[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Alpha
Capítol 6 - Particions en Debian


L'opció del menú ``Particionar un disc dur'' us mostrarà una llista dels discs en els quals podreu definir particions, alhora que executarà una aplicació per a definir-les. Com a mínim haureu de crear una partició "nativa per a Linux" ("Linux native", tipus 83) i segurament en voldreu una altra "d'intercanvi per a Linux" ("Linux swap", tipus 82).


6.1 Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides.

Com a mínim i imprescindible, el GNU/Linux necessitarà una partició per a ell. Podeu tenir una única partició que contingui tot el sistema operatiu, les aplicacions i els vostres fitxers personals. Molta gent creu necessària també una partició a part per a intercanvi de memòria (swap). La partició d'intercanvi és un espai reservat per al sistema operatiu que pot utilitzar com a "memòria virtual". Si poseu l'espai per a intercanvi en una partició independent el Linux podrà fer-ne un ús molt més eficient. Es pot fer que el Linux faci servir un fitxer normal per a intercanvi, però no és recomanable.

Tanmateix, la majoria de la gent prefereix donar-li al GNU/Linux més particions de les mínimes que caldrien. Hi ha dos motius pels que podríeu voler dividir el sistema de fitxers en unes quantes particions més petites. El primer és per seguretat. Si passa res que malmeti el sistema de fitxers, generalment només afectarà una partició. Així, sols caldrà restaurar un bocí del sistema (a partir de les còpies de seguretat que heu anat fent meticulosament). El mínimament imprescindible seria que considerèssiu crear el que s'anomena "partició arrel". Aquesta partició conté els components més essencials del sistema. Si qualsevol altra partició queda malmesa, encara podreu arrencar el GNU/Linux i arreglar el sistema. Això us pot estalviar la molèstia d'haver de reinstal·lar el sistema de cap i de nou.

El segon motiu generalment és més important en un entorn professional, però en realitat dependrà de l'ús que feu de la màquina. Suposeu que alguna cosa es descontrola i comença a consumir espai de disc. Si resulta que el procés que porta el problema té privilegis de root (el sistema reservaria un percentatge d'espai de disc a què els altres usuaris i usuàries hi puguèssin accedir), podríeu trobar-vos de sobte amb que no us quedi gens d'espai de disc. Això no va gens bé, perquè el sistema operatiu necessita fer servir fitxers físics per a moltes coses (a més de per espai d'intercanvi). Fins i tot podria ser que l'origen del problema no fos ni tan sols local. Per exemple, rebre un bombardeig de correu no sol·licitat pot omplir fàcilment una partició. Si feu servir més particions, protegireu al sistema de molts d'aquests problemes. Per a beneficiar-vos de l'exemple del correu, poseu el /var/mail a la seva pròpia partició i la majoria del sistema funcionarà encara que us bombardegin amb correu no desitjat.

L'únic inconvenient real de fer servir més particions és que sovint costa molt de saber d'entrada quines necessitats tindreu. Si feu una partició massa petita, llavors o haureu de reinstal·lar el sistema o no parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a la partició infradimensionada. D'altra banda, si feu la partició massa gran, estareu malbaratant espai que es podria fer servir per alguna altra cosa. És cert que l'espai de disc va molt barat, avui en dia, però tot i així, perquè hauríeu de llençar els diners?.


6.2 L'arbre de directoris

Debian GNU/Linux s'addereix a la Filesystem Hierarchy Standard (Jerarquia estàndard del sistema de fitxers - FHS) per anomenar els directoris i els fitxers. Aquest estàndard permet als usuaris/usuàries i als programes que puguin predir la localització dels fitxers i directoris. El directori arrel es representa simplement per una barra /. En el nivell de l'arrel, tots els sistemes Debian inclouen aquests directoris:

            bin       Fitxers executables binaris de comandaments essencials
            boot      Fitxers estàtics del carregador d'arrencada
            dev       Fitxers de dispositiu
            etc       Configuració específica del sistema de cada ordinador
            home      Directoris d'usuaris i usuàries
            lib       Biblioteques essencials i mòduls del nucli
            mnt       Punt de muntatge per muntar temporalment un sistema
                      de fitxers
            proc      Directori virtual per a informació del sistema
            root      Directori de l'usuari o usuària root
            sbin      Fitxers executables binaris essencials del sistema
            tmp       Fitxers temporals
            usr       Jerarquia secundària
            var       Dades variables
            opt       Aplicacions de programari afegides

Ve't aquí una llista de consideracions importants pel que fa a directoris i particions:


6.3 Esquema de particions recomanat

Per a usuaris novells, màquines Debian personals, sistemes domèstics, i altres instal·lacions monousuari, el més fàcil i el probablement més simple serà fer una única partició / (més la d'intercanvi). Tanmateix, pot ser que tingueu problemes amb aquesta idea, amb discs més grans (20GB). Per limitacions en el funcionament de l'ext2, eviteu que una sola partició ocupi més d'uns 6GB.

Per a sistemes multiusuari, és millor posar /usr, /var, /tmp, i /home cadascun a la seva pròpia partició, diferents de la partició de /.

Podríeu necessitar una partició a part per /usr/local si penseu instal·lar molts programes que no són part de la distribució de Debian. Si la màquina ha de ser un servidor de correu, potser caldria fer una partició a part per a /var/mail. Sovint és una bona idea posar una partició per a /tmp tot sol, per exemple d'entre 20 MB i 50 MB. Si esteu instal·lant un servidor amb molts comptes d'usuari, en general és bo tenir una partició gran independent per a /home. En general la solució per a les particions varia d'una màquina a una altra, depenent de per a què es facin servir.

Per a sistemes molt complexos, hauríeu de mirar-vos el Multi Disk HOWTO. Aquí hi ha informació en profunditat, d'interés fonamentalment per a proveïdors d'Internet i gent que instal·li servidors.

Pel que fa a la mida de la partició d'intercanvi, hi ha molts punts de vista. Un heurisme que va prou bé és fer-la tan gran com la memòria del sistema. Però en la majoria de casos no hauria de ser menor de 16MB. És clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu de resoldre 10000 equacions simultànies en una màquina amb 256MB de memòria, podeu necessitar fins a un gigabyte (o més) d'espai d'intercanvi.

En arquitectures de 32 bits (i386, m68k, SPARC de 32 bits i PowerPC), la mida màxima d'una partició d'intercanvi són 2GB (en Alpha i Sparc64 és tan gran que és virtualment il·limitada). Amb això n'hi hauria d'haver prou per gairebé qualsevol instal·lació. Tanmateix, si teniu requeriments tan grans, probablement hauríeu de mirar de repartir l'espai d'intercanvi entre diferents discs (també anomenats "spindles", filoses) i, a ser possible, entre diferents canals SCSI o IDE. El nucli equilibrarà l'ús de l'espai d'intercanvi entre múltiples particions d'intercanvi i n'obtindrà més rendiment.

Com exemple, la màquina de casa d'un dels autors té 32MB de RAM i un disc IDE de 1.7GB a /dev/hda. Hi ha una partició de 500MB per un altre sistema operatiu a /dev/hda1 (l'hauria d'haver fet de 200MB, perquè no es fa servir mai). Utilitza una partició d'intercanvi de 32MB a /dev/hda3 i la resta (uns 1.2GB a /dev/hda2) és la partició per a Linux.

Per a més exemples, vegeu Estratègies per a particions. Per a fer-vos amb una idea de l'espai necessari segons les tasques que pugueu afegir una vegada hagueu completat la instal·lació, mireu en Espai en disc necessari segons les tasques, Secció 11.4.


6.4 Noms de dispositius en Linux

Els noms dels discs i les particions poden ser diferents d'altres sistemes operatius. Cal que conegueu els noms que fa servir el Linux quan creeu i munteu particions. Ve't aquí la nomenclatura bàsica:

Per representar les particions de cada disc hom afegeix un número en decimal al nom del disc: "sda1" i "sda2" representen la primera i la segona particions del primer disc SCSI del sistema.

Heus ací un exemple real. Suposem que teniu un sistema amb 2 discs SCSI, un a l'adreça SCSI 2 i l'altre a l'adreça SCSI 4. El primer disc (a l'adreça 2) s'anomenarà doncs "sda" i el segon "sdb". Si el disc "sda" té 3 particions, es diran "sda1", "sda2" i "sda3". Això mateix val per al disc "sdb" i llurs particions.

Noteu que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (o sia, dues controladores), l'ordre dels discs pot esdevindre confús. La millor resolució en aquests casos és fixar-se en els missatges d'arrencada, suposant que sapigueu els models dels discs o llurs capacitats.


6.5 Programes de Debian per definir particions

Els desenvolupadors de Debian han adoptat diferents varietats de programes per definir particions en diferents tipus de discs durs i arquitectures d'ordinador. A continuació us donem una llista amb el programa o programes aplicables a la vostra arquitectura.

fdisk
L'editor de particions original del Linux, bo per als gurus; llegiu la pàgina del manual de fdisk.

Aneu amb compte si ja teniu particions de FreeBSD al sistema. Els nuclis de la instal·lació inclouen suport per a aquestes particions, però la manera com les representa (o no) l'fdisk pot fer que els noms dels dispositius siguin diferents. Vegeu el COM Linux+FreeBSD HOWTO.

cfdisk
Un editor de particions senzill, a pantalla completa, per a la resta de nosaltres; llegiu la pàgina del manual de cfdisk.

Tingueu en compte que el cfdisk no sap un borrall de particions de FreeBSD i, altre cop, pot ser que de resultes els noms dels dispositius siguin diferents.

Per omissió s'executarà un d'aquests programes quan seleccioneu ``Particionar un disc dur''. Si el que s'executa per omissió no és el que voleu, sortiu de l'editor de particions, aneu a l'intèrpret d'ordres (tty2), prement les tecles Alt i F2 a l'hora, i entreu manualment el nom del programa que voleu fer servir. Després salteu-vos el pas ``Particionar un disc dur'' del dbootstrap i continueu amb el pas següent.

Si esteu treballant amb més de 20 particions en el vostre disc ide, necessitareu crear dispositius per a 21 particions i més. La següent passa, la d'inicialitzar la partició podria fallar a menys de que hi hagués present el dispositiu adequat. Com a un exemple, aquests són els comandaments que podeu usar en la tty2 o sota "Executa un interpret d'ordres" per a afegir un dispositiu, de manera que es puguin inicialitzar les 21 particions:

     cd /dev
     mknod hda21 b 3 21
     chgrp disk hda21
     chmod 660 hda21

L'arrencada dins del nou sistema fallarà a menys de que els dispositius adequats siguin presents en el sistema que s'està instal·lant. Després d'instal·lar el nucli i els mòduls, executeu:

     cd /target/dev
     mknod hda21 b 3 21
     chgrp disk hda21
     chmod 660 hda21

Si heu escollit arrencar des de la consola SRM, heu de fer servir l'fdiskper fer les particions al disc, perquè és l'únic programa que pot manipular les etiquetes de disc BSD que necessita l'aboot (recordeu que el bloc d'arrencada SRM és incompatible amb les taules de particions de l'MS-DOS - vegeu Microprogramari (firmware) de la consola Alpha, Secció 5.1). El dbootstrap executarà l'fdisk per omissió si no heu fet arrencar el sistema des del MILO.

Si el disc que heu escollit per definir-hi les particions ja conté una etiqueta de disc BSD, l'fdisk prendrà per omissió el mode d'etiquetes de disc BSD. Sinó, useu l'ordre 'b' per activar el mode d'etiquetes de disc.

Tret que vulgueu fer servir el disc en el que esteu definint particions des de Tru64 Unix o algun dels sitemes operatius lliures derivats del 4.4BSD-Lite (FreeBSD, OpenBSD, o NetBSD), millor que no feu que la tercera partició contingui tot el disc. L'aboot no ho necessita, i de fet, pot liar la troca, perquè la utilitat swriteboot que es fa servir per instal·lar l'aboot al sector d'arrencada es queixarà d'una partició solapada amb el bloc d'arrencada.

A més, com que l'aboot s'escriu en els primers sectors del disc (actualment ocupa uns 70 quilobytes o 150 sectors), li heu de deixar prou espai buit al principi del disc. Temps enrera, suggeríem que fessiu una partició petita al principi del disc, que es quedaria sense formatar. Per la mateixa raó donada aquí dalt, ara suggerim que no ho feu si el disc l'ha de fer servir només el GNU/Linux.

Per a instal·lacions ARC, hauríeu de definir una partició FAT petita al principi del disc perquè contingui el MILO i el linload.exe - n'hi hauria d'haver prou amb 5 megabytes, vegeu Preparticionant per a l'arrencada múltiple de sistemes, Secció 3.6. Malhauradament, el menú no contempla fer particions FAT, i per tant ho haureu de fer manualment des de l'intèrpret d'ordres fent servir mkdosfs abans d'intentar instal·lar el carregador d'arrencada.


6.6 ``Inicialitzar i activar una partició d'intercanvi''

Aquest serà el següent pas quan hagueu creat les particions al disc. Podeu triar entre inicialitzar i activar una partició d'intercanvi nova, activar-ne una que ja s'hagi inicialitzat anteriorment, o passar sense partició d'intercanvi. Sempre és permés de reinicialitzar una partició d'intercanvi que ja ho estava, de manera que trieu ``Inicialitzar i activar una partició d'intercanvi'' tret que esteu ben segurs del que feu.

Aquesta opció del menú us mostrarà primer un quadre de diàleg on posa ``Si us plau seleccioneu la partició a activar com a dispositiu d'intercanvi.''. El dispositiu que es mostra per omissió hauria de ser la partició que ja heu definit; si és així, només caldrà prèmer Enter.

A continuació us surtirà un missatge de confirmació, ja que la inicialització destrueix les dades que hi pogués haver prèviament a la partició. Si tot va bé, trieu ``Sí''. La pantalla canviarà mentre s'executa el programa d'inicialització.

És molt recomanable tenir una partició d'intercanvi, però si insistiu podeu passar sense sempre que tingueu més de 16MB de RAM. Si és això el que voleu fer, si us plau, seleccioneu l'opció del menú ``No fer servir una partició d'intercanvi''.


6.7 ``Inicialitzar una partició de Linux''

En aquest moment, el següent menú que apareix hauria de ser ``Inicialitzar una partició de Linux''. Sinó és aquest és perquè no heu acabat la definició de particions o no heu triat una de les opcions de menú que tractaven de la partició d'intercanvi.

Podeu inicialitzar una partició per a Linux, o alternativament podeu muntar-ne una ja inicialitzada. Noteu que el dbootstrap no actualitzarà un sistema vell sense destruir-lo. Si esteu fent una actualització, Debian normalment pot actualitzar-se a si mateix i no necessitareu el dbootstrap. Per ajuda sobre l'actualització a Debian 3.0, mireu-vos les instruccions d'actualizació.

Així doncs, si feu servir particions de disc que no estan buides, o sia, si voleu prescindir d'allò que hi hagi, hauríeu d'inicialitzar-les (i això esborrarà tots els fitxers). És més, heu d'inicialitzar totes les particions que hagueu creat en el pas de definició de les particions del disc. La única raó per a muntar una partició sense inicialitzar-la en aquest moment, hurà de ser muntar una partició sobre la que ja hagueu fet part de la instal·lació fent servir el mateix joc de disquets d'instal·lació.

Seleccioneu ``Inicialitzar una partició de Linux'' per inicialitzar i muntar la partició de disc /. La primera partició que munteu o inicialitzeu serà la que es munti com a / (que es pronuncia "arrel").

S'us preguntarà si cal preservar la ``Compatibilitat amb nuclis Linux anteriors a 2.2?''. Dir ``No'' aquí voldrà dir que no pogueu executar en el vostre sistema nuclis de Linux 2.0 o anteriors, perquè els sistemes de fitxers activen algunes característiques no contemplades en el nucli 2.0. Si sabeu que mai necessitareu executar un nucli 2.0 o d'alguna collita anterior, podreu obtenir alguns avantatges menors responent ``No'' aquí.

També s'us preguntarà si voleu buscar sectors defectuosos. L'opció per omissió aquí és saltar-se la recerca de blocs defectuosos, perquè aquesta pot ocupar molt de temps i les controladores de disc dur modernes els detecten i se n'ocupen internament. Tanmateix, sinó n'esteu gaire segurs de la qualitat del vostre disc, o si teniu un sistema força vell, hauríeu de fer aquesta recerca.

Els següents missatges són només passos de confirmació. Se us demanarà que confirmeu l'acció, ja que la inicialització destrueix totes les dades de la partició i us informarà que la partició es munta com a /, la partició arrel.[6]

Quan hagueu muntat la partició /, si teniu més sistemes de fitxers que voleu inicialitzar i muntar, hauríeu de fer servir l'opció de menú ``Alternativa''. Això és per als que han creat particions separades per a /boot, /var, /usr o d'altres, que s'haurien d'inicialitzar i muntar ara.


6.8 ``Muntar una partició prèviament inicialitzada''

Una alternativa a ``Inicialitzar una partició de Linux'', Secció 6.7 és la passa ``Muntar una partició prèviament inicialitzada''. Feu-la servir si esteu reprenent una instal·lació que es va interrompre o si voleu muntar particions que ja estan inicialitzades o contenen dades que voleu conservar.

Si esteu instal·lant una estació de treball sense disc, ara voldreu muntar per NFS la vostra partició arrel des del servidor NFS remot. Especifiqueu el camí al servidor NFS amb sintaxi estàndard de NFS, a saber,

     nom-o-IP-del-servidor:camí-del-recurs-del-servidor

. Si heu de menester a més altres sistemes de fitxers, també els podeu muntar ara.

Si encara no heu configurat la vostra xarxa tal i com es descriu en ``Configurar la xarxa'', Secció 7.6, aleshores en escollir una instal·lació per NFS s'us demanarà que ho feu.


6.9 Per muntar particions no suportades pel dbootstrap

En algunes situacions especials, el dbootstrap podria no saber com muntar els vostres sistemes de fitxers (tant l'arrel com d'altres). Podria ser, si sou un usuari o una usuària de GNU/Linux amb experiència, que pugueu simplement anar a la tty2 manualment prement les tecles Alt i F2 a l'hora, i executar-hi les instruccions que necessiteu per muntar la partició en qüestió.

Si esteu muntant una partició arrel per al vostre nou sistema, munteu-la a /target i llestos, després torneu al dbootstrap i continueu (potser seguint el pas ``Veure la taula de particions'' per fer que el dbootstrap recalculi en quin punt del procés d'instal·lació us trobeu).

Per a particions que no siguin l'arrel, us haureu d'enrecordar de modificar manualment el nou fitxer fstab per tal que quan torneu a arrencar es munti la partició. Espereu que el dbootstrap escrigui aquest fitxer (/target/etc/fstab) abans d'editar-lo, és clar.


[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Alpha

versió 3.0.24, 18 December, 2002

Bruce Perens
Sven Rudolph
Igor Grobman
James Treacy
Adam Di Carlo