C.3. Esquema de particions recomanat

Per a usuaris novells, màquines Debian personals, sistemes domèstics, i altres instal·lacions monousuari, el més fàcil i probablement més simple serà fer una única partició / (més la d'intercanvi). Tanmateix, si la vostra partició ocupa més d'aproximadament 6 GiB és preferible que la feu de tipus ext3. Les particions ext2 necessiten comprovacions d'integritat periòdiques, fet que pot arribar a alentir l'arrencada quan la partició és gran.

En sistemes multiusuari amb molt espai de disc, és millor col·locar /usr, /var, /tmp, i /home cadascun a la seva pròpia partició, i separats de la partició /.

Podríeu necessitar una partició a part per /usr/local si penseu instal·lar molts programes que no formen part de la distribució Debian. Si la vostra màquina ha de ser un servidor de correu, potser caldria fer una partició a part per a /var/mail. Sovint també és una bona idea posar una partició per a /tmp tot sol, per exemple d'entre 20–50 MiB. D'altra banda, si esteu instal·lant un servidor amb molts comptes d'usuari, és bo tenir una partició gran independent per a /home. En general, l'esquema de particions varia d'una màquina a una altra, depenent de per a què es faci servir.

Per a sistemes més complexos llegiu el Multi Disk HOWTO, que tracta més en profunditat aquest tema. Pot interessar especialment a proveïdors d'internet i a persones que es dediquin a configurar servidors.

Pel que fa a la mida de la partició d'intercanvi, hi ha molts punts de vista diferents. Un heurisme que va prou bé és fer-la tan gran com la memòria del sistema. Però en la majoria de casos no hauria de ser inferior a 16 MiB. És clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu de resoldre 10000 equacions simultàniament en una màquina amb 256 MiB de memòria, podeu necessitar fins a 1 GiB (o més) d'espai d'intercanvi.

En algunes arquitectures de 32 bits (m68k i PowerPC), la mida màxima d'una partició d'intercanvi és de 2 GiB. Amb això n'hi hauria d'haver prou per gairebé qualsevol instal·lació. Tanmateix, si teniu requeriments més grans, probablement hauríeu de mirar de repartir l'espai d'intercanvi entre diferents discs (també anomenats spindles o filoses) i, a ser possible, entre diferents canals SCSI o IDE. El nucli equilibrarà l'ús de l'espai d'intercanvi entre les múltiples particions i n'obtindrà un millor rendiment.

Com a exemple, una antiga màquina domèstica amb 32 MiB de RAM i un disc IDE de 1.7 GiB a /dev/hda. Podria tenir una partició de 500 MiB per un altre sistema operatiu a /dev/hda1, una partició d'intercanvi de 32 MiB a /dev/hda3 i la resta, aproximadament 1.2 GiB a /dev/hda2, com a partició Linux.

Per tenir una idea de l'espai que ocupen altres paquets que us poden interessar una vegada la instal·lació del sistema ha estat completada, llegiu Secció D.1, “Espai requerit per a les tasques”.