[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Alpha
Capítol 8 - Arrencant en el vostre nou sistema Debian


8.1 ``Fer el sistema arrencable''

Si esteu arrencant des de SRM, seleccionant aquesta opció l'instal·lador escriurà aboot en el primer sector del disc en el que vàreu instal·lar Debian. Sigueu molt precabut - no és possible arrencar múltiples sistemes operatius (GNU/Linux, Free/Open/NetBSD, OSF/1 també anomenat Digital Unix també anomenat Tru64 Unix o OpenVMS) des del mateix disc. Si ja havíeu instal·lat un altre sistema operatiu en el mateix disc que heu instal·lat Debian llavors haureu d'arrencar GNU/Linux des d'un disquet.

Si esteu arrencant des de MILO, la instal·lació us preguntarà per una partició formategada amb FAT a on copiar linload.exe i el binari MILO.

Si esteu instal·lant des d'una estació sense disc dur, òbviament, arrencar des del disc local no és una opció raonable i aquesta passa us l'haureu de saltar.


8.2 El moment de la veritat

Quan el vostre sistema arrenca per primera vegada per si mateix es el que els enginyers elèctrics anomenen "la proba de foc". Si teniu qualsevol disquet en la vostra disquetera, treieu-lo. Seleccioneu l'opció del menú ``Rearrencar el sistema''.

Si esteu arrencant directament a Debian i el sistema no s'inicia, useu el medi d'arrencada de la instal·lació original (per exemple el disquet de rescat) o inseriu el disquet Custom Boot si en vàreu crear un i reinicieu el sistema. Si no useu el disquet Custom Boot, probablement necessiteu afegir alguns arguments d'arrencada. Si arrenqueu amb el disquet de rescat o alguna tècnica semblant, necessitareu especificar rescue root=root, a on root serà la vostra partició arrel, com ara "/dev/sda1".

Debian tindria que arrencar i tindríeu que veure els mateixos missatges que la primera vegada que vàreu iniciar el sistema d'instal·lació, seguits d'alguns de nous.


8.3 Debian després de l'arrencada, configuració base

Després d'arrencar s'us faran unes preguntes per tal de completar la configuració bàsica del sistema i llavors seleccionar els paquets addicionals que vulgueu instal·lar. L'aplicació que us guiarà per aquest procés s'anomena base-config. Si desitgeu tornar a executar el base-config en qualsevol moment una vegada completada la instal·lació, feu-ho com a super-usuari executant base-config.


8.4 Configurant la vostra zona horària

Primer s'us preguntarà per la vostra zona horària. Després haureu de seleccionar la configuració local GMT del vostre rellotge maquinari, primer seleccioneu una regió i llabors una ciutat dintre d'aquella regió de la mateixa zona horària en la qual us trobeu. En el moment de fer la selecció en aquesta llista, podeu escriure una sola lletra per a fer que la vostra selecció comenci per aquesta.


8.5 Contrasenyes MD5

Seguidament s'us preguntarà si voleu instal·lar les contrasenyes com a MD5. Aquest és un mètode d'intercanvi per a emmagatzemar contrasenyes en el vostre sistema és més segur que el mètode estàndard (anomenat "crypt").

Per defecte és ``No'', però sinó necessiteu suport NIS i esteu molt preocupat per la seguretat en aquesta màquina, podeu dir ``Sí''.


8.6 Contrasenyes Shadow

A menys que hagueu respost ``Sí'' a les contrasenyes MD5 el sistema us preguntarà si voleu habilitar les contrasenyes shadow. Aquest és un mètode per a fer al vostre sistema GNU/Linux una mica més segur. En un sistema sense contrasenyes shadow, les contrasenyes es desen (encriptades) en un fitxer de lectura per a tothom, /etc/passwd. Aquest ha de ser llegible per tothom per a que qualsevol que tingui que accedir al sistema pugui fer-ho, donat que aquest fitxer conté informació vital de l'usuari, com per exemple, com traduir els identificadors numèrics i noms de l'usuari. En conseqüència, algú podria imaginablement gravar el vostre fitxer /etc/passwd i executar un atac de força bruta (force attack) (p.e. executant un test automàtic de totes les combinacions de contrasenyes possibles) per a intentar determinar les vostres contrasenyes.

Si teniu les contrasenyes shadow habilitades, les contrasenyes seran desades en /etc/shadow, amb lectura i escriptura només per al root i de lectura pel grup shadow. Per això mateix us recomanem que habiliteu les contrasenyes shadow.

La reconfiguració del sistema de contrasenyes shadow podeu fer-la en qualsevol moment amb el programa shadowconfig. Després de la instal·lació, mireu /usr/share/doc/passwd/README.debian.gz per a més informació.


8.7 Entrar la contrasenya root

El compte root també s'anomena super-usuari; és un accés especial que ignorarà qualsevol restricció de seguretat en el vostre sistema. El compte root sols haurà d'usar-se per a tasques d'administració del sistema i durant el mínim de temps possible.

Qualsevol contrasenya que creeu hauria de tenir de 6 a 8 caràcters, combinant majúscules i minúscules així com caràcters de puntuació. Mantingueu una especial cura amb la vostra contrasenya root, donat que aquest compte atorga molt de poder. Eviteu paraules de diccionari o usar informació personal susceptible de ser endevinada.

Si algú us diu que necessita la vostra contrasenya root, sigueu extramadament precabut. Normalment no tindríeu que donar-li la vostra contrasenya root a ningú, a menys de que estigueu administrant una màquina amb més d'un administrador del sistema.


8.8 Creant un usuari normal

El sistema us preguntarà si desitgeu crear un compte d'usuari normal. Aquest compte tindria que ser el seu punt principal d'accés. No useu el compte root per a un us diari o per accedir personalment.

Per què no? Bé, una raó per a evitar l'us dels privilegis de root seria la facilitat amb la que podeu danyar irreparablement el sistema com a root. Un altre motiu seria la possibilitat de caure en el parany d'executar un programa cavall de Troya — aquest és un programa que usa els aventatges del vostre super-usuari per a comprometre la seguretat del vostre sistema d'amagat. Qualsevol llibre d'administració de sistemes Unix cobrirà amb més detall aquest tema — considereu el llegir-ne un si això us és nou.

Anomeneu al vostre compte com volgeu. Si el vostre vostre nom és John Smith, podríeu usar "smith", "john", "jsmith" o "js". També s'us demanarà pel nom complet d'aquest usuari i avans d'això una contrasenya.

Si després de la instal·lació desitgeu crear un nou compte d'usuari, useu el comandament adduser.


8.9 Configuració d'una connexió PPP

Seguidament s'us preguntarà si voleu instal·lar la resta del sistema usant PPP. Si esteu instal·lant des d'un CD-ROM i/o esteu connectats directament a una xarxa, podreu dir ``No'' amb tota seguretat i saltar-vos aquesta secció.

Si escolliu configurar PPP en aquest punt, s'executarà un programa anomenat pppconfig. Aquest programa us ajudarà a configurar la vostra connexió PPP. Assegureu-vos de que quan s'us pregunti pel nom de la vostra connexió telefònica l'anomeneu "provider".

Afortunadament, el programa pppconfig us guiarà a través d'una configuració de la connexió PPP sense patiments. D'altra manera, si aquest no us servis seguiu llegint aquesta secció per a intruccions més detallades.

Per a configurar PPP, necessitareu conèixer els conceptes bàsics de la visualització i edició en GNU/Linux. Per a veure fitxers podeu usar more i zmore per a fitxers comprimits amb l'extensió .gz. Per exemple, per a veure el fitxer README.debian.gz, escriviu en la consola zmore README.debian.gz. El sistema base us proveeix dos editors: ae el qual té un us molt senzill però no té gaires característiques i elvis-tiny que és un cló limitat de vi. Més tard probablement necessitareu instal·lar editors i visualitzadors amb més característiques, com ara nvi, less o emacs.

Editeu /etc/ppp/peers/provider i substituïu /dev/modem per /dev/ttyS# a on # serà el número del vostre port sèrie. En Linux els ports sèrie s'enumeren des de 0; el primer port sèrie serà /dev/ttyS0 sota Linux. La següent passa serà editar /etc/chatscripts/provider i afegir-li el número de telèfon del vostre proveïdor, nom d'usuari i contrasenya. Si us plau no esborreu la "\q" que precedeix a la contrasenya. Doncs això elimina el que la contrasenya aparegui en els fitxers de la bitàcola.

Molts proveïdors usen PAP o CHAP per a la seqüència d'entrada en comptes de l'autentificació en mode de text. D'altres usen tots dos mètodes. Si el vostre proveïdor requereix PAP o CHAP, necessitareu procedir d'una manera diferent. Comenteu tot el que estigui a sota de la línia de marcatge (la que comença per "ATDT") en /etc/chatscripts/provider, modifiqueu /etc/ppp/peers/provider tal i com es descriu anteriorment i afegiu user nom a on nom serà el vostre nom d'usuari del proveïdor amb el que us connecteu. Seguidament editeu /etc/ppp/pap-secrets o /etc/ppp/chap-secrets i entreu la vostra contrasenya.

També necessitareu editar /etc/resolv.conf i afegir-hi el nom del vostre proveïdor i l'adreça IP del seu servidor de noms (DNS). Les línies en /etc/resolv.conf tenen el següent format: nom_servidor xxx.xxx.xxx.xxx a on les x són els números de l'adreça IP. Opcionalment podeu afegir l'opció usepeerdns al fitxer /etc/ppp/peers/provider, per a activar la selecció automàtica del servidor DNS apropiat, usant els valors que el servidor remot generalment proveeix.

A menys que el vostre proveïdor tingui una seqüència diferent que la majoria de ISP, ja heu finalitzat! Inicieu una connexió PPP escrivint pon com a root i monitoritzeu el procés usant el comandament plog. Per a desconnectar-vos useu poff, altra vegada com a root.

Llegiu el fitxer /usr/share/doc/ppp/README.Debian.gz per a més informació de com usar PPP en Debian.

Per a connexions estàtiques SLIP, necessitareu afegir el comandament slattach (del paquet net-tools) en el /etc/init.d/network. L'SLIP dinàmic requereix al paquet gnudip.


8.10 Configurant APT

El principal mètode que la gent usa per a instal·lar paquets als seus sistemes és mitjançant un programa anomenat apt-get, del paquet apt.[7] Tot i això, APT s'ha de configurar per a que sàpiga d'on prendre els paquets. L'aplicació d'ajuda que us assistirà en aquesta tasca s'anomena apt-setup.

La següent passa del procés d'insta·lació serà per a dir-li a APT a on pot trobar els altres paquets de Debian. Noteu que podeu tornar a executar aquesta utilitat en qualsevol moment després de la instal·lació executant apt-setup o editant manualment el /etc/apt/sources.list.

Si arrenqueu des d'un CD-ROM oficial, llavors aquest CD-ROM hauria de ser configurat automàticament com la font per a apt. Notareu això donat que veureu que el CD-ROM està sent escannegat i llavors us preguntarà si teniu cap altre CD-ROM per a configurar. Si teniu múltiples CD-ROM —i molta gent voldrà— llavors hauríeu de seguir endavant i escannegar-los un a un.

Per als usuaris sense un CR-ROM oficial, s'us oferiran una sèrie d'opcions de com Debian ha d'accedir als paquets: FTP, HTTP, CD-ROM o un sistema de fitxers local. Per als usuaris de CD-ROM, podeu escollir en aquesta passa quines altres fonts desitgeu afegir.

Hauríeu de saber que és perfectament acceptable tenir diferents fonts de APT, encara que siguin idèntiques a l'arxiu de Debian. apt-get escollirà automàticament el paquet amb la versió més alta de totes les disponibles. Per exemple, si teniu la font en HTTP i un CD-ROM, apt-get tindria que usar automàticament el CD-ROM local quan sigui possible i sols recórrer al HTTP si hi ha una versió més nova disponible. Tot i això, l'afegir fonts per a APT innecessàries no és una baona idea, donat que farà mimbar la velocitat del procés de recerca de fitxers en la xarxa per a obtenir les noves versions.


8.10.1 Configurant la font dels paquets en la xarxa

Si planegeu instal·lar la resta del sistema mitjançant la xarxa, l'opció més comú és seleccionar la font "http". El "ftp" també s'accepta, però tendeix a fer les connexions més lentament.

Seguidament s'us preguntarà si desitgeu tenir programari non-free. Això es refereix a programari comercial o d'altre programari amb una llicència que no compleix els Principis del programari lliure de Debian. Està bé dir ``Sí'', però tindreu que ser precabut a l'instal·lar aquest programari, ja que tindreu que assegurar-vos de que l'useu dacord amb la seva llicència.

La següent passa durant la configuració de les fonts en la xarxa li direu al apt-setup en quin país viviu. Aquest configurarà la rèplica oficial de Debian en la Internet mitjançant la vostra xarxa. Depenent del país que seleccioneu, us donarà una llista de les possibles màquines. Generalment és millor escollir-ne una del principi de la llista, però qualsevol funcionarà.

Si esteu instal·lant via HTTP, s'us preguntarà si voleu configurar el vostre servidor d'intercanvi (proxy). Aquest de vegades es requerit per la gent que està darrera d'un tallafocs (firewall), en xarxes empresarials, etc.

Finalment es probarà la nova font de paquets de la xarxa. Si tot va bé, us preguntarà si voleu fer-ho una altra vegada amb alguna altra font de la xarxa.


8.11 Instal·lació de paquets: simple o avançada

Després s'us demanarà si desitgeu instal·lar paquets amb el mètode simple o d'una manera més fina amb el mètode avançat. Us recomenem que comenceu amb el mètode simple donat que el mètode avançat el podreu executar en qualsevol moment.

Haurieu de saber que per a la instal·lació simple, base-config simplement invoca al programa tasksel. Per a la instal·lació avançada de paquets executarà el programa dselect. Qualsevol d'aquests pot executar-se en qualsevol moment després de la instal·lació per a instal·lar més paquets. Si cerqueu un paquet específic una vegada la instal·lació s'hagi completat, simplement executeu apt-get install paquet, a on paquet serà el nom del paquet que voleu instal·lar.


8.12 Selecció de paquets simple — La tasca d'instal·lar

Si escolliu la instal·lació "simple", sereu encaminats cap a l'istal·lador de tasques (Task Installer - tasksel). Aquesta tècnica us oferirà unes configuracions de programari preseleccionades per Debian. Sempre podeu escollir, paquet per paquet, el que desitgeu instal·lar en la vostra nova màquina. Aquest és el propòsit del programa dselect descrit més avall. Però pot ser una tasca molt laboriosa amb gairebé 7900 paquets disponibles en Debian!

Si primer heu habilitat algunes tasques i després heu anat afegint alguns paquets individualment. Aquestes representaran un nombre de les diferents coses que voleu fer amb el vostre ordinador, com ara "un entorn d'escriptori", "desenvolupament en C" o un "servidor de fitxers".

Per a cada tasca, podeu resaltar-la i seleccionar "Informació de la tasca" per a veuren més informació. Això us mostrarà una explicació detallada i una llista dels paquets de programes inclosos per aquella tasca. Per tal de que planifiqueu el que us proposeu teniu una taula en Espai en disc necessari segons les tasques, Secció 11.4 amb les mides aproximades.

Una vegada seleccionades les vostres tasques, seleccioneu "Acabar". En aquest punt, s'executarà apt-get per a instal·lar els paquets seleccionats. Noteu que sinó seleccioneu cap tasca, s'instal·laran els paquets estàndard o requerits que encara no estiguin ja presents en el sistema. Aquesta funcionalitat serà la mateixa que executar tasksel -s en la línia de comandaments i actualment implica la descàrrega d'uns 37M de fitxers. En cavat s'us mostrarà el número de paquets per a instal·lar i quants kilobytes necessitareu descarregar.

Dels 7900 paquets disponibles en Debian, només una petita part són coberts per tasques ofertades pel instal·lador de tasques. Per a veure informació de més paquets, useu apt-cache search cercar_cadena per als ofertats per cercar_cadena (mireu la pàgina del manual apt-cache(8)) o executeu dselect tal i com es descriu tot seguit.


8.13 Selecció avançada de paquets amb dselect

Si seleccioneu la selecció de paquets "avançada", passareu al programa dselect. Abans d'executar dselect es requereix llegir el Tutorial de dselect. dselect us permetrà seleccionar els paquets que instal·lareu al vostre sistema. Quan executeu dselect cal que sigueu super-usuari (root).


8.14 Preguntes durant la instal·lació del programari

Cadascun dels paquets que seleccioneu amb el tasksel i / o dselect seran desempaquetats i llavors instal·lats segons un ordre pels programes apt-get i dpkg. Si un programa en particular necessita més informació de l'usuari, aquest us ho preguntarà en l'eixida durant el procés, mostrant qualsevol dels errors de la instal·lació (fins i tot podria demanar-vos la confirmació d'errors, el qual us pevindrà de la instal·lació d'un paquet).


8.15 Accedint

Després d'haber instal·lat els paquets, s'us mostrarà l'indicatiu login. Entreu usant el nom i la contrasenya personals que vàreu seleccionar. El vostre sistema estarà llest per a usar.

Si sou un nou usuari i voleu explorar la documentació que estigui instal·lada en el vostre sistema un cop l'esteu usant. Actualment hi han diversos sistemes per a documentar-se, que treballen en integrar els diferents tipus de documentació. Hi han dos punts de partida.

La documentació que acompanya als programes s'instal·larà en /usr/share/doc/, en un subrirectori anomenat com el programa en qüestió. Per exemple, la APT User's Guide que és una guia de com usar apt per a instal·lar d'altres programes en el vostre sistema, estarà localitzada en /usr/share/doc/apt/guide.html/index.html.

A més, de en les carpetes especials de la jerarquia en /usr/share/doc/. Els Linux HOWTO (COM ES FA) són instal·lats en format .gz, en /usr/share/doc/HOWTO/en-txt/ i /usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/. El /usr/share/doc/HTML/index.html conté un index navegable de la documentació instal·lada per dhelp.

Un mètode fàcil de veure aquests documents és cd /usr/share/doc/ i escriure lynx seguit per un espai i un punt (el punt correspon al directori actual).

També podeu escriure info (comandament) o man (comandament) per a veure la documentació de molts dels comandaments disponibles des de l'indicatiu. L'escriure un comandament seguit de help us mostrarà un petit resum sobre l'us del comandament. Si el resultat d'un comandament mostra la informació resultant fora de la pantalla, escriviu | more després del comadament per a indicar que els resultats facin una pausa abans de passar de llarg la part superior de la pantalla. Per a veure una completa llista de tots els comandaments disponibles que comencen per una certa lletra, escriviu la lletra i premeu dues vegades la tecla tab.

Per a una introducció més completa a Debian i GNU/Linux, mireu /usr/share/doc/debian-guide/html/noframes/index.html.


[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Alpha

versió 3.0.24, 18 December, 2002

Bruce Perens
Sven Rudolph
Igor Grobman
James Treacy
Adam Di Carlo