Debian GNU/Linux 10 suporta deu arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com «sabors».

Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura 64-bit PC fent servir el nucli Linux. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.

Estan suportats tant el processador AMD64 com el Intel 64.

Des del punt de vista tècnic, els portàtils son PC normals, i la informació sobre els PC també és aplicable als portàtils. Actualment, les instal·lacions en els portàtils funcionen sense més problemes incloent aspectes com la suspensió automàtica del sistema quan es tanca la tapa i botons específics dels portàtils com els que desactiven la wifi («mode avió»). De vegades, els fabricants inclouen maquinari especialitzat o propietari per a algunes funcions especifiques que poden no estar suportats. Per vore si el vostre ordinador portàtil funciona correctament amb GNU/Linux, visiteu les pàgines d'ordinadors portàtils amb Linux.

El suport de processadors múltiples — també anomenat «multiprocés simètric» o SMP — està disponible per aquesta arquitectura. La imatge del nucli estàndard de Debian 10 s'ha compilat amb suport SMP-alternatives. Açò vol dir que el nucli detecta el nombre de processadors (o nuclis de processador) i que automàticament desactivarà l'SMP a sistemes amb un processador.

Originàriament, tenir múltiples processadors en un ordinador era una característica només dels sistemes servidors d'alta gama, però s'ha tornat més freqüent en els darrers anys en totes les màquines amb la introducció dels anomenats processadors «multi-nuclis». Aquests tenen dues o més unitats de processadors, anomenats «nuclis» en cada xip físic.

El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org. La gestió bàsica dels gràfics està garantida amb el nucli, si l'entorn d'escriptori fa servir X11. Que es pugui fer servir les característiques de targetes gràfiques avançades com l'acceleració de maquinari 3D o vídeo accelerat per maquinari, depèn del maquinari emprat en el sistema i, en alguns casos, a la instal·lació addicional d'imatges de «microprogramari» («firmware») (mireu Secció 2.2, «Dispositius que requereixen microprogramari»).

Els PC moderns, tenen una pantalla independent de la caixa. En alguns casos (pocs) s'ha informat sobre maquinari on ha estat necessari instal·lar microprogramari («firmware») addicional per a la targeta gràfica, fins i tot per a cobrir les necessitats bàsiques, tot i què això ha estat una excepció rara. Per a la majoria de maquinari, l'acceleració 3D també funciona bé fora de la caixa, però encara hi ha alguna màquina que necessita de codi que no es fa públic («binary blobs») per a funcionar correctament.

Podeu trobar detalls del maquinari gràfic i dispositius senyaladors suportats a https://wiki.freedesktop.org/xorg/. Debian 10 ve amb la versió 7.7 de les X.Org.

Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament. Inclou la majoria de targetes PCI/PCI-Express i PCMCIA/Express a portàtils.

Es dona suport a ISDN però no en el procés d'instal·lació.

El suport per a terminals braille està determinat pel suport facilitat per brltty. La majoria de pantalles funcionen sota brltty, connectades via qualsevol port serie, USB o bluetooth. Els detalls dels dispositius suportats es poden trobar al lloc web de brltty. Debian GNU/Linux 10 es distribueix amb brltty versió 5.6.

El suport per a maquinari de síntesi de veu es proveït pel paquet speakup. speakup només suporta targetes integrades i dispositius externs connectats al port serie (adaptadors USB o serie-a-USB no estan suportats). Els detalls del maquinari suportat per síntesi de veu es pot trobar al lloc web de speakup. Debian GNU/Linux 10 es distribueix amb speakup versió 3.1.6.

El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA/CardBus/ExpressCard i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.

El maquinari USB generalment funciona correctament. En només alguns ordinadors antics, alguns teclats USB necessiten configuració addicional (consulteu Secció 3.6.5, «Aspectes del maquinari que cal tenir en compte»). En els ordinadors moderns, els teclats i punters USB funcionen sense precisar cap mena de configuració específica.