4.3. Preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB

Per preparar el llapis USB, necessitareu un sistema amb GNU/Linux que suporti dispositius USB. Els sistemes GNU/Linux actuals normalment reconeixen automàticament els llapis USB així que es connecten. Si no és el cas, hauríeu de comprovar que s'ha carregat el mòdul «usb-storage» del nucli. Quan connecteu el llapis USB, aquest estarà representat per un dispositiu anomenat /dev/sdX, on la «X» és una lletra en minúscules (a-z). Hauríeu de poder veure de quin dispositiu es tracta més exactament executant l'ordre dmesg després de connectar-lo. Per escriure-hi, és possible que calgui desactivar la protecció d'escriptura del llapis USB.

[Avís] Avís

Aneu amb compte, tots els procediments que es descriuen en aquesta secció destruiran tot el que hi hagi al dispositiu. Assegureu-vos que esteu utilitzant el nom de dispositiu corresponent al llapis USB. Si utilitzeu un nom de dispositiu incorrecte podeu arribar a perdre les dades de, per exemple, el disc dur principal.

4.3.1. Preparar una memòria USB fent servir una imatge híbrida CD o DVD

Les imatges en CD i DVD de Debina es poden escriure directament a una memòria USB, que resulta ésser un sistema molt senzill d'obtenir una memòria USB arrencable. Seleccioneu una imatge en CD o DVD (ja sigui la d'instal·lació per xarxa, «netinst», CD-1, DVD-1 o la d'arrencada per xarxa, «netboot») per a posar-la en la vostra memòria USB. Vegeu Secció 4.1, «Conjunt de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux» per a obtenir una imatge en CD o DVD.

Una altra opció, per a memòries USB molt petites, només d'alguns megabits de capacitat, és descarregar la imatge mini.iso des del directori netboot (a l'adreça citada a Secció 4.2.1, «On trobar imatges d'instal·lació»).

The CD or DVD image you choose should be written directly to the USB stick, overwriting its current contents. For example, when using an existing GNU/Linux system, the CD or DVD image file can be written to a USB stick as follows, after having made sure that the stick is unmounted:

# cp debian.iso /dev/sdX
# sync

Information about how to do this on other operating systems can be found in the Debian CD FAQ.

[Important] Important

La imatge s'ha d'escriure en un disc sencer i no en una partició, p. ex. /dev/sdb and not /dev/sdb1. No faceu servir eines del tipus unetbootin que modifiquen la imatge.

[Important] Important

Escrivint la imatge CD o DVD en una memòria USB hauria d'ésser suficient per a la majoria d'usuaris. Les altres opcions descrites a continuació, són més complexes i van dirigides a aquelles persones amb exigències especials.

La imatge híbrida en una memòria USB no ocupa tota la capacitat disponible, de manera que pot valer la pena fer servir l'espai lliure per a fitxers de microprogramari («firmware») o paquets o altres fitxers de la vostra elecció. Vos pot ésser útil si només disposau d'una memòria USB o bé voleu fer servir la memòria per altres coses.

Generau una segona partició FAT en la memòria USB, monteu la partició i copiau o descomprimiu el microprogramari en ella. Per exemple:

# mount /dev/sdX2 /mnt
# cd /mnt
# tar zxvf adreça afirmware.tar.gz
# cd /
# umount /mnt

És possible que el mini.iso estigui escrit en la memòria USB. En aquest cas, la segona partició no s'ha de generar atès que ja estarà present. Desconnectant i tornant a connectar la memòria USB es podrà fer visibles les dues particions.

4.3.2. Copiar manualment els fitxers en la memòria USB

Una possibilitat alternativa per a preparar la vostra memòria USB és copiant-hi els fitxers de l'instal·lador i també una imatge de CD. Fixeu-vos que el llapis USB ha de tenir una mida mínima de 1 GiB (és possible configurar un llapis amb menys capacitat com es descriu a la Secció 4.3.3, «Còpia dels fitxers — la manera flexible»).

Hi ha un fitxer complet hd-media/boot.img.gz que conté tots el fitxers de l'instal·lador (incloent el nucli) així com syslinux i el seu fitxer de configuració.

Fixeu-vos que, tot i semblar còmode, aquest mètode té un desavantatge: la mida lògica del dispositiu estarà limitada a 1 GiB, encara que la capacitat del llapis USB sigui superior. Si voleu utilitzar-lo per a altres propòsits haureu de tornar a partir el llapis USB i generar nous sistemes de fitxers per disposar de tota la seva capacitat.

Per utilitzar aquesta imatge heu d'extreure-la directament al llapis USB:

# zcat boot.img.gz > /dev/sdX

Després d'això, munteu el llapis de memòria USB (mount /dev/sdX /mnt), que ara tindrà un sistema de fitxers FAT, i copieu-hi una imatge Debian ISO («netinst» o un CD complet). Finalment, desmunteu el llapis (umount /mnt) i ja esteu preparats.

4.3.3. Còpia dels fitxers — la manera flexible

Si voleu més flexibilitat o voleu saber que esteu fent, heu de seguir aquest mètode per posar els fitxers al vostre llapis. Un avantatge d'utilitzar aquest mètode és que, si el llapis USB té prou capacitat, podreu copiar-hi una imatge ISO, fins i tot una imatge DVD,

4.3.3.1. Fer particions a un llapis USB

Mostrarem com configurar un llapis de memòria per utilitzar la primera partició d'aquest, en comptes del dispositiu complet.

[Nota] Nota

La major part dels llapis USB venen preconfigurats amb una única partició FAT16, així que en general no serà necessari tornar a partir o tornar a formatar-lo. Si heu de fer-ho, utilitzeu el cfdisk o qualsevol altra eina per fer la partició FAT16[3], i aleshores generau el sistema de fitxers fent:

# install-mbr /dev/sdX

L'ordre install-mbr està en el paquet mbr de Debian. Per a generar el sistema de fitxers, feu servir:

# mkdosfs /dev/sdX1

Aneu amb compte d'utilitzar el nom del dispositiu correcte pel vostre llapis USB. L'ordre mkdosfs és al paquet Debian dosfstools.

Per arrencar el nucli després d'arrencar des del llapis USB, posarem un carregador d'arrencada al llapis. Malgrat que hauria de funcionar qualsevol carregador (p.ex. LILO), és convenient utilitzar syslinux, ja que utilitza una partició FAT16 i pot reconfigurar-se editant tan sols un fitxer de text. Qualsevol sistema operatiu que suporti el sistema de fitxers FAT pot utilitzar-se per canviar la configuració del carregador d'arrencada.

Per posar el syslinux a la partició FAT16 del vostre llapis USB, instal·leu els paquets syslinux i mtools al vostre sistema i executeu:

# syslinux /dev/sdX1

Altra vegada, aneu amb compte i utilitzeu el nom correcte per al dispositiu. La partició no hauria d'estar muntada quan executeu l'ordre syslinux. Aquest procediment escriu un sector d'arrencada a la partició i genera el fitxer ldlinux.sys que conté el codi del carregador d'arrencada.

4.3.3.2. Com afegir la imatge de l'instal·lador

Munteu la partició (mount /dev/sdX1 /mnt) i copieu els següents fitxers de la imatge de l'instal·lador al llapis:

  • vmlinuz o linux (imatge del nucli)

  • initrd.gz (imatge inicial del disc RAM)

Podeu escollir entre la versió normal de l'instal·lador o la seua versió gràfica. Podeu trobar la darrera al subdirectori gtk. Si voleu reanomenar els fitxers, tingueu en compte que syslinux només pot processar noms de fitxer de DOS (8.3).

A continuació heu de generar un fitxer de configuració syslinux.cfg que haurà de contenir com a mínim les dues línies següents (canvieu-hi el nom del nucli binari a «linux» si heu emprat una imatge netboot):

default vmlinuz initrd=initrd.gz

Per a emprar l'instal·lador gràfic heu d'afegir vga=788 a la segona línia. Es poden afegir altres paràmetres si ho desitjau.

Per habilitat l'indicador d'arrencada per a permetre afegir paràmetres addicionals, afegiu la línia prompt 1.

Si heu emprat una imatge hd-media, ara heu de copiar una imatge ISO de Debian[4] al llapis. Quan hàgeu acabat, desmunteu el llapis de memòria USB (umount /mnt).



[3] Recordeu-vos d'activar l’indicador de partició arrencable «bootable».

[4] Podeu emprar una imatge «netinst» o una de CD complet (vegeu Secció 4.1, «Conjunt de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux»). Assegureu-vos d'emprar-ne una que hi càpiga. Adoneu-vos que la imatge «netboot mini.iso» no és vàlida per a aquest propòsit.