4.3. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP

Si teniu una màquina connectada a una xarxa d'àrea local, podeu arrencar-la des d'una altra màquina de la xarxa fent servir TFTP. Si voleu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina, els fitxers d'arrencada hauran de col·locar-se a llocs específics d'aquesta, la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra.

Heu d'instal·lar un servidor TFTP, i en nombroses màquines, cal també un servidor DHCP , o un servidor RARP , o un servidor BOOTP.

El protocol de resolució inversa d'adreces (RARP) és una manera d'indicar al vostre client les adreces IP que ha d'emprar. Una altra manera és fer servir el protocol BOOTP. BOOTP és un protocol IP que indica a l'ordinador la seua pròpia adreça IP i el lloc de la xarxa on obtenir la imatge d'arrencada. El DHCP (Protocol de configuració dinàmica d'ordinadors centrals) és una extensió més flexible, i compatible, del BOOTP. Alguns sistemes sols es poden configurar fent servir el DHCP.

El protocol de transferència trivial de fitxers (TFTP) s'empra per posar a disposició del client la imatge d'arrencada. En teoria, es pot usar qualsevol servidor de qualsevol plataforma que implemente aquests protocols. Els exemples d'aquesta secció ofereixen instruccions per al SunOS 4.x, el SunOS 5.x (i.e. Solaris), i el GNU/Linux.

4.3.1. Configuració d'un servidor RARP

Per configurar el RARP, necessitareu la adreça Ethernet (és a dir l'adreça MAC) dels clients on instal·lar-se. Si no sabeu aquesta informació, podeu agafar-la dels missatges d'arrancada de l'OpenPROM, utilitzar l'ordre OpenBoot .enet-addr, o arrencar amb el mode de “recuperació” (es a dir des del disquet de recuperació) i utilitzar l'ordre ip addr show dev eth0.

A un servidor RARP que utilize un nucli de Linux 2.4 o 2.6, o Solaris/SunOS, podeu utilitzar l'ordre rarpd. Assegureu-vos que l'adreça física Ethernet del client és a la base de dades “ethers” (o bé al fitxer /etc/ethers, o via NIS/NIS+) i a la base de dades “hosts”. Necessitareu aleshores engegar el dimoni RARP. Executeu (com a root) l'ordre: /usr/sbin/rarpd -a a la majoria dels sistemes Linux i SunOS 5 (Solaris 2), /usr/sbin/in.rarpd -a a altres sistemes Linux o bé /usr/etc/rarpd -a al SunOS 4 (Solaris 1).

4.3.2. Configurar un servidor DHCP

Un servidor que es programari gratuït de DHCP és el dhcpd d'ISC. A Debian GNU/Linux, es recomana utilitzar el paquet dhcp3-server. Hi ha un fitxer d'exemple de configuració per utilitzar-lo (normalment /etc/dhcpd3/dhcpd.conf):

option domain-name "example.com";
option domain-name-servers ns1.example.com;
option subnet-mask 255.255.255.0;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
server-name "servername";

subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
  range 192.168.1.200 192.168.1.253;
  option routers 192.168.1.1;
}

host clientname {
  filename "/tftpboot.img";
  server-name "servername";
  next-server servername;
  hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
  fixed-address 192.168.1.90;
}

En aquest exemple, hi ha un servidor servername que fa tota la feina del servidor DHCP, servidor de TFTP, i passarel·la de xarxa. És casi segur que necessitareu canviar les opcions nom-de-domini, i també el nom del servidor i l'adreça màquina del client. L'opció filename hauria de ser el nom del fitxer que es descarregarà per TFTP.

Després d'editar el fitxer de configuració del dhcpd, reengegueu-lo amb /etc/init.d/dhcp3-server restart.

4.3.3. Configurar un servidor BOOTP

Hi ha dos servidors de BOOTP a GNU/Linux. El primér és el bootpd de CMU. L'altre és també un servidor de DHCP, el dhcpd de ISC. A Debian GNU/Linux són als paquets bootp i dhcp3-server de Debian GNU/Linux respectivament.

Per fer servir el bootpd de CMU, elimineu el comentari (o bé afegiu) la línia important al /etc/inetd.conf. A Debian GNU/Linux, podeu executar update-inetd --enable bootps, i després /etc/init.d/inetd reload per aconseguir-ho. En el cas que el servidor BOOTP no utilitze Debian, la línia en qüestió seria com aquesta:

bootps  dgram  udp  wait  root  /usr/sbin/bootpd  bootpd -i -t 120

Ara, podeu crear un fitxer /etc/bootptab. Aquest té el mateix tipus de format críptic i familiar com els antics fitxers de BSD printcap, termcap, i disktab . Vegeu la pàgina de manual del bootptab per obtenir més informació. Pel bootpd de CMU, necessitareu saber l'adreça màquina (MAC) del client. Un exemple de /etc/bootptab:

client:\
  hd=/tftpboot:\
  bf=tftpboot.img:\
  ip=192.168.1.90:\
  sm=255.255.255.0:\
  sa=192.168.1.1:\
  ha=0123456789AB:

Necessitareu canviar al menys l'opció “ha”, que especifica la adreça màquina del client. L'opció “bf” especifica quin fitxer hauria de descarregar un client via TFTP; per més detalls, vegeu Secció 4.3.5, “Posar les imatges del TFTP al seu lloc”.

Per altra banda, configurar el BOOTP amb el dhcpd d'ISC és molt fàcil, ja que considera els clients BOOTP com un cas un poc especial de clients de DHCP. A algunes arquitectures necessitareu d'una configuració complexa per arrencar els clients via BOOTP. Si aquest és el vostre cas, llegiu la secció Secció 4.3.2, “Configurar un servidor DHCP”. Altrament, ho aconseguireu de forma senzilla afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració per la xarxa que conté el client al fitxer /etc/dhcp3/dhcpd.conf, i reiniciant el dhcpd amb /etc/init.d/dhcp3-server restart.

4.3.4. Habilitació del servidor TFTP

Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el tftpd.

En el cas de tftpd-hpa hi ha dues formes d'executar el servei. Por ser iniciat sota demanda pel dimoni inetd del sistema, o es pot configurar per a executar com un dimoni independent. El mètode a emprar és seleccionat en instal·lar el paquet i pot ser canviat reconfigurant aquest.

Nota

Històricament, els servidors TFTP utilitzen el directori /tftpboot per servir les imatges. Per altra banda, els paquets de Debian GNU/Linux poden utilitzar altres directoris per complir amb l'Estàndard de la Jerarquia del Sistema de Fitxers. Per exemple, el tftpd-hpa utilitza per defecte /srv/tftp. Es possible que hagueu d'ajustar els exemples de configuració d'aquesta secció en conseqüència.

Totes les alternatives de l'in.tftpd que hi ha a Debian per defecte haurien d'enregistrar les peticions TFTP al registre del sistema. Algunes d'elles suporten un paràmetre -v per mostrar una sortida més detallada. Es recomana que comproveu aquests missatges registrats en el cas que patiu problemes d'arrencada com a punt d'inici al diagnòstic de la causa dels problemes.

4.3.5. Posar les imatges del TFTP al seu lloc

Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a Secció 4.2.1, “On trobar imatges d'instal·lació”, al directori d'imatges d'arrencada del tftpd. Haureu de fer un enllaç des d'aquest fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP, i no hi existeix cap norma ben establerta.

4.3.5.1. Arrencada TFTP de l'SPARC

Algunes arquitectures SPARC afegeixen els noms de la subarquitectura, com ara “SUN4M” o “SUN4C” al fitxer. Es a dir, si la subarquitectura del vostre sistema és un SUN4C, i la seva IP és 192.168.1.3, el fitxer serà C0A80103.SUN4C. Però, hi ha també subarquitectures on el fitxer del client és ip-del-client-en-hex. Per a determinar fàcilment el codi hexadecimal de la adreça IP introduiu l'ordre següent a l'intèrpret d'ordres (suposant que la IP de la màquina és 10.0.0.4).

$ printf '%.2x%.2x%.2x%.2x\n' 10 0 0 4

Per obtenir el nom de fitxer correcte, canvieu totes les lletres a majúscules i afegiu-hi si cal el nom de la subarquitectura.

Si ho heu fet tot bé, posant l'ordre boot net a l'OpenPROM hauria de carregar la imatge. Si la imatge no es troba, proveu de comprovar els fitxers de registre del vostre servidor tftp per veure quin és el nom de la imatge que s'ha demanat.

També podeu obligar alguns sistemes sparc a cercar un nom específic afegint-lo al final de l'ordre d'arrencada de l'OpenPROM, p.ex. boot net my-sparc.image. Aquest ha de ser-hi al directori on cerca el servidor TFTP.