Chapter 2. Què hi ha de nou a Debian GNU/Linux 6.0

Table of Contents

2.1. Què hi ha de nou per a ARM?
2.2. Què hi ha de nou a la distribució?
2.2.1. Gestió de paquets
2.2.2. La secció proposed-updates
2.3. Millores al sistema
2.4. Canvis majors relacionats amb el nucli
2.4.1. Canvis a l'empaquetat del nucli
2.5. Emdebian 1.0 (basat en Debian GNU/Linux squeeze 6.0)
2.6. Suport per a Netbooks
2.7. El Java ja està a Debian

Al Viqui trobareu més informació d'este tema.

Este llançament afegeix suport oficial pel port ARM EABI (armel).

Les arquitectures suportades oficialment a Debian GNU/Linux squeeze són les següents:

Podeu llegir més de l'estat dels ports, i informació específica del port de la vostra arquitectura a les pàgines web dels ports de Debian.

2.1. Què hi ha de nou per a ARM?

S'ha afegit suport per la plataforma Marvell Orion. Més específicament, Debian GNU/Linux 6.0 suporta els dispositius següents a la plataforma Orion: QNAP Turbo Station (TS-109, TS-209, TS-409), HP mv2120, i Buffalo Kurobox Pro.

S'ha afegit suport per a la plataforma Versatile que s'emula amb QEMU.

S'ha integrat recentment a la línia principal del nucli un controlador ethernet per a la plataforma IXP4xx (per exemple, el Linksys NSLU2), per tant els nuclis de Debian a squeeze utilitza este controlador en comptes del controlador no oficial que utilitzava l'anterior llançament de Debian.

El microprogramari propietari que es necessita pel IXP4xx per utilitzar l'ethernet interna, està ara al paquet ixp4xx-microcode en non-free. Les imatges de l'instal·lador de Debian que inclouen este microprogramari continuaran estant disponibles a slug-firmware.net.

2.2. Què hi ha de nou a la distribució?

Este nou llançament de Debian ve altra vegada amb molt més programari que el seu predecessor lenny, la distribució inclou més de 10352 nous paquets, d'un total de 29050 paquets. S'ha actualitzat la major part del programari de la distribució: més de 15436 paquets de programes (açò suposa el 67% de tots els paquets d'lenny). També, un nombre significatiu de paquets (uns 4238, un 18% dels paquets d'lenny) s'han esborrat de la distribució per motius diversos. No voreu cap actualització per aquests paquets i es marcaran com a «obsolete» als entorns de gestió de paquets.

Amb este llançament, Debian GNU/Linux s'actualitza des d'X.Org 7.1 a les X.org 7.3.

Debian GNU/Linux s'ofereix amb les versions actualitzades d'entorns i aplicacions. Entre altres, inclou els entorns d'escriptori GNOME 2.22[1], KDE 3.5.10, Xfce 4.4.2 i LXDE 0.3.2.1+svn20080509. Les aplicacions de productivitat també s'han actualitzat, incloent les suites ofimàtiques OpenOffice.org 2.4.1 i KOffice 1.6.3 així com GNUcash 2.2.6, GNUmeric 1.8.3 i Abiword 2.6.4.

Les actualitzacions d'altres aplicacions d'escriptori inclouen l'actualització a Evolution 2.22.3 i Pidgin 2.4.3 (coneguts anteriorment com Gaim). La suite Mozilla també s'ha actualitzat: iceweasel (versió 3.0.6) és la versió sense marca del navegador Firefox i el icedove (versió 2.0.0.19) és la versió sense marca del client de correu Thunderbird.

Entre altres, este llançament també inclou les actualitzacions de programari següents:

PaquetVersió a 5.0 (lenny)Versió a 6.0 (squeeze)
Apache2.2.32.2.9
BIND DNS Server9.3.49.5.0
Cherokee servidor web0.5.50.7.2
Courier MTA0.53.30.60.0
Dia0.95.00.96.1
EkigaClient de VoIP2.0.32.0.12
Exim servidor de correu per defecte 4.634.69
GNU Compiler Collection as com a compilador per defecte 4.1.14.3.2
GIMP2.2.132.4.7
la biblioteca C de GNU2.3.62.7
lighttpd1.4.131.4.19
maradns1.2.12.041.3.07.09
MySQL5.0.325.0.51a
OpenLDAP2.3.302.4.11
OpenSSH4.35.1p1
PHP5.2.05.2.6
Postfix MTA2.3.82.5.5
PostgreSQL8.1.158.3.5
Python2.4.42.5.2
Tomcat5.5.205.5.26

La distribució oficial de Debian GNU/Linux ve ara en 4 o 5 DVD o entre 28 i 32 CD (en funció de l'arquitectura) i en 4 DVD o 28 CD de codi font. De forma addicional, hi ha un DVD multi-arquitecura, amb un subconjunt de les arquitectures amd64 i i386, junt amb el codi font. Per primera vegada, Debian GNU/Linux ha llançat imatges en suport Blu-ray , per a les arquitectures amd64 i i386 juntament amb el seu codi font corresponent.

Debian suporta ara el Linux Standards Base (LSB), versió 3.2. Debian 5.0 suportava la versió 3.1.

2.2.1. Gestió de paquets

El programa recomanat per a la gestió de paquets en línia d'ordres és l'aptitude, que suporta les mateixes funcions de gestió de paquets que l'apt-get i s'ha comprovat que té una millor resolució de dependències que l'apt-get. Si encara utilitzeu dselect, hauríeu de canviar a aptitude com a frontal oficial per a la gestió de paquets.

S'ha implementat un mecanisme de resolució de conflictes per squeeze implementat per l'aptitude que intentarà trobar la millor solució si es detecten conflictes degut a canvis en les dependències entre paquets.

2.2.2. La secció proposed-updates

Tots els canvis per la ja llançada distribució estable (i oldstable) passen a través d'un període extés abans de acceptar-se als arxius. Qualsevol actualització del llançament stable (o oldstable) s'anomena llançament puntual. La preparació de llançaments puntuals es fa a través del procediment proposed-updates.

Els paquets poden passar a proposed-updates de dues maneres. La primera, els paquets amb correccions de seguretat que s'han afegit a security.debian.org s'afegeixen també a proposed-updates. La segona, els desenvolupadors de Debian GNU/Linux poden pujar paquets directament a proposed-updates. La llista actual de paquets es pot trobar a http://ftp-master.debian.org/proposed-updates.html.

Si voleu ajudar a provar les actualitzacions dels paquets abans que siguin afegides formalment al següent llançament puntual, podeu fer-ho afegint la secció proposed-updates al vostre sources.list:

deb     http://mirrors.kernel.org/debian squeeze-proposed-updates main contrib
deb-src http://mirrors.kernel.org/debian squeeze-proposed-updates main contrib

La propera vegada que executeu aptitude update, el sistema s'adonarà dels paquets de la secció proposed-updates i els tindrà en consideració quan busque paquets a actualitzar.

Esta no és una característica estrictament nova a Debian, però és una a la que no s'havia donat massa exposició.

2.3. Millores al sistema

Hi ha un nombre de canvis a la distribució que beneficien les noves instal·lacions de squeeze, però no vores automàticament aplicades a les actualitzacions des d'lenny. Esta secció dona una visió general dels canvis més importants.

La prioritat de l'SELinux ara és standard, però no s'activa per defecte

Els paquets necessaris pel suport d'SELinux (Linux amb seguritat millorada) s'ha promogut a prioritat standard. Açò vol dir que estarà instal·lat per defecte a les noves instal·lacions. Als sistemes existents, podeu instal·lar SELinux utilitzant:

# aptitude install selinux-basics

Adoneu-vos que el suport d'SELinux no s'activa per defecte. La informació de configuració i activació de l'SELinux la podeu trobar al Viqui de Debian.

El nou dimoni per defecte de syslog

El paquet rsyslog s'agafa per defecte al sistema i com a dimoni de registre del nucli a Debian 6.0, reemplaçant el syslogd i el klogd. Amb la pila de regles de registre, es poden utilitzar com a reemplaçament; si teniu regles personalitzades, les haureu de migrar al nou fitxer de configuració, /etc/rsyslog.conf.

Els usuaris que actualitzen des d'lenny necessiten instal·lar rsyslog manualment i esborrar sysklogd. El dimoni per defecte syslog no es reemplaça automàticament a l'actualització de squeeze.

Suport millorat d'UTF-8

Un nombre major d'aplicacions es configuraran per a utilitzar per defecte UTF-8, o tenen un millor suport d'UTF-8 que abans. Vegeu http://wiki.debian.org/UTF8BrokenApps per vore les aplicacions que encara tenen dificultats per treballar amb UTF-8.

Al Viqui de Debian hi ha informació addicional de quins canvis s'han produït entre lenny i squeeze.

2.4. Canvis majors relacionats amb el nucli

Debian GNU/Linux 6.0 ve amb la versió 2.6.32 del nucli a totes les arquitectures.

S'han fet grans canvis tant al nucli mateix com al sistema d'empaquetat del nucli a Debian. Alguns d'estos canvis compliquen el procediment d'actualització i poden donar com a resultat problemes en potencia mentre es torna a iniciar el sistema després de l'actualització a squeeze. Esta secció dona una visió general dels canvis més importants; la informació de com actuar amb els problemes en potència s'inclou als capítols posteriors.

2.4.1. Canvis a l'empaquetat del nucli

Nou sabor del nucli OpenVZ

Debian GNU/Linux 6.0 proporciona imatges preconstruides del nucli per OpenVZ, una segona solució de virtualització per anar al costat del suport pel Linux-VServer inclós a lenny. Els avantatges d'OpenVZ inclouen el suport per la migració en calent, a canvi d'una càrrega lleugerament superior.

S'han unificat els paquets del nucli per a x86

Als llançaments anteriors hi havia un nucli especial -k7 pels processadors de 32 bits d'AMD Athlon/Duron/Sempron. Aquesta variant ha desaparegut i s'inclou ara a -686, que gestiona tots els tipus de processadors 686 AMD/Intel/VIA.

On ha estat possible, s'han proporcionat paquets de transició dummy que depenen dels nous paquets pels paquets llançats.

2.5. Emdebian 1.0 (basat en Debian GNU/Linux squeeze 6.0)

Lenny ara té les eines de construcció d'Emdebian que permeten als paquets font de Debian construir-se de forma creuada i reduïts per ajustar-se a sistemes embeguts ARM.

La distribució Emdebian 1.0 en si mateix conté paquets preconstruïts ARM suficients per crear el sistema de fitxers arrel que es poden personalitzar per màquines especifiques i variants de màquines. Es nuclis i els mòduls del nucli s'han de proporcionar de forma separada. El suport per armel i 386 s'està desenvolupant. Vegeu la pàgina web d'Emdebian per obtenir més informació.

2.6. Suport per a Netbooks

Els netbooks, tals com l'Asus Eee PC, estan ara suportats a debian. Per l'Eee PC, mireu els eeepc-acpi-scripts. Debian també ens ofereix el nou Lightweiht X11 Desktop Environment, lxde, que és beneficiós tant pels netbooks com per altres ordinadors amb una potència relativament baixa.

2.7. El Java ja està a Debian

L'entorn d'execució de Java OpenJDK openjdk-6-jre i el Kit de desenvolupament openjdk-6-jdk, necessaris per l'execució de IGU Java i programes Webstart o construint els programes, ara estan a Debian. Els paquets s'han construït utilitzant el suport de construcció de l'IcedTea i pedaços del projecte IcedTea.



[1] amb alguns dels mòduls de GNOME 2.20.