4.3. Preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB

Hi ha dos mètodes d'instal·lació possibles si arrenqueu des d'un llapis USB. La primera opció és instal·lar-ho tot per xarxa. La segona consisteix en copiar una imatge de CD al llapis USB i utilitzar aquesta imatge com a font dels paquets, amb la possibilitat de combinar-ho amb una rèplica. Aquesta darrera opció és la més habitual.

Per al primer mètode d'instal·lació necessitareu descarregar una imatge de l'instal·lador del directori netboot (a la ubicació esmentada a Secció 4.2.1, “On trobar imatges d'instal·lació”) i a continuació utilitzar la “manera flexible” de copiar els fitxers al llapis USB que s'explica a continuació.

Les imatges per a la instal·lació del segon mètode es poden trobar al directori hd-media, i podeu utilitzar tant la “manera fàcil” com la “manera flexible” de copiar la imatge al llapis USB. Per aquest mètode d'instal·lació també necessitareu descarregar-vos una imatge de CD. La imatge d'instal·lació i la imatge de CD s'han de basar en la mateixa versió del debian-installer. Si no coincideixen és possible que trobeu errors[6] durant la instal·lació.

Per preparar el llapis USB, necessitareu un sistema amb GNU/Linux que suporti dispositius USB. Els sistemes GNU/Linux actuals normalment reconeixen automàticament els llapis USB així que es connecten. Si no és el cas, hauríeu de comprovar que s'ha carregat el mòdul usb-storage del nucli. Quan connecteu el llapis USB, aquest estarà representat per un dispositiu anomenat /dev/sdX, on la “X” és una lletra en minúscules (a-z). Hauríeu de poder veure de quin dispositiu es tracta més exactament executant l'ordre dmesg després de connectar-lo. Per escriure-hi, és possible que calgui desactivar la protecció d'escriptura del llapis USB.

Avís

Aneu en compte, tots els procediments que es descriuen en aquesta secció destruiran tot el que hi hagi al dispositiu. Assegureu-vos que esteu utilitzant el nom de dispositiu corresponent al llapis USB. Si utilitzeu un nom de dispositiu incorrecte podeu arribar a perdre les dades de, per exemple, el disc dur principal.

Fixeu-vos que el llapis USB ha de tenir una mida mínima de 256 MiB (és possible configurar amb llapis amb menys capacitat si seguiu Secció 4.3.2, “Copia dels fitxers — la manera flexible”).

4.3.1. Copia dels fitxers — la manera fàcil

Hi ha un fitxer complet hd-media/boot.img.gz que conté tots el fitxers de l'instal·lador (incloent el nucli) així com SYSLINUX i el seu fitxer de configuració.

Fixeu-vos que, tot i semblar còmode, aquest mètode té un desavantatge: la mida lògica del dispositiu estarà limitada a 256 MiB, encara que la capacitat del llapis USB sigui superior. Si voleu utilitzar-lo per a altres propòsits haureu de tornar a partir el llapis USB i crear nous sistemes de fitxers per disposar de tota la seva capacitat. Un altre desavantatge és que no podeu copiar una imatge de CD sencera al llapis, només les imatges de CD reduïdes (“businesscard” o “netinst”).

Per utilitzar aquesta imatge tan sols heu d'extreure-la directament al llapis USB:

# zcat boot.img.gz > /dev/sdX

Després d'això, munteu el llapis de memòria USB (mount /dev/sdX /mnt), que ara tindrà un sistema de fitxers FAT, i copieu-hi una imatge ISO tipus “businesscard” o “netinst”. Finalment desmunteu el llapis (umount /mnt).

4.3.2. Copia dels fitxers — la manera flexible

Si voleu més flexibilitat o voleu saber que esteu fent, heu de seguir aquest mètode per posar els fitxers al vostre llapis. Un avantatge d'utilitzar aquest mètode és que, si el llapis USB té prou capacitat, podreu copiar-hi una imatge ISO de CD sencera.

4.3.2.1. Fer particions a un llapis USB

Mostrarem com configurar un llapis de memòria per utilitzar la primera partició d'aquest, en comptes del dispositiu complet.

Nota

La major part dels llapis USB venen preconfigurats amb una única partició FAT16, així que en general no serà necessari tornar a partir o tornar a formatar-lo. Si heu de fer-ho, utilitzeu el cfdisk o qualsevol altra ferramenta per crear la partició FAT16[7], i aleshores creeu el sistema de fitxers fent:

# mkdosfs /dev/sdX1

Aneu en compte d'utilitzar el nom del dispositiu correcte pel vostre llapis USB. L'ordre mkdosfs és al paquet Debian dosfstools.

Per arrencar el nucli després d'arrencar des del llapis USB, posarem un carregador d'arrencada al llapis. Malgrat que hauria de funcionar qualsevol carregador (p.ex. LILO), és convenient utilitzar SYSLINUX, ja que utilitza una partició FAT16 i pot reconfigurar-se editant tan sols un fitxer de text. Qualsevol sistema operatiu que suporte el sistema de fitxers FAT pot utilitzar-se per canviar la configuració del carregador d'arrencada.

Per posar el SYSLINUX a la partició FAT16 del vostre llapis USB, instal·leu els paquets syslinux i mtools al vostre sistema i executeu:

# syslinux /dev/sdX1

Altra vegada, aneu en compte i utilitzeu el nom correcte pel dispositiu. La partició no hauria d'estar muntada quan executeu l'ordre SYSLINUX. Aquest procediment escriu un sector d'arrencada a la partició i crea el fitxer ldlinux.sys que conté el codi del carregador d'arrencada.

4.3.2.2. Com afegir la imatge de l'instal·lador

Munteu la partició (mount /dev/sdX1 /mnt) i copieu els següents fitxers imatge de l'instal·lador al llapis:

  • vmlinuz o linux (imatge del nucli)

  • initrd.gz (imatge inicial del disc RAM)

Podeu escollir entre la versió normal de l'instal·lador o la seua versió gràfica. Podeu trobar la darrera al subdirectori gtk. Si voleu reanomenar els fitxers, tingueu en compte que syslinux només pot processar noms de fitxer de DOS (8.3).

A continuació heu de crear un fitxer de configuració syslinux.cfg que haurà de contenir com a mínim les dues línies següents (canvieu-hi el nom del nucli binari a “linux” si heu emprat una imatge netboot):

default vmlinuz
append initrd=initrd.gz

Per a emprar l'instal·lador gràfic heu d'afegir vga=788 a la segona línia.

Si heu emprat una imatge hd-media, ara heu de copiar una imatge ISO de Debian[8] al llapis. Quan hàgeu acabat, desmunteu el llapis de memòria USB (umount /mnt).

4.3.3. Arrencada des d'un llapis USB

Avís

Si el sistema rebutja arrencar des del llapis de memòria, el llapis podria tenir un registre inicial d'arrencada invàlid (MBR). Per reparar-ho, utilitzeu l'ordre install-mbr del paquet mbr:

# install-mbr /dev/sdX



[6] El missatge d'error que és més probable que veieu és que no es poden trobar els mòduls del nucli. Això vol dir que la versió dels udeb de mòduls del nucli inclosos a la imatge de CD és diferent a la versió del nucli que s'està executant.

[7] Recordeu-vos d'activar l’indicador de partició arrencable “bootable”.

[8] Podeu emprar una imatge «businesscard», «netinst» o una de CD complet (vegeu Secció 4.1, “El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux”). Assegureu-vos d'emprar-ne una que càpiga. Adoneu-vos que la imatge “netboot mini.iso” no és vàlida per a aquest propòsit.