4.3. Preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB

Hi ha dos mètodes d'instal·lació possibles si arrenqueu des d'un llapis USB. La primera opció és instal·lar-ho tot per xarxa. La segona consisteix en copiar una imatge de CD al llapis USB i utilitzar aquesta imatge com a font dels paquets, amb la possibilitat de combinar-ho amb una rèplica. Aquesta darrera opció és la més habitual.

Per al primer mètode d'instal·lació necessitareu descarregar una imatge de l'instal·lador del directori netboot (a la ubicació esmentada a Secció 4.2.1, “On trobar imatges d'instal·lació”) i a continuació utilitzar la manera flexible de copiar els fitxers al llapis USB que s'explica a continuació.

Les imatges per a la instal·lació del segon mètode es poden trobar al directori hd-media, i podeu utilitzar tant la manera fàcil com la manera flexible de copiar la imatge al llapis USB. Per aquest mètode d'instal·lació també necessitareu descarregar-vos una imatge de CD. La imatge d'instal·lació i la imatge de CD s'han de basar en la mateixa versió del debian-installer. Si no coincideixen és possible que trobeu errors[3] durant la instal·lació.

Per preparar el llapis USB, necessitareu un sistema amb GNU/Linux que suporti dispositius USB. Els sistemes GNU/Linux actuals normalment reconeixen automàticament els llapis USB així que es connecten. Si no és el cas, hauríeu de comprovar que s'ha carregat el mòdul usb-storage del nucli. Quan connecteu el llapis USB, aquest estarà representat per un dispositiu anomenat /dev/sdX, on la X és una lletra en minúscules (a-z). Hauríeu de poder veure de quin dispositiu es tracta més exactament executant l'ordre dmesg després de connectar-lo. Per escriure-hi, és possible que calgui desactivar la protecció d'escriptura del llapis USB.

Avís

Aneu en compte, tots els procediments que es descriuen en aquesta secció destruiran tot el que hi hagi al dispositiu. Assegureu-vos que esteu utilitzant el nom de dispositiu corresponent al llapis USB. Si utilitzeu un nom de dispositiu incorrecte podeu arribar a perdre les dades de, per exemple, el disc dur principal.

Fixeu-vos que el llapis USB ha de tenir una mida mínima de 256 MiB (és possible configurar amb llapis amb menys capacitat si seguiu Secció 4.3.2, “Copia dels fitxers — la manera flexible”).

4.3.1. Copia dels fitxers — la manera fàcil

Hi ha un fitxer complet hd-media/boot.img.gz que conté tots el fitxers de l'instal·lador (incloent el nucli)

Fixeu-vos que, tot i semblar còmode, aquest mètode té un desavantatge: la mida lògica del dispositiu estarà limitada a 256 MiB, encara que la capacitat del llapis USB sigui superior. Si voleu utilitzar-lo per a altres propòsits haureu de tornar a partir el llapis USB i crear nous sistemes de fitxers per disposar de tota la seva capacitat. Un altre desavantatge és que no podeu copiar una imatge de CD sencera al llapis, només les imatges de CD reduïdes (businesscard o netinst).

Després d'això, munteu el llapis de memòria USB que ara tindrà i copieu-hi una imatge ISO tipus businesscard o netinst. Finalment desmunteu el llapis (umount /mnt).

4.3.2. Copia dels fitxers — la manera flexible

Si voleu més flexibilitat o voleu saber que esteu fent, heu de seguir aquest mètode per posar els fitxers al vostre llapis. Un avantatge d'utilitzar aquest mètode és que, si el llapis USB té prou capacitat, podreu copiar-hi una imatge ISO de CD sencera.



[3] El missatge d'error que és més probable que veieu és que no es poden trobar els mòduls del nucli. Això vol dir que la versió dels udeb de mòduls del nucli inclosos a la imatge de CD és diferent a la versió del nucli que s'està executant.