6.1. Com funciona l'instal·lador

En aquesta arquitectura el debian-installer suporta dues interfícies d'usuari diferents: una en mode gràfic i l'altra en mode text. La interfície gràfica és la que s'utilitza per defecte excepte si seleccioneu l'opció «Install» al menú d'arrencada. Per a més informació per engegar amb l'instal·lador gràfic vegeu Secció 5.1.8, «L'instal·lador gràfic».

L'instal·lador de Debian és un conjunt d'elements amb objectius específics que realitzen cada una de les tasques de la instal·lació. Cada element executa la seva tasca, preguntant a l'usuari les qüestions necessàries per realitzar-la. Les preguntes tenen assignades prioritats, i la prioritat de les preguntes que s'han de fer s'estableix quan s'inicia l'instal·lador.

Quan s'executa una instal·lació predeterminada només es fan les preguntes essencials (d'alta prioritat). En aquest cas és un procés d'instal·lació altament automatitzat amb poca interacció de l'usuari. Els elements s'executen automàticament en una seqüència, la selecció dels elements que s'executen depèn principalment del mètode d'instal·lació que utilitzeu i del vostre maquinari. L'instal·lador utilitzarà valors predeterminats per a les preguntes que no es facin.

Si hi hagués un problema, l'usuari veuria una pantalla d'error i potser es mostraria el menú d'instal·lació perquè seleccionés alguna acció alternativa. Si no hi ha problemes, l'usuari mai veurà el menú d'instal·lació, sinó que simplement haurà de contestar les preguntes de cada element. Les notificacions d'errors greus tenen una prioritat «critica» de manera que sempre es notifiqui a l'usuari.

Alguns dels valors predeterminats que utilitza l'instal·lador es poden canviar passant-li arguments d'arrencada quan s'inicia el debian-installer. Per exemple, si voleu forçar una configuració de xarxa estàtica (el DHCP s'utilitza de manera predeterminada si està disponible), podeu afegir el paràmetre d'arrencada netcfg/disable_autoconfig=true. Podeu veure les opcions disponibles a Secció 5.3.2, «Paràmetres de l'instal·lador Debian».

Els usuaris avançats es poden sentir més còmodes amb una interfície conduïda a través de menús, on l'usuari controla cada pas en comptes de deixar que l'instal·lador els realitzi automàticament en una seqüència. Per utilitzar l'instal·lador de forma manual, a través de menús, afegiu l'argument d'arrencada priority=medium.

Si el vostre maquinari necessita que passeu opcions als mòduls del nucli a mida que es van instal·lant, necessitareu iniciar l'instal·lador en mode «expert». Aquesta opció es pot activar utilitzant l'ordre expert per arrencar l'instal·lador o bé afegint l'argument d'arrencada priority=low. El mode expert us proporciona control total sobre el debian-installer.

El ratolí no és funcional en l'entorn basat en mode text. Aquí teniu les tecles que podeu utilitzar per navegar pels diversos diàlegs. El Tab o la tecla de cursor a la dreta mouen «endavant», i les Maj+Tab o el cursor a l'esquerra mouen «endarrere» entre els botons i seleccions que es mostren. Les tecles de cursor amunt i avall seleccionen diferents elements en una llista desplaçable, i també desplacen la mateixa llista. A més, en llistes llargues, podeu teclejar una lletra per fer que la llista es desplaci directament a la secció que tingui elements que comencin amb aquesta lletra i utilitzar Re Pàg i Av Pàg per desplaçar la llista per seccions. La barra espaiadora selecciona un objecte com un quadre de verificació. Utilitzeu la tecla Intro per activar les eleccions.

Alguns diàlegs ofereixen informació addicional d'ajuda. Açò s'indicarà mostrant a l'última línia de la pantalla que podeu accedir a la informació d'ajuda prement la tecla F1.

Els missatges d'error i els registres es redirigeixen a la quarta consola. Podeu accedir a aquesta consola prement Alt esquerra+F4 (manteniu premuda l'Alt esquerra mentre premeu la tecla de funció F4); torneu al procés principal de l'instal·lador amb Alt esquerra+F1.

També podeu trobar aquests missatges a /var/log/syslog. Després de la instal·lació, aquest registre es copia a /var/log/installer/syslog del nou sistema. Altres missatges de la instal·lació es poden trobar a /var/log/ durant la instal·lació i a /var/log/installer/ després que l'ordinador s'hagi iniciat amb el sistema instal·lat.

6.1.1. Utilitzar l'instal·lador gràfic

Tal i com ja s'ha dit anteriorment, l'instal·lador gràfic funciona ben bé de la mateixa manera que l'instal·lador de text, i per tant la resta del manual es igualment vàlid com a guia del procés d'instal·lació.

Si preferiu utilitzar el teclat en comptes del ratolí, hi ha un parell de coses que hauríeu de saber. Per expandir una llista (s'utilitza per exemple en la selecció de països dins dels continents), podeu utilitzar les tecles + i -. Per a preguntes en que hi ha més d'un element seleccionable (p. ex. la selecció de tasques), després de realitzar la selecció oportuna, haureu de tabular fins al botó Continua prémer la tecla de retorn directament no activarà Continua sinó que commutarà la selecció.

Si un diàleg ofereix informació addicional d'ajuda, es mostrarà un botó Ajuda. Podeu accedir a la informació d'ajuda prement bé el botó o bé la tecla F1.

Per canviar a una altra consola, també necessitareu utilitzar la tecla Ctrl, tal i com es fa al sistema de finestres X («X Window System»). Per exemple, per canviar a VT2 (el primer intèrpret d'ordres de depuració) haureu d'utilitzar: Ctrl+Alt Esquerra+F2. L'instal·lador gràfic s'executa a VT5, per tant podeu emprar Alt Esquerra+F5 per tornar-hi.