3.3. Informació necessària

3.3.1. Documentació

3.3.1.1. Manual d'instal·lació

El document que estau llegint, el qual és la versió oficial de la Guia d'instal·lació de la versió stretch de Debian, el teniu a l'abast en diversos formats i llengües.

3.3.1.2. Documentació sobre el maquinari

Sol contenir informació d'utilitat per a la configuració i ús del maquinari.

3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari

En molts casos, l'instal·lador detectarà automàticament el maquinari. Però en qualsevol cas, és recomanable que us familiaritzeu amb el maquinari abans de la instal·lació.

La informació sobre el maquinari es pot obtenir de:

  • Els manuals que acompanyen el dispositiu.

  • La informació en pantalla del programa de configuració de la BIOS, a què podeu accedir en iniciar l'ordinador prement una combinació de tecles que heu d'esbrinar consultant el manual. Sovint cal prémer la tecla Delete o F2, però alguns fabricants fan servir altres tecles o combinacions de tecles. Normalment, en engegar l'ordinador es veu un missatge informant de quines són les tecles que cal fer servir.

  • Les caixes i cobertes de cada peça de maquinari.

  • La finestra Sistema del Tauler de Control del Windows.

  • Ordres o eines de sistema d'un altre sistema operatiu, incloent-hi els gestors d'arxius, especialment útils com a font d'informació sobre la RAM i l'espai del disc dur.

  • L'administrador del sistema o el proveïdor del servei d'internet (ISP). Aquestes fonts poden indicar-vos els ajusts que calen per configurar la xarxa i el correu electrònic.

Taula 3.1. Informació sobre el maquinari requerida per a la instal·lació

Maquinari Informació que us pot caldre
Discs durs Quants en teniu.
Quin ordre tenen al sistema.
Si són IDE (també coneguts com PATA), SATA o SCSI.
Quant d'espai lliure hi ha.
Particions
Particions on hi ha instal·lats altres sistemes operatius.
Xarxa Model i fabricant de les interfícies de xarxa disponibles.
Impresora Model i fabricant.
Targeta de vídeo Tipus/model i fabricant.


3.3.3. Compatibilitat del maquinari

Molts productes de marca funcionen en Linux sense cap problema. A més, el suport per a maquinari a Linux millora constantment. Tanmateix, el Linux encara no treballa amb tants tipus diferents de maquinari com altres sistemes operatius.

En molts casos, els controladors de Linux no s'escriuen per a determinats «productes» o «marques» d'un fabricant específic, s'escriuen per a un determinat maquinari/joc de xips («chipset»). Molts productes/marques aparentment distints es basen en el mateix disseny; no és estrany que els fabricants de xips proporcionin els anomenats «dissenys de referència» per a productes basats en els seus xips que son emprats per a diferents fabricants de dispositius i es comercialitzen amb diferents noms de productes o marques.

Això té avantatges i desavantatges. Una avantatge és que un controlador d'un joc de xips treballa amb un conjunt de productes de diferents fabricants, sempre que aquests es basin en el mateix joc de xips. L'inconvenient és que no és fàcil saber quin és realment el joc de xips que fa servir un producte/marca concreta. Malauradament, sovint els fabricants de dispositius canvien el maquinari base del seu producte sense canviar el nom o, almenys, el número de versió, i en el cas de tenir dos productes amb el mateix nom de producte/marca comprats en temps diferents, poden estar basats en jocs de xips diferents i fer servir dos controladors distints o pot ésser que no hi hagi un controlador per a totes les variants.

Per a dispositius USB i PCI/PCI-Express/ExpressCard, una manera per a saber en quin joc de xips es basen és mirar el número identificador. Tots els dispositius USB/PCI/PCI-Express/ExpressCard tenen l'identificador de «proveïdor» i «producte» i la seva combinació és la mateixa per a cada producte basat en els mateix joc de xips.

En els sistemes Linux, aquest codis d'identificació es poden llegir amb l'ordre lsusb per a dispositius USB i amb l'ordre lspci -nn per a dispositius PCI/PCI-Express/ExpressCard. El codi d'identificació de producte i fabricant consisteix en dos nombres hexadecimals, separats per dos punts, com per exemple «1d6b:0001».

Un exemple de resultat de l'ordre lsusb és: «Bus 001 Device 001: ID 1d6b:0002 Linux Foundation 2.0 root hub», on 1d6b és l'identificador del fabricant i 0002 l'identificador del producte.

Un exemple de resultat de l'ordre lspci -nn per a una targeta ethernet: «03:00.0 Ethernet controller [0200]: Realtek Semiconductor Co., Ltd. RTL8111/8168B PCI Express Gigabit Ethernet controller [10ec:8168] (rev 06)». Els identificadors estan dins dels claudàtors, p. ex. aquí 10ec és el fabricant i 8168 és l'identificador del producte.

Un altra exemple de resultat amb una targeta gràfica: «04:00.0 VGA compatible controller [0300]: Advanced Micro Devices [AMD] nee ATI RV710 [Radeon HD 4350] [1002:954f]».

En els sistemes Windows, els codis d'identificació dels dispositius es poden trobar en l'administrador de dispositius, en la secció «detalls», i el codi de fabricant té el prefixe «VEN_» i el del producte «DEV_». En els sistemes Windows 7, heu de seleccionar la propietat «ID del maquinari» en l'apartat detalls l'administrador de dispositius, degut a que no es mostren per defecte.

Cercant l'identificador del fabricant/producte a internet junt a «Linux» i «driver» com a paraules clau es pot trobar informació sobre el suport actual per a un cert joc de xips. Si la cerca no dona resultats útils, es pot cercar pel nom de codi del joc de xips, que també es pot aconseguir amb les ordres «lsusb» i «lspci» («RTL8111»/«RTL8168B» a l'exemple de les targetes de xarxa i «RV710» en el de la targeta gràfica)

3.3.3.1. Prova de la compatibilitat del maquinari amb el sistema en viu («Live-System»)

Debian GNU/Linux està disponible en el anomenat «live system» (sistema en viu) per a algunes arquitectures. El sistema en viu està pre-configurat com a sistema preparat per a fer servir en un format comprimit que pot ésser arrencat i usat amb un mitja només de lectura com un CD o DVD. Si es fa servir, la configuració predeterminada, no fa cap tipus de canvi en l'ordinador. Podeu canviar la configuració d'usuari i instal·lar programes addicionals des del sistema en viu, però aquests canvis només es fan a la memòria RAM de l'ordinador, es a dir, si apagau l'ordinador i tornau a arrancar el sistema en viu, tots els canvis realitzats s'hauran esborrat i es faran servir els valors predeterminats. Si voleu saber si el vostre maquinari és compatible amb Debian GNU/Linux, la manera més senzilla es executar Debian en viu i provar-ho.

El sistemes en viu tenen algunes limitacions. La primera és que tots els canvis realitzats es mantenen només a la RAM de l'ordinador, només funcionen en sistemes amb prou RAM com per poder fer-ho, i per això, la instal·lació de paquets addicionals de programari grans pot fallar degut a manca de capacitat de la RAM. Una altra limitació afecta a la comprovació de la compatibilitat del maquinari degut a que el sistema oficial en viu de Debian GNU/Linux només fa servir programari lliure, no inclou fitxers de microprogramari («firmware») privatiu. Els paquets de programari que no és lliure es poden instal·lar manualment en el sistema, però no s'inclou la detecció automàtica dels fitxers de microprogramari necessari com en el debian-installer, i la instal·lació dels components privatius s'ha de fer manualment.

Podeu obtenir més informació sobre les variants disponibles d'imatges en viu de Debian a Debian Live Images website.

3.3.4. Configuració de la xarxa

Si el vostre ordinador està connectat a una xarxa fixa (una connexió ethernet o una connexió — equivalent però no amb una connexió d'accés telefònic/PPP) administrada per una altra persona, haureu de demanar-li la següent informació:

  • El nom del vostre sistema (podríeu decidir-ho vosaltres mateixos).

  • El nom del vostre domini.

  • L'adreça IP del vostre ordinador.

  • La màscara de xarxa que cal fer servir.

  • L'adreça IP de la porta d'enllaç predeterminada per on conduir el tràfic, si es fa servir una porta d'enllaç.

  • El sistema de la xarxa que es farà servir com a servidor de noms de domini o DNS.

Si la xarxa on estau connectats fa servir DHCP («Dynamic Host Configuration Protocol», protocol de configuració dinàmic d'amfitrió) per a configurar la xarxa, no necessitareu aquesta informació degut a què el servidor DHCP facilita directament aquesta informació al vostre ordinador en el procés d'instal·lació.

Si teniu accés a internet per DSL o un cable de mòdem (o sigui, mitjançant una xarxa de tv per cable) i teniu un encaminador (habitualment configurat pel vostre proveïdor de telefonia o servei de tv per cable) DHCP està disponible predeterminadament.

Com a regla general, si feu servir un sistema Windows a la xarxa de casa vostra i no heu hagut de configurar la xarxa manualment per tenir accés a internet, la connectivitat amb Debian GNU/Linux també es configurarà automàticament.

Si feu servir una xarxa WLAN/WiFi, també cal saber:

  • L'ESSID («nom de la xarxa») de la xarxa sense fils.

  • La contrasenya WEP o WPA/WPA2 per accedir a la xarxa (si s'escau).