2.1. Maquinari suportat

Debian no imposa cap requeriment més enllà dels requeriments que demana el nucli Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma per la qual s'haja portat el nucli Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels ports http://www.debian.org/ports/sparc/ per obtenir més detalls dels sistemes on l'arquitectura SPARC s'ha comprovat amb Debian GNU/Linux.

Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per SPARC, aquesta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació.

2.1.1. Arquitectures suportades

Debian GNU/Linux 7.0 suporta onze arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com sabors.

Arquitectura Nom a Debian Subarquitectura Sabor
Basada en Intel x86 i386    
AMD64 & Intel 64 amd64    
ARM armel Intel IOP32x iop32x
Intel IXP4xx ixp4xx
Marvell Kirkwood kirkwood
Marvell Orion orion5x
Versatile versatile
Intel IA-64 ia64    
MIPS (big endian) mips SGI IP22 (Indy/Indigo 2) r4k-ip22
SGI IP32 (O2) r5k-ip32
MIPS Malta (32 bits) 4kc-malta
MIPS Malta (64 bits) 5kc-malta
MIPS (little endian) mipsel Cobalt cobalt
MIPS Malta (32 bits) 4kc-malta
MIPS Malta (64 bits) 5kc-malta
IBM/Motorola PowerPC powerpc PowerMac pmac
PReP prep
Sun SPARC sparc sun4u sparc64
sun4v
IBM S/390 s390 IPL de VM-reader i DASD generic
IPL from tape tape

Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura SPARC. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.

2.1.2. Suport de CPU i plaques base

Existeixen nombroses subarquitectures diferents pel maquinari basat en Sparc, identificades pels següents noms: sun4, sun4c, sun4d, sun4m, sun4u o sun4v. A continuació es mostra una llista que descriu quines màquines inclouen i quin nivell de suport s'espera per cada una d'elles.

sun4, sun4c, sun4d, sun4m

Cap d'aquestes subarquitectures de 32 bits (sparc32) està suportada. Per a una llista completa de màquines que pertanyen a aquestes subarquitectures, consulteu la pàgina de la Viquipèdia SPARCstation.

Etch va ser la última versió de Debian amb suport per a sparc32, però inclús llavors només per a sistemes sun4m. El suport per a altres subarquitectures de 32 bits ja s'havia aturat després de versions anteriors.

sun4u

Aquesta subarquitectura inclou totes les màquines de 64 bits (sparc64) basades en el processador UltraSparc i els seus clons. La majoria de les màquines estan ben suportades, si bé per algunes podeu tenir algun problema quan arrenqueu des del CD degut a errors al microprogramari o al gestor d'arrencada (problema que es pot evitar utilitzant l'arrencada via xarxa). Utilitzeu el nucli sparc64 o sparc64-smp en les configuracions UP i SMP respectivament.

sun4v

Aquesta és la darrera inclusió a la família Sparc, la qual inclou màquines basades en les CPU Niagara multinucli. De moment, aquestes CPU només estan disponibles als servidors T1000 i T2000 de Sun, i estan ben suportades. Utilitzeu el nucli sparc64-smp.

Noteu que les CPU SPARC64 de Fujitsu utilitzades per la família de servidors PRIMEPOWER no estan suportades degut a la manca de suport per part del nucli Linux.

2.1.3. Targeta gràfica

El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org. La majoria de les targetes de vídeo AGP, PCI, PCIe i PCI-X funcionen a X.Org. Podeu trobar detalls dels busos, targetes, monitors i dispositius senyaladors a http://xorg.freedesktop.org/. Debian 7.0 ve amb la versió 7.7 de les X.Org.

La majoria d'opcions que normalment es poden trobar a màquines basades en l'arquitectura Sparc estan suportades. Hi ha disponibles controladors per als framebuffers sunbw2, suncg14, suncg3, suncg6, sunleo i suntcx, targetes Creator3D i Elite3D (controlador sunffb), targetes de vídeo basades en ATI PGX24/PGX64 (controlador ati), i targetes basades en PermediaII (controlador glint). Per a poder utilitzar una targeta Elite3D amb l'X.Org necessitareu instal·lar addicionalment el paquet afbinit, i llegir la documentació adjunta a aquest sobre com activar-la.

No és estrany en una configuració estàndard d'una màquina Sparc tenir dues targetes gràfiques. En aquest cas és possible que el nucli de Linux no dirigeixi la seva sortida cap a la targeta inicialment utilitzada pel microprogramari. La manca d'aquesta sortida a la consola pot ser malinterpretada com a què l'ordinador s'ha penjat (generalment, el darrer missatge que s'hi pot llegir és "Booting linux..."). Una solució és treure físicament una de les dues targetes; l'altra és deshabilitar-la utilitzant un paràmetre d'arrencada del nucli. També es pot utilitzar com alternativa una consola sèrie, si no es necessita o no es desitja la sortida gràfica. En alguns sistemes la utilització de la consola sèrie es pot activar automàticament desconnectant el teclat abans d'arrencar el sistema.

2.1.4. Maquinari per a la connexió de xarxes

Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament.

Això inclou diverses targetes PCI genèriques (per a sistemes que tenen PCI) i les següents NIC de Sun:

  • Sun LANCE

  • Sun Happy Meal

  • Sun BigMAC

  • Sun QuadEthernet

  • MyriCOM Gigabit Ethernet

2.1.4.1. Problemes coneguts per SPARC

Hi ha un parell de problemes coneguts amb unes targetes de xarxa específiques que val la pena mencionar aquí.

2.1.4.1.1. Conflictes entre els controladors tulip i dfme

Hi ha diverses targetes de xarxa PCI que tenen el mateix identificador PCI, les quals són suportades mitjançant controladors relacionats, però diferents. Algunes utilitzen el controlador tulip, altres amb el dfme. Atès que comparteixen l'identificador, el nucli no les pot distingir i no se sap amb seguretat quin controlador emprarà. Si escull el que no toca, la NIC pot no funcionar, o fer-ho de forma incorrecta.

Aquest és un problema típic dels sistemes Netra amb NIC Davicom (compatibles amb DEC-Tulip). En aquest cas, el controlador tulip és probablement el correcte. Podeu prevenir aquest problema afegint el mòdul del controlador erroni a la llista negra com es descriu a Secció 5.3.4, “Afegir mòduls del nucli a la llista negra”.

Una solució alternativa durant la instal·lació consisteix en canviar d'intèrpret d'ordres i desactivar el mòdul del controlador erroni utilitzant modprobe -r mòdul (o ambdós, si els dos estan carregats). A continuació, podreu carregar el mòdul correcte utilitzant modprobe mòdul. Tingeu en compte que el mòdul erroni pot ser que es carregui quan el sistema arrenqui de nou.

2.1.4.1.2. Sun B100 blade

El controlador de xarxa cassini no funciona amb els sistemes Sun B100 blade.

2.1.5. Perifèrics i altre maquinari

El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.