3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació

Aquesta secció explica el procés de configuració prèvia a la instal·lació del maquinari, si s'escau, que cal fer abans d'instal·lar Debian. Normalment es tracta de fer comprovacions dels ajusts del firmware del sistema, i de vegades de canviar-los. El “firmware” és el programari bàsic emprat pel maquinari; és absolutament necessari durant el procés d'arrencada (després d'engegar l'ordinador). Els problemes de maquinari coneguts que afecten la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema també s'indiquen.

3.6.1. Invocant OpenBoot

OpenBoot ens ofereix les funcions bàsiques necessàries per arrencar l'arquitectura SPARC. És bastant similar en quan a funció a la BIOS a l'arquitectura x86, tot i que més polit. Les PROM d'arrencada de Sun tenen un interpret incorporat de «forth» el qual permet fer força coses amb la màquina, com ara diagnòstics, guions simples, etc.

Per arribar a l'indicador d'arrencada necessiteu mantenir premuda la tecla Stop (en teclats antics de tipus 4, useu la tecla L1, si teniu un adaptador de teclat de PC, useu la tecla Break) i premeu la tecla A. La PROM d'arrencada us donarà un indicador, o ok o >. És preferible tenir l'indicador ok. Si teniu l'indicador antic, premeu la tecla n per obtenir l'indicador actual.

Si esteu usant una consola serie, envieu una interrupció a la màquina. Amb Minicom, useu Ctrl-A F, amb cu, premeu Enter, després premeu %~break. Consulteu la documentació del vostre emulador de terminal si esteu usant un programa diferent.

3.6.2. Selecció del dispositiu d'arrencada

Podeu usar OpenBoot per arrencar des d'un dispositiu específic, i també per canviar el dispositiu d'arrencada predeterminat. Tot i això, necessiteu saber alguns detalls sobre com OpenBoot anomena als dispositius; és molt diferent de com ho fa Linux, descrit a Secció B.4, “Noms dels dispositius a Linux”. L'ordre pot variar una mica, depenent de quina versió d'OpenBoot tingueu. Podeu trobar més informació sobre OpenBoot a Guia de referència de Sun OpenBoot.

Amb les noves versions, podeu usar dispositius OpenBoot com “floppy”, “cdrom”, “net”, “disk” o “disk2”. Aquests tenen significat obvi; el dispositiu “net” és per arrencar usant la xarxa. Addicionalment, el nom del dispositiu por especificar una determinada partició d'un disc, com “disk2:a” per arrencar disk2, primera partició. Tots els noms de dispositiu OpenBoot tenen la forma

nom-del-controlador@
adreça-d'unitat:
arguments-del-dispositiu

. A antigues revisions d'OpenBoot, la nomenclatura de dispositius és una mica diferent: el dispositiu «floppy» s'anomena “/fd”, i els dispositius de disc SCSI tenen la forma “sd(controlador, id-de-disc-objectiu, lun-de-disc)”. L'ordre show-devs en les revisions més noves d'OpenBoot és útil per veure els dispositius configurats actualment. Per informació completa, sigui quina sigui la vostra revisió, vegeu la Guia de Referència de Sun OpenBoot.

Per arrencar des d'un dispositiu específic, useu l'ordre boot dispositiu. Podeu definir-ho com a opció predeterminada usant l'ordre setenv. De totes maneres, el nom de la variable a canviar varia entre revisions d'OpenBoot. A OpenBoot 1.x, useu l'ordre setenv boot-from dispositiu. En revisions posteriors d'OpenBoot, useu l'ordre setenv boot-device dispositiu. Tingueu en compte que això també és configurable usant l'ordre eeprom a Solaris, o modificant els fitxers apropiats a /proc/openprom/options/, per exemple sota Linux:

# echo disk1:1 > /proc/openprom/options/boot-device

i sota Solaris:

eeprom boot-device=disk1:1

3.6.3. Aspectes del maquinari que cal tenir en compte

Molta gent ha provat de fer funcionar llurs CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc. Això funciona de vegades, però n'afecta la temperatura i altres factors, i pot espatllar realment el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document va forçar durant un any la freqüència de treball del seu sistema, i després, en iniciar-se aquest, el programa gcc s'avortava amb un senyal inesperat mentre es compilava el nucli del sistema operatiu. En tornar a baixar la freqüència de la CPU al nivell recomanat va desaparèixer el problema.

El compilador gcc és sovint el primer element que no funciona a causa del mal estat dels mòduls de memòria (o d'altres problemes de maquinari que modifiquen les dades de manera indeterminable) ja que construeix estructures de dades enormes i les recorre de manera repetida. Un error en aquestes estructures farà que s'execute una instrucció il·legal o que s'accedisca a una adreça inexistent. Símptoma d'això és l'acabament del gcc amb un senyal inesperat.

3.6.3.1. Més de 64 MiB de RAM

El nucli del Linux no sempre pot detectar la quantitat de RAM. Si és aquest el cas vegeu Secció 5.2, “Paràmetres d'arrencada”.