[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Alpha
Capítol 3 - Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux


3.1 Un cop d'ull al procés d'instal·lació

Aquí revisareu les passes que seguireu durant el procés d'instal·lació.

  1. Crear espai particionable per a Debian al vostre disc dur
  1. Localitzar i/o descarregar el nucli (kernel) i controlador (driver) (excepte usuaris amb CD de Debian)
  1. Escollir un joc de floppies d'arrencada o reemplaçar els fitxers d'arrencada (excepte molts dels usuaris dels CD de Debian que podran arrencar des dels mateixos)
  1. Arrencar el sistema d'instal·lació
  1. Configurar el teclat
  1. Crear i muntar les particions de Debian
  1. Punt en la instal·lació en el que localitzareu el nucli i controladors
  1. Seleccionar els controladors dels perifèrics que carregareu
  1. Configurar la interfície de xarxa
  1. Inicialitzar la descàrrega/instal·lació/configuració automàtica del sistema base
  1. Configurar Linux o l'arrencada de múltiples sistemes
  1. Arrencar el nou sistema instal·lat i fer algunes configuracions finals
  1. Instal·lar tasques i paquets addicionals, al vostre gust

3.2 Còpies de seguretat de les vostres dades!

Abans de començar, cal fer còpies de seguretat de cada fitxer que hi ha a l'ordinador. Si aquesta és la primera vegada que un sistema operatiu és instal·lat al vostre ordinador, es força probable que tingueu que reparticionar el vostre disc dur per a fer lloc per a Debian GNU/Linux. Cada vegada que particioneu el vostre disc, hauríeu de comptar amb la possible pèrdua de tot el contingut del mateix, no importa el programa que useu per a fer-ho. Els programes utilitzats en la instal·lació són força segurs i molts d'ells s'han utilitzat durant anys; tot i això, un moviment en fals pot costar molt car. Tot i haver fet còpies de seguretat cal anar en compte i pensar les respostes i accions que es duen a terme. Dos minuts pensant poden salvar d'hores de treball innecessari.

Si esteu creant un sistema multi-arrencada, cal estar segur de tindre a mà els mitjans de distribució de tots els altres sistemes operatius presents a la màquina. Especialment si es reparticiona el disc des d'on arrenca l'ordinador, llavors es possible que hagueu de reinstal·lar el carregador d'arrencada (boot loader) del sistema operatiu o en alguns casos el mateix sistema operatiu i tots els fitxers de les particions afectades.


3.3 Informació que necessitareu


3.3.1 Documentació

Manual d'Instal·lació:
install.ca.txt
install.ca.html
install.ca.pdf
Aquest és el fitxer que esteu llegint ara mateix; en format ASCII, HTML o PDF.
Tutorial de dselect
Tutorial per a usar el programa dselect. Aquest és un dels paquets bàsics afegits al vostre sistema una vegada la instal·lació bàsica s'ha completat.
Linux/Alpha FAQ
Pàgines man del programa de particionat:
fdisk.txt
cfdisk.txt
Pàgines de manual pel programari de particionat usat durant el procés d'instal·lació.
.../current/md5sum.txt
Llista MD5 de les comprovacions dels fitxers binaris. Si teniu el programa md5sum, podreu assegurar-vos de que els fitxers no estan corruptes executant md5sum -v -c md5sum.txt.

3.3.2 Cercant els recursos d'informació del maquinari

Es pot recollir informació del maquinari des de:

            -Informació del maquinari necessaria per a instal·lar-
     +-------------------------------------------------------------------+
     |Maquinari|          Informació que podríeu necessitar              |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |          |  * Quants en teniu.                                    |
     |          |  * El seu ordre en el sistema.                         |
     |Discs     |  * Si són IDE o scsi (en molts ordinadors són IDE).    |
     |durs      |  * Espai lliure disponible.                            |
     |          |  * Particions.                                         |
     |          |  * Particions amb un altre sistema operatiu instal·lat.|
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |          |  * Model i fabricant.                                  |
     |          |  * Resolucions suportades.                             |
     |Monitor   |  * Tasa de refresc horitzontal.                        |
     |          |  * Tasa de refresc  vertical.                          |
     |          |  * Profunditat del color suportada (número de colors). |
     |          |  * Grandària de la pantalla.                           |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |          |  * Tipus: sèrie, PS o USB.                             |
     |Ratolí    |  * Port.                                               |
     |          |  * Fabricant.                                          |
     |          |  * Número de botons.                                   |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |Xarxa     |  * Model i fabricant.                                  |
     |          |  * Tipus d'adaptador.                                  |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |Impressora|  * Model i fabricant.                                  |
     |          |  * Resolucions d'impressió suportades.                 |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |          |  * Model and fabricant.                                |
     |Targeta   |  * RAM de vídeo disponible.                            |
     |gràfica   |  * Resolucions i profunditat del color suportada (això |
     |          |    haurà de ser contrastat amb els valors del monitor).|
     --------------------------------------------------------------------+

3.3.3 Compatibilitat del maquinari

La majoria de productes de marca funcionen sense problema sota Linux. Encara més, el maquinari per a Linux és millorat dia a dia. Tot i que Linux encara no suporta tants tipus diferents de maquinari com alguns altres sistemes operatius.

Podreu comprovar la compatibilitat del maquinari en:


3.3.4 Configuracions de la xarxa

Si el vostre ordinador està connectat a una xarxa durant les 24 hores del dia (p.e. una connexió per Ethernet o equivalent - no una connexió per PPP), hauríeu de demanar a l'administrador de la vostra xarxa la següent informació.

Si la única connexió del vostre ordinador a una xarxa és a través d'una línia en sèrie, utilitzant PPP o una connexió de marcatge directe (dialup connection) o equivalent no podreu habilitar la instal·lació del sistema base a través de la xarxa. Per a instal·lar el sistema en aquests casos podreu usar un CD, precarregar els paquets base en una partició de disc dur existent o preparar uns disquets que continguin el sistema base. Mireu més avall en Configuració d'una connexió PPP, Secció 8.9 per a informació de la configuració PPP sota Debian una vegada el sistema hagi estat instal·lat.


3.4 Planificant l'us del sistema

És molt important que decidiu el tipus de màquina que creareu. Això determinarà els requeriments d'espai en disc del vostre sistema Debian.


3.5 Requeriments de mínims de maquinari

Una vegada hagueu aconseguit la informació sobre el vostre maquinari, comproveu que aquest us permetrà fer el tipus d'instal·lació que desitgeu.

Depenent de les vostres necessitats, podríeu probar amb menys maquinari del que és recomenat en el llistat de la següent taula. Però la majoria dels usuaris veuen frustrats els seus intents si ignoren aquests suggeriments.

              Requeriments mínims de maquinari en el sistema
           +--------------------------------------------------+
           |Tipus d'instal·lació|      RAM     | Disc dur     |
           |--------------------+--------------+--------------|
           |Sense escriptori    |  16 megabytes| 450 megabytes|
           |--------------------+--------------+--------------|
           |Amb escriptori      |  64 megabytes|   1 gigabyte |
           |--------------------+--------------+--------------|
           |Servidor            | 128 megabytes|   4 gigabytes|
           +--------------------------------------------------+

Aquestes són unes quantes de les configuracions comuns en sistemes Debian. També podreu fer-vos amb una idea de l'espai al disc que usareu per als diferents conjunts de programes referint-vos a Espai en disc necessari segons les tasques, Secció 11.4.

Servidor estàndard
Aquest és un petit perfil de servidor, útil per a un servidor despullat sense gaires luxos pes a l'interpret d'ordres dels usuaris. Això inclou un servidor, un servidor web, DNS, NIS i POP. Per a això amb 50MB d'espai al disc n'hi haurà prou, tot i que llabors haureu de comptar amb l'espai addicional per a les dades que servireu.
De connexió a la Internet
Un escriptori estàndard, incloguent el sistema X Window System, aplicacions gràfiques, so, editors, etc. Tot plegat significaria al vontant d'uns 500MB.
Treball en consola
Una màquina d'usuari més lleugera, sense el sistema X window o les aplicacions de X. Posiblement adequat per a portàtils o ordinadors mòbils. La mida seria d'uns 140MB.
Desenvolupament
Una configuració de sobretaula amb tots els paquets pel desenvolupament, com serien el Perl, C, C++, etc. Necessitareu uns 475MB. Assumint que afegireu X11 i alguns paquets addicionals per a d'altres usos, hauríeu de preveure al voltant d'uns 800MB per a aquest tipus de màquina.

Recordeu que aquestes mides no inclouen els altres materials que s'hi poden trobar habitualment, com són els fitxers d'usuari, correu i dades. És millor ser generós quan és considera l'espai per als vostres fitxers i dades. El més notable seria la partició /var que conté una part de la informació d'estat. Els fitxers dpkg (amb la informació dels paquets instal·lats) poden consumir fàcilment uns 20MB; amb una bitàcola i la resta, hauríeu d'assignar a /var un espai de com a mínim 50MB.


3.6 Preparticionant per a l'arrencada múltiple de sistemes

El particionament del vostre disc dur simplement és refereix a l'acte de dividir el vostre disc en seccions. Cada secció és independent de les altres. Això és l'equivalent a col·locar parets en una casa; de manera que si afegiu el mobiliari a una habitació aquest no afectarà a una altra habitació.

Si ja teniu un sistema operatiu en el vostre sistema (Tru64 (Digital UNIX), OpenVMS, Windows NT, FreeBSD, …) i voleu posicionar Linux al mateix disc, necessitareu particionar el disc. Debian requereix que aquestes particions de disc siguin pròpies. No podeu instalar-lo en unes particions Windows o MacOS. Es poden compartir particions amb d'altres sistemes Linux, però això no es tractarà aquí. Com a mínim necessitareu una partició dedicada exclusivament a la partició arrel de Debian.

Sinó podeu trobar informació a sobre de la vostra partició actual usant una utilitat de particionament per al vostre sistema operatiu actual . Les utilitats de particionament sempre us mostraran un mode per a visualtzar-la sense haber de fer canvis en les particions.

En general, canviar una partició amb un sistema de fitxers destruira totes les dades d'aquesta. De manera que sempre haureu de fer còpies de seguretat abans d'executar qualsevol reparticionament. Usant l'analogia de la casa, probablement desitgeu moure tot el mobiliari abans de moure una paret donat que correreu el risc de destruir-la.

Si el vostre ordinador té més d'un disc dur, podria ser que volguéssiu dedicar un d'aquests discs completament a Debian. Si fos aquest el cas no necessitaríeu particionar-lo abans d'arrencar el sistema d'instal·lació; l'instal·lador inclou un programa de particionament que pot realitzar perfectament aquesta feina.

Si la vostra màquina sols té un disc dur i voleu reemplazar completament l'actual sistema operatiu amb Debian GNU/Linux, també us podeu esperar a particionar com a part del procés de la instal·lació (Particions en Debian, Capítol 6), després que hagueu arrencat el sistema d'instal·lació. Tant mateix, això sols funcionarà si planejeu arrencar l'instal·lador del sistema des de floppies, CD-ROM o fitxers en una màquina connectada. Tindre en compte: si arrenqueu amb fitxers des d'un disc dur i en acabat particioneu aquest mateix disc des del sistema d'instal·lació, esborrant els fitxers d'instal·lació, sempre fora millor que us esperessiu a tenir una instal·lació exitosa abans d'esborrar-los. Tot i que si fos aquest el cas, sempre fora millor tindre un medi alternatiu per a reanimar la vostra màquina com ara un sistema d'instal·lació original com floppies o CD.

Si la vostra màquina ja té múltiples particions i amb suficient espai esborrant i reemplaçant alguna d'aquestes particions, llavors també podeu esperar-vos i usar el programa de particionament de l'instal·lador de Debian. Encara us hauríeu de llegir el material a continuació, donat a que poden haber-hi circumstàncies especials com l'ordre de les particions existents a dins del mapa de particions, el que podria fer que tinguessiu que particionar igualment abans d'instal·lar.

En tots els altres casos necessitareu particionar el vostre disc dur per a començar la instal·lació creant espai per a Debian. Si alguna de les particions estan ocupades per d'altres sistemes operatius, hauríeu de crear aquelles particions amb algun programa de particionament proveït pel sistema operatiu natiu. Us recomanem que no probeu a crear les particions Linux de Debian usant les utilitats d'un altre sistema operatiu. En canvi, hauríeu de crear les particions amb el sitema operatiu natiu que desitgeu conservar.

Si us esteu preparant per a instal·lar més d'un sistema operatiu en la mateixa màquina, primer haureu d'instal·lar qualsevol altre sistema(es) avans de procedir amb la instal·lació de Linux. Les instal·lacions del Windows o qualsevol altre SO poden destruir la vostra habilitat per a arrencar Linux o persuadir-vos per a que reformategeu les particions no natives.

També podeu prevenir-vos d'aquestes accions o evitar-les, però instal·lar primer el sistema natiu pot estalviar-vos maldecaps.

Si actualment teniu un disc dur amb una única partició (una configuració molt comú en ordinadors d'escriptori) i voleu poder arrencar indiferentment (multi-arrencada) el sistema operatiu natiu i Debian, necessitareu:

  1. Còpia de seguretat de tot el contingut del vostre ordinador.
  1. Arrencar des del sistema operatiu natiu el medi instal·lador, com seria un CD-ROM o floppies.
  1. Useu les utilitats de particionament natives per a crear la partició/ons del sistema natiu. Useu qualsevol utilitat, deixeu alguna antiga partició buida o espai lliure en disc per a Debian GNU/Linux.
  1. Instal·lar el sistema operatiu natiu en aquesta nova partició.
  1. Arrencar en el sistema operatiu natiu per a verificar que tot està correcte i per a descarregar els fitxers per a arrencar l'instal·lador de Debian.
  1. Arrencar l'instal·lador de Debian per a continuar la instal·lació.

3.6.1 Particionant en Tru64 UNIX

Tru64 UNIX, amtigament conegit com a Digital UNIX, que era conegut com a OSF/1, usaba l'esquema de particionament d'etiquetes de disc BSD, que permeten fins a vuit particions per cada unitat de disc. Les particions en Linux són enumerades des de "1" fins a "8" i amb lletres de "a" fins a "h" en UNIX. Els nuclis Linux 2.2 i superiors sempre corresponen "1" per a "a", "2" per a "b" i així seguidament. Per exemple, rz0e en Tru64 UNIX possiblement s'anomenarà sda5 en Linux.

Es poden solapar les etiquetes de disc en les particions. Més encara, es requereix que la partició "c" osupi tot l'espai del disc (i per tant acaba solapant les demés particions no buides). Sota Linux això es fa que sda3 si existeix sigui idèntic a sda (sdb3 a sdb i seguint). Apart de satisfer aqeust requeriment, això no té cap raó de fer.

Un altre requeriment seria que la partició "a" comenci al principi del disc per a que sempre inclogui el bloc d'arrencada amb l'etiqueta de disc. Si teniu la intenció d'arrencar Debian des d'aquest disc, necessitareu que com a mínim tingui 2MB per a encavir a aboot i potser al nucli.

Noteu que aquestes dues particions sols són requerides per compatibilitat; no heu de posar cap sistema de fitxers en elles o en destruireu les dades. Sinó penseu compartir el disc amb Tru64 Unix o un dels derivats lliures dels sistemes operatius 4.4BSD-Lite (FreeBSD, OpenBSD o NetBSD), posreu ignorar aquests requeriments i usar la utilitat de particionament dels discs d'arrencada de Debian. Mireu Programes de Debian per definir particions, Secció 6.5 pels detalls.

Els discs poden particionar-se amb l'eina gràfica de configuració que és accesible des del Application Manager o amb la línia de comandaments usant la utilitat disklabel. Els tipus de partició pel sistema de fitxers de Linux haurien d'establir-se a "resrvd8". Això sols pot fer-se amb disklabel; les altres configuracions poden fer-se fàcilment des de la utilitat gràfica.

De fet, és pòsible i bastant raonable compartir una partició d'intercanvi entre UNIX i Linux. En aquest cas serà necessari fer un mkswap en aquesta partició cada vegada que el sistema reinicii des de UNIX a Linux, ja que UNIX farà malbé la marca que la identifica com a partició d'intercanvi. Per tant haureu d'executar mkswap des de Linux amb algun script abans d'afegir l'espai d'intercanvi amb swapon -a.

Si voleu muntar particions UNIX sota Linux, noteu que Digital UNIX pot usar dos tipus de sistema de fitxers diferents, UFS i AdvFS, d'aquests Linux sols enten al primer.


3.6.2 Particionant en Windows NT

Windows NT usa una taula de particions a l'estil PC. Si esteu manipulant particions ja existents FAT o NTFS, és recomana que useu les utilitats natives de Windows NT (o, més convenientment, també podeu reparticionar des del menú de configuració del AlphaBIOS). D'altra manera, tampoc és realment necessari que particioneu des de Windows; les utilitats de particionament de Linux generalment fan una bona feina. Noteu que quan executeu NT, el Disk Administrator oferirà escriure una "harmless signature" (marca inofensiva) als discs que no siguin Windows. Mai li deixeu fer això, ja que aquesta marca destrueix la informació de la partició.

Si planejeu arrencar Linux des d'una consola ARC/AlphaBIOS/ARCSBIOS, necessitareu una (petita) partició FAT per a MILO. D'un megabyte seria suficient. Si Windows NT ja està instal·lat, la seva partició d'adrrencada de 6 Mb pot usar-se per aquest propòsit.


3.7 Pre-instal·lació del maquinari i configuració del sistema operatiu

Aquesta secció us portarà a través de la fase de configuració del maquinari que haureu de dur a terme, en cas de ser necessari, abans d'arrencar la instal·lació de Debian. Generalment, això implica comprovar i possiblement canviar opcions del "microprogramari" (firmware) del vostre sistema. El "microprogramari" és el programari propietari inclòs a l'interior del maquinari pel funcionament del mateix; el moment més crític en el que s'utilitza és durant el procés d'arrencada (després d'encendre l'ordinador). Se sap que el maquinari també afecta a la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema pel que aquest també és important.


3.7.1 Coses del maquinari (vigileu amb això)

Molta gent ha provat de fer funcionar la seva CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc. De vegades funciona, però és molt sensible a la temperatura i a d'altres factors i pot malmetre el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document va forçar (overclock) el seu sistema durant un any i aleshores aquest va començar a abortar el programa gcc amb un senyal inesperat mentre estava compilant el nucli del sistema. Tornant a posar la velocitat de la CPU al seu valor original va solucionar el problema.

El compilador gcc és sovint el primer en morir a causa de mòduls de memòria en mal estat (o d'altres problemes de maquinari que canvíen les dades de forma impredictible) donat que es creen estructures de dades enormes per les que aquest ha de travessar repetidament. Un error en aquestes estructures de dades probocarà que s'executi una instrucció ilegal o que s'accedeixi a una adreça inexistent. El simptoma d'això serà que el gcc morirà després d'una senyal d'error inesperada.


[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Alpha

versió 3.0.24, 18 December, 2002

Bruce Perens
Sven Rudolph
Igor Grobman
James Treacy
Adam Di Carlo