4.3. Preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB

Per preparar el llapis USB, us recomanem usar un sistema amb GNU/Linux ja funcionant i que suporti dispositius USB. Els sistemes GNU/Linux actuals normalment reconeixen automàticament els llapis USB així que es connecten. Si no és el cas, hauríeu de comprovar que estigui carregat el mòdul «usb-storage» del nucli. Quan connecteu el llapis USB, aquest estarà representat per un dispositiu anomenat /dev/sdX, on la «X» és una lletra en minúscules (a-z). Hauríeu de poder veure de quin dispositiu es tracta més exactament executant l'ordre lsblk abans i després de connectar-lo (La resposta de dmesg (executat com a «root») és una manera alternativa. Per escriure-hi, és possible que calgui desactivar la protecció d'escriptura del llapis USB.

[Avís] Avís

Els procediments que es descriuen en aquesta secció destruiran tot el que hi hagi al dispositiu! Assegureu-vos que esteu utilitzant el nom de dispositiu corresponent al llapis USB. Si utilitzeu un nom de dispositiu incorrecte podeu arribar a perdre les dades de, per exemple, un disc dur.

4.3.1. Preparar una memòria USB fent servir una imatge híbrida de CD/DVD

Les imatges d'instal·lació de Debian per a aquesta arquitectura es creen amb la tecnologia isohybrid; això vol dir que es poden escriure directament a una memòria USB, que resulta ésser un sistema molt senzill d'obtenir un medi d'instal·lació. Seleccioneu una imatge (ja sigui la d'instal·lació per xarxa, «netinst», CD o DVD-1) que càpiga a la vostra memòria USB. Vegeu Secció 4.1, «Imatges oficials d'instal·lació de Debian GNU/Linux» per a obtenir una imatge d'instal·lació.

Una altra opció, per a memòries USB molt petites, només d'alguns megabits de capacitat, és descarregar la imatge mini.iso des del directori netboot (a l'adreça citada a Secció 4.2.1, «On trobar arxius d'instal·lació»).

La imatge d'instal·lació que heu seleccionat es pot escriure directament en la memòria USB, reemplaçant el seu contingut actual. Per exemple, fent servir un sistema GNU/Linux ja operatiu, es pot escriure el fitxer d'imatge en una memòria USB com s'indica a continuació, després d'assegurar-vos que la memòria USB no està muntada:

# cp debian.iso /dev/sdX
# sync

Informació sobre com fer-ho en altres sistemes operatius es pot trobar a les Debian CD FAQ.

[Important] Important

La imatge s'ha d'escriure en un disc sencer i no en una partició, p. ex. /dev/sdb and not /dev/sdb1. No faceu servir eines del tipus unetbootin que modifiquen la imatge.

[Important] Important

Escrivint la imatge d'instal·lació en una memòria USB hauria d'ésser suficient per a la majoria d'usuaris. Les altres opcions descrites a continuació, són més complexes i van dirigides a aquelles persones amb exigències especials.

La imatge híbrida en una memòria USB no ocupa tota la capacitat disponible, de manera que pot valer la pena fer servir l'espai lliure per a fitxers de microprogramari («firmware») o paquets o altres fitxers de la vostra elecció. Vos pot ésser útil si només disposau d'una memòria USB o bé voleu fer servir la memòria per altres coses.

Per fer-ho, useu cfdisk o una eina de particionat alternativa per crear una partició addicional al llapis de memòria. Tot seguit, creeu un sistema de fitxers (FAT) a la partició, monteu-la i copieu-hi o descomprimiu-hi el «firmware», per exemple amb:

# mkdosfs -n FIRMWARE /dev/sdX3
# mount /dev/sdX3 /mnt
# cd /mnt
# tar zxvf /directori/de/firmware.tar.gz
# cd /
# umount /mnt

Vigileu que useu el nom de dispositiu correcte del llapis USB. L'ordre mkdosfs es troba al paquet Debian dosfstools.

[Nota] Nota

Si heu triat el mini.iso per escriure'l a la memòria USB, la segona partició no s'ha de generar atès que - molt agradablement - ja hi estarà present. Desconnectant i tornant a connectar la memòria USB es podrà fer visibles les dues particions.