2.1. Maquinari suportat

Debian no imposa cap requeriment més enllà dels requeriments que demana el nucli Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma per la qual s'haja portat el nucli Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels ports http://www.debian.org/ports/i386/ per obtenir més detalls dels sistemes on l'arquitectura 32-bit PC s'ha comprovat amb Debian GNU/Linux.

Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per 32-bit PC, aquesta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació.

2.1.1. Arquitectures suportades

Debian GNU/Linux 6.0 suporta onze arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com “sabors”.

Arquitectura Nom a Debian Subarquitectura Sabor
Basada en Intel x86 i386    
AMD64 & Intel EM64T amd64    
ARM armel Intel IOP32x iop32x
Intel IXP4xx ixp4xx
Marvell Kirkwood kirkwood
Marvell Orion orion5x
Versatile versatile
HP PA-RISC hppa PA-RISC 1.1 32
PA-RISC 2.0 64
Intel IA-64 ia64    
MIPS (big endian) mips SGI IP22 (Indy/Indigo 2) r4k-ip22
SGI IP32 (O2) r5k-ip32
MIPS Malta (32 bits) 4kc-malta
MIPS Malta (64 bits) 5kc-malta
MIPS (little endian) mipsel Cobalt cobalt
MIPS Malta (32 bits) 4kc-malta
MIPS Malta (64 bits) 5kc-malta
IBM/Motorola PowerPC powerpc PowerMac pmac
PReP prep
Sun SPARC sparc sun4u sparc64
sun4v
IBM S/390 s390 IPL de VM-reader i DASD generic
IPL from tape tape

Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura 32-bit PC. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.

2.1.2. Suport de CPU, plaques base i vídeo

La informació completa pertinent als dispositius suportats es pot trobar al COM ES FA de compatibilitat de maquinari de Linux. Aquesta secció merament destaca els detalls principals.

2.1.2.1. CPU

Casi tots els processadors basats en x86 (IA-32) en ús als ordinadors personals estan suportats, incloses totes les varietats de les sèries «Pentium» d'Intel. Açò també inclou els processadors de 32 bits AMD i VIA (antic Cyrix), i els processadors com l'Athlon XP i l'Intel P4 Xeon.

D'altra banda, Debian GNU/Linux squeeze no funcionarà en processadors 386 o anteriors. Malgrat el nom de l'arquitectura «i386», suport pels processadors reals 80386 (i els seus clons), es va abandonar amb el llançaments de Debian Sarge (r3.1)[2]. (Cap versió de Linux ha suportat mai els xips 286 o anteriors de la sèrie). Tots els i486 i posteriors estan encara suportats[3].

Nota

Si el vostre sistema te un processador de 64 bits de les families AMD64 o Intel EM64T, possiblement voldreu utilitzar l'instal·lador per l'arquitectura amd64 en comptes de l'instal·lador de l'arquitectura i386 (32 bits).

2.1.2.2. Bus E/S

El bus del sistema és part de la placa base, permetent a la CPU comunicar-se amb els perifèrics tals com els dispositius d'emmagatzemament. El vostre ordinador ha d'usar ISA, EISA, PCI, PCIe, PCI-X o VESA Local Bus (VLB, alguns cops anomenat el bus VL). Imprescindiblement tots els ordinadors personals venuts als últims anys utilitza un d'aquests.

2.1.3. Ordinadors portàtils

També estan suportats els ordinadors portàtils i avui en dia la majoria funcionen sense modificacions. En el cas que el portàtil contingui maquinari especialitzat o propietari, algunes funcions especifiques poden no estar suportades. Per vore si el vostre ordinador portàtil funciona correctament amb GNU/Linux, visiteu les pàgines d'ordinadors portàtils amb Linux

2.1.4. Processadors múltiples

El suport de processadors múltiples — també anomenat “multiprocés simètric” o SMP — està disponible per aquesta arquitectura. La imatge del nucli estàndard de Debian 6.0 s'ha compilat amb suport SMP-alternatives. Açò vol dir que el nucli detecta el nombre de processadors (o nuclis de processador) i que automàticament desactivarà l'SMP a sistemes amb un processador.

La variant 486 de la imatge del nucli dels paquets de Debian per 32-bit PC no es compila amb suport SMP.

2.1.5. Targeta gràfica

Hauríeu d'utilitzar una interfície de pantalla compatible amb VGA per la consola del terminal. Quasi totes les targetes gràfiques modernes són compatibles amb VGA. Estàndards antics com CGA, MDA, o HGA haurien de funcionar, assumint que no necessiteu suport X11. Fixeu-vos que les X11 no es fan servir al procés d'instal·lació descrit en aquest document.

El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org. La majoria de les targetes de vídeo AGP, PCI, PCIe i PCI-X funcionen a X.Org. Podeu trobar detalls dels busos, targetes, monitors i dispositius senyaladors a http://xorg.freedesktop.org/. Debian 6.0 ve amb la versió 7.5 de les X.Org.

2.1.6. Maquinari per a la connexió de xarxes

Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament. Inclou la majoria de targetes PCI i PCMCIA. Moltes targetes ISA antigues també són suportades.

Tal i com passa amb l'XDSI, el protocol D-channel per a les (antigues) German 1TR6 no és suportat; debian-installer tampoc suporta les plaques Spellcaster BRI ISDN. L'XDSI funciona, però no durant la instal·lació.

2.1.6.1. Targetes de xarxa sense fils

La gestió de xarxes sense fils en general també funciona, i hi ha un nombre creixent d'adaptadors per a diverses targetes suportades oficialment al nucli Linux, tot i que moltes requereixen carregar microprogramari. Si fes falta el mircroprogramari, l'instal·lador demanarà que el carregueu. Vegeu Secció 6.4, “Carregar microprogramari no inclòs a l'instal·lador” per més informació de com carregar el microprogramari durant l'instal·lació.

El suport per xarxes sense fils xifrades durant la instal·lació està actualment limitat a WEP. Si el vostre punt d'accés fa servir un xifrat més fort, no es pot fer servir durant l'instal·lació.

Si hi ha cap problema amb la xarxa sense fils i no hi ha cap altre NIC que pugueu fer servir durant l'instal·lació, encara es possible instal·lar Debian GNU/Linux utilitzant la imatge completa d'un CD-ROM o DVD. Seleccioneu l'opció de no configurar la xarxa i instal·leu només aquells paquets que estiguin disponibles al CD/DVD. Podreu instal·lar el controlador i el microprogramari que necessiteu quan la instal·lació s'hagi completat (després de reiniciar) i configurar la xarxa manualment.

En alguns casos, el controlador que necessiteu no estarà disponible en un paquet Debian. Haureu de buscar si hi ha disponible el codi font a Internet i, si hi és, compilar-lo. Com fer-ho està fora de l'abast d'aquest manual. Si no hi ha disponible cap controlador per a Linux, l'últim recurs que teniu és utilitzar el paquet ndiswrapper, el qual us permet utilitzar-ne un de Windows.

2.1.7. Pantalles Braille

El suport per terminals braille està determinat pel suport trobat a brltty. La majoria de pantalles funcionen sota brltty, connectades via qualsevol port serie, USB o bluetooth. Els detalls dels dispositius suportats es poden trobar al lloc web de brltty. Debian GNU/Linux 6.0 es distribueix amb brltty versió 4.2.

2.1.8. Maquinari de síntesi de veu

El suport per maquinari de síntesi de veu es proveït pel paquet speakup. speakup només suporta targetes integrades i dispositius externs connectats al port serie (adaptadors USB o serie-a-USB no són suportats). Els detalls del maquinari suportat per síntesi de veu es pot trobar al lloc web de speakup. Debian GNU/Linux 6.0 es distribueix amb speakup versió 3.1.5.

2.1.9. Perifèrics i altre maquinari

El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.

El maquinari USB generalment funciona correctament, només alguns teclats USB necessiten configuració addicional (consulteu Secció 3.6.4, “Aspectes del maquinari que cal tenir en compte”).

De nou, consulteu el Linux Hardware Compatibility HOWTO per a esbrinar si el vostre maquinari específic funciona a Linux.



[2] Hem intentat evitar-ho durant molt de temps, però s'ha fet necessari degut a una sèrie desafortunada de problemes amb el compilador i el nucli, començant amb un error de programació a la ABI C++ donada pel GCC. Encara haurieu de poguer executar Debian GNU/Linux a processadors 80386 si compileu el vostre nucli i compileu tots els paquets des de les fonts, però això és fora de l'abast d'aquest manual.

[3] Molts paquets Debian aniran més ràpid a ordinadors moderns com a efecte secundari positiu d'abandonar el suport per aquests xips antics. El i486, introduït a 1989, té tres opcodes (bswap, cmpxchg i xadd) que l'i386, introduït a 1986, no tenia. Abans aquests no es podien utilitzar fàcilment als paquets Debian; ara sí.