La BIOS proveeix les funcions bàsiques que es necessiten per arrencar la vostra màquina i permetre al vostre sistema operatiu accedir al maquinari. El vostre sistema probablement proveeix un menú de configuració que s'utilitza per configurar la BIOS. Per accedir al menú de configuració de la BIOS haureu de prémer una o vàries tecles després d'encendre l'ordinador. Sovint és la tecla Suprimir o F2, però alguns fabricants en fan servir d'altres. Normalment, en arrencar l'ordinador es veu un missatge informant de quines són les tecles que cal fer servir.

Des del menú de configuració de la BIOS, podeu seleccionar els dispositius i l'ordre de comprovació en iniciar el sistema. Les possibilitats a seleccionar inclouen els disc durs interns, el lector de CD/DVD-ROM i els dispositius d'emmagatzemament massiu com a memòries o disc externs USB. Els sistemes més moderns ofereixen la possibilitat d'activar l'arrencada per xarxa amb PXE.

Depenent dels mitjans d'instal·lació (CD/DVD ROM, memòria USB, inicia des de la xarxa) que heu triat heu d'habilitar els dispositius apropiats per arrencar si no estan ja habilitats.

La majoria de versions de la BIOS permeten accedir a un menú d'arrencada on és possible seleccionar el dispositiu d'arrencada de l'ordinador en la sessió actual. Si aquest opció està disponible, la BIOS mostra un missatge curt del tipus «press F12 for boot menu» quan el sistema arrenca. La tecla que es fa servir per a accedir en aquest menú canvia d'un sistema a l'altra; les més usades son F12, F11 i F8. Seleccionant el dispositiu des d'aquest menú no es canvia l'ordre d'arrencada predeterminat de la BIOS, de manera que podeu arrencar des d'una memòria USB tot i tenir seleccionat un disc dur intern com a dispositiu primari d'arrencada.

Si la vostra BIOS no facilita aquesta opció del menú d'inici per poder seleccionar a voluntat el dispositiu d'arrencada actual, haureu de canviar la configuració de la BIOS per a fer que el dispositiu des del qual arrencau el debian-installer sigui el dispositiu primari per arrencar.

Unfortunately some computers contain buggy BIOS versions. Booting debian-installer from a USB stick might not work even if there is an appropriate option in the BIOS setup menu and the stick is selected as the primary boot device. On some of these systems using a USB stick as boot medium is impossible; others can be tricked into booting from the stick by changing the device type in the BIOS setup from the default «USB harddisk» or «USB stick» to «USB ZIP» or «USB CDROM». In particular if you use an isohybrid CD/DVD image on a USB stick (see Secció 4.3.1, «Preparar una memòria USB fent servir una imatge híbrida CD o DVD»), changing the device type to «USB CDROM» helps on some BIOSes which will not boot from a USB stick in USB harddisk mode. You may need to configure your BIOS to enable «USB legacy support».

Si no podeu manipular la BIOS per tal d'arrencar directament des d'una memòria USB teniu l'opció de fer servir una ISO copiada en una memòria USB. Arrencar el debian-installer fent servir Secció 4.4, «Preparació dels fitxers per arrencar des del disc dur» i, després de revisar els disc cercant una imatge ISO, seleccionar el dispositiu USB i la imatge d'instal·lació.

UEFI («Unified Extensible Firmware Interface») és un nou tipus de microprogramari que fan servir molts sistemes moderns i, entre d'altres usos, reemplaçarà la BIOS dels PC clàssics.

Actualment, la majoria de PC que fan servir UEFI també tenen l'anomenat «Compatibility Support Module» (CSM) en el microprogramari, que proporciona al sistema operatiu exactament les mateixes interfícies que el clàssic BIOS de PC, de manera que el programari escrit per les BIOS de PC funcionen sense canvis. No obstant això, UEFI està destinat a substituir completament l'antic BIOS sense ésser totalment compatible i ja hi ha molts sistemes amb UEFI però sense CSM.

En els sistemes amb UEFI hi ha una sèrie d'aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'instal·lar un sistema operatiu. El mètode de càrrega del sistema operatiu per part del microprogramari és fonamentalment diferent entre el clàssic BIOS (o UEFI en mode CSM) i el UEFI nadiu. Una de les diferències més destacables es el mètode en què es fan les particions en el disc dur. Amb el clàssic BIOS i amb UEFI en mode CSM es fa servir una taula de particions DOS mentre que UEFI fa servir un esquema de particions diferent anomenat «GUID Partition Table» (GPT). En un sol disc, per a raons pràctiques només es pot fer servir un dels dos sistemes i en el cas d'arrencada múltiple amb diferents sistemes operatius en només un disc, tots ells han de fer servir el mateix tipus de taula de particions. L'arrencada des d'un disc amb GPT només és possible amb mode UEFI nadiu, però l'ús de GPT es fa cada vegada més comú així com augmenten les mides dels disc, degut a que la taula de particions clàssica DOS no pot indexar disc de més de 2 terabytes mentre que GPT admet disc de més capacitat. Una altra diferència important entre els dos sistemes és la ubicació del codi d'arrencada i el format en què es fa. Per això calen diferents carregadors d'arrencada per a cada sistema.

Aquesta darrera diferència és torna important per arrencar debian-installer en sistemes amb UEFI i CSM degut a què debian-installer comprova si s'arrenca en un sistema amb BIOS o UEFI nadiu i instal·la el carregador adequat. Normalment funciona correctament però i pot haver problemes en el cas de arrencades múltiples. En alguns sistemes UEFI amb CSM el mode predeterminat d'arrencada per a dispositius desmuntables és diferent del que es fa servir actualment amb els disc durs, de manera que quan s'arrenca l'instal·lador des d'una memòria USB d'una manera diferent en com s'arrenca un altra sistema operatiu instal·lat en el disc dur, podria passar que s'instal·li un carregador incorrecte i que el sistema no arranqui una vegada acabada la instal·lació. Quan s'elegeix el dispositiu d'arrencada des del menú d'arrencada del microprogramari, alguns sistemes ofereixen dues opcions separades per a cada dispositiu, de manera que l'usuari pot elegir si l'arrencada es farà en el mode CSM o UEFI nadiu.

Una altre aspecte lligat a UEFI és l'anomenat mecanisme d'«arrencada segura». L'arrencada segura és una funció d'UEFI amb la qual el microprogramari només carrega i executa codi signat criptogràficament amb determinades claus i bloquege qualsevol codi d'arrencada (potencialment perillós) que no estigui signat o signat amb claus desconegudes. A la pràctica, l'única clau acceptada de forma predeterminada en molts sistemes UEFI amb arrencada segura és la clau que Microsoft fa servir per al seu carregador d'arrencada. Com que el codi d'arrencada del debian-installer no està signada per Microsoft, arrencar l'instal·lador en aquests sistemes requereix la prèvia desactivació de l'arrencada segura. L'arrencada segura està habilitada per defecte en sistemes amb una preinstal·lació de la versió de 64 bits del Windows 8 i, malauradament, no hi ha cap mètode estàndard per desactivar-la en la configuració d'UEFI. En molts sistemes, l'opció per desactivar l'arrencada segura només és accessible quan la contrasenya de la BIOS ha estat establerta per l'usuari, de manera que si teniu un sistema amb l'arrencada segura activada, però no trobau una opció per desactivar-la, intentau establir la contrasenya de la BIOS, apagau i engegueu de nou la màquina i intentau trobar de nou l'opció adequada.

Windows 8 ofereix l'anomenada «arrencada ràpida» per reduir el temps d'arrencada del sistema. Tècnicament, quan aquesta opció està activada, Windows 8 no s'atura realment ni arrenca de nou quan es torna a aturar, en canvi fa una cosa semblant a una suspensió al disc per a reduir el temps d'«arrencada». Mentre el Windows 8 sigui l'únic sistema operatiu a la màquina no hi ha cap problema, però sí n'hi pot haver i amb pèrdua de dades en el cas de l'arrencada dual si un altra sistema operatiu accedeix a un sistema de fitxers als quals accedeix el Windows 8. En aquest cas, l'estat real del sistema de fitxers pot ésser diferent a l'estat conservat per Windows 8 desprès de l'«arrencada ràpida» i pot ocasionar la corrupció del sistema d'arxius després de successius accessos d'escriptura. Per tant, en un sistema d'arrencada dual, per evitar la corrupció del sistema d'arxius, l'«arrencada ràpida» s'ha de desactivar a Windows.

També pot ésser necessari desactivar «l'arrencada ràpida» per poder accedir a la configuració de l'UEFI i poder arrencar un sistema operatiu diferent o debian-installer. En molts sistemes UEFI, el microprogramari redueix el temps d'«arrencada» deixant d'inicialitzar el controlador del teclat o els dispositius USB; en aquests casos, és necessari arrencar el Windows i desactivar aquesta funcionalitat per a poder canviar l'ordre d'arrencada.

Funcionalitats USB de la BIOS i teclats. Si en lloc d'un teclat de tipus PS/2 teniu un model USB, potser haureu d'habilitar l'emulació antiga de teclats en la configuració de la BIOS por poder fer servir el teclat amb el menú del carregador d'arrencada, tot i què això no passa amb els ordinadors moderns. Si el vostre teclat no funciona amb el menú del carregador d'arrencada, consultau el manual de la placa base i cercau a la BIOS les opcions «Legacy keyboard emulation» o «USB keyboard support».