de la utilitat. Sovint són Ctrl-F2. Consulteu la documentació del vostre maquinari per conèixer les combinacions de tecles exactes.

  2. Busqueu la utilitat per canviar l'ordre d'arrencada.

  3. Configureu la utilitat de forma que el SCSI IDE del CD estigui al primer lloc a la llista.

  4. Deseu els canvis. Les instruccions a la pantalla us diran com desar els canvis al vostre ordinador. Sovint es tracta de F10.

3.6.3. Paràmetres de la BIOS miscel·lànies

3.6.3.1. Paràmetres del CD-ROM

Algunes BIOS (com les BIOS Award) permeten fixar la velocitat del CD. Eviteu-ho, i poseu la velocitat mínima. Si trobeu missatges d'error seek failed, aquest podria ser el vostre problema.

3.6.3.2. Memòria estesa vs. memòria expandida

Si el vostre sistema proveeix les dos, memòria estesa i expandida, configureu-ho de manera que tingueu el màxim possible d'estesa i el mínim possible d'expandida. Linux necessita memòria estesa i no pot fer ús de memòria expandida.

3.6.3.3. Protecció davant virus

Deshabiliteu qualsevol característica d'avís davant virus que pugui donar-vos la vostra BIOS. Si teniu una placa base o altre maquinari especial, assegureu-vos que s'ha deshabilitat o extraieu-la físicament mentre executeu GNU/Linux. Aquestes no són compatibles amb GNU/Linux; és més, pels permisos del sistema de fitxers i la memòria protegida del nucli de Linux, pràcticament no es coneixen virus[2].

3.6.3.4. «Shadow RAM»

La vostra placa base pot facilitar shadow RAM o memòria cau per la BIOS. Podeu veure els paràmetres per «Video BIOS Shadow», «C800-CBFF Shadow», etc. Deshabiliteu tota la «shadow RAM». La «shadow RAM» s'utilitza per accelerar l'accés a les ROM a la vostra placa base i a algunes targes controladores. Linux no utilitza questes ROM després d'arrencar ja que dona el seu programari de 32 bits en lloc del programari de 16 bits de les ROM. Deshabilitar la «shadow RAM» podria convertir-la en disponible per a programes com memòria normal. Deixar activada la «shadow RAM» podria interferir amb l'accés que fa Linux als dispositius físics.

3.6.3.5. «Memory Hole»

Si la vostra BIOS us ofereix alguna cosa com «15–16 MB Memory Hole», desactiveu-ho. Linux espera trobar memòria allí si té aquesta RAM.

Es coneix de una placa base Intel Endeavor, la que te una opció que diu «LFB» o «Linear Frame Buffer». Te dos opcions: «Disabled» i «1 Megabyte». Configureu-ho a «1 Megabyte». Quan l'opció està deshabilitada, el disquet d'instal·lació no es llegeix correctament i el sistema acaba fallant. En el moment d'escriure aquest document, no s'enten que passa amb aquest dispositiu en particular — tan sols funciona amb aquesta opció i no sense ella.

3.6.3.6. Gestió avançada d'energia

Si la vostra placa base proveeix gestió avançada d'energia (APM), configureu de forma que la gestió d'energia es controle mitjançant APM. Deshabiliteu els modes «doze», «standby», «suspend», «nap», «sleep» i deshabiliteu el temporitzador d'apagat del disc. Linux pot controlar aquestos modes, i pot fer una millor gestió de l'energia que la BIOS.

3.6.4. Aspectes del maquinari que cal tenir en compte

Molta gent ha provat de fer funcionar llurs CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc. Això funciona de vegades, però n'afecta la temperatura i altres factors, i pot espatllar realment el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document va forçar durant un any la freqüència de treball del seu sistema, i després, en iniciar-se aquest, el programa gcc s'avortava amb un senyal inesperat mentre es compilava el nucli del sistema operatiu. En tornar a baixar la freqüència de la CPU al nivell recomanat va desaparèixer el problema.

El compilador gcc és sovint el primer element que no funciona a causa del mal estat dels mòduls de memòria (o d'altres problemes de maquinari que modifiquen les dades de manera indeterminable) ja que construeix estructures de dades enormes i les recorre de manera repetida. Un error en aquestes estructures farà que s'execute una instrucció il·legal o que s'accedisca a una adreça inexistent. Símptoma d'això és l'acabament del gcc amb un senyal inesperat.

Les millors plaques base permeten l'ús de RAM de paritat, que us indicaran si aquesta té un error fins i tot en un únic bit. Tanmateix, no poden arreglar-lo, per tant solen trencar-se tot just després d'informar-hi. Amb tot, és millor saber que la memòria està malament que no pas patir sense cap avís errors a les vostres dades. Els millors sistemes tenen plaques base que permeten l'ús de mòduls de memòria de paritat i de paritat real; vegeu Secció 2.4.3, “RAM de paritat falsa o “virtual””.

Si teniu RAM de paritat real i la placa base la pot fer servir, no dubteu a habilitar els ajusts de la BIOS que interrompen el funcionament de la placa quan es detecten errors de paritat de la memòria.

3.6.4.1. El commutador turbo

Molts sistemes tenen un commutador turbo que controla la freqüència de la CPU. Seleccioneu-ne un valor alt. Si la BIOS ho permet, deshabiliteu el control per programari del commutador (o el control per programari de la freqüència de la CPU) i fixeu el sistema en mode de velocitat alta. Hi ha un informe segons el qual en un determinat sistema, mentre Linux està fent comprovacions automàtiques (cercant dispositius de maquinari) pot manipular el programari de control del commutador turbo.

3.6.4.2. Les CPU Cyrix i els errors de disquet

Molts usuaris de CPU Cyrix han hagut de deshabilitar la memòria cau de llurs sistemes durant la instal·lació, ja que si no ho fan el disquet els dóna errors. Si heu de fer això, assegureu-vos de tornar a habilitar la memòria cau quan hàgeu acabat la instal·lació, car el sistema funciona molt més lentament amb la memòria cau deshabilitada.

Això no és necessàriament problema de la CPU Cyrix. Potser és un problema que el Linux pot superar. Continuarem examinant-lo. Per als qui hi tenen curiositat, tenim la sospita que la memòria cau no és vàlida després de commutar del codi 16 bits al de 32.

3.6.4.3. Configuració dels perifèrics

Potser hàgeu de canviar alguns ajusts o ponts de les targetes dels perifèrics del vostre ordinador. Algunes tenen menús de configuració, mentre que d'altres es basen en ponts. Aquest document no pot proporcionar informació completa sobre cada dispositiu de maquinari; pretén en canvi donar-hi consells útils.

Si alguna targeta té “memòria mapejada”, la memòria ha d'estar mapejada en alguna lloc entre 0xA0000 i 0xFFFFF (de 640 KiB a tot just per sota d'1 MiB) o a una adreça superior en almenys 1 MiB a la quantitat total de RAM del sistema.

3.6.4.4. Funcionalitats USB de la BIOS i teclats

Si en lloc d'un teclat de tipus AT teniu un model USB, potser hàgeu d'habilitar l'emulació antiga de teclats AT en la configuració de la BIOS. Feu això només si el sistema d'instal·lació no pot fer funcionar el teclat en mode USB. Recíprocament, en alguns sistemes (especialment en els portàtils) potser hàgeu de deshabilitar el suport antic d'USB si el teclat no respon. Consulteu el manual de la placa base i cerqueu, a la BIOS, les opcions “Legacy keyboard emulation” o “USB keyboard support”.

3.6.4.5. Més de 64 MiB de RAM

El nucli del Linux no sempre pot detectar la quantitat de RAM. Si és aquest el cas vegeu Secció 5.2, “Paràmetres d'arrencada”.



[2] Després de la instal·lació podeu activar la protecció del sector d'arrencada si voleu. Açò no és cap mesura addicional de seguretat a Linux, però si utilitzeu Windows, pot prevenir una catàstrofe. No hi ha necessitat de utilitzar el Master Boot Record (MBR) desprès de configurar el gestor d'arrencada.