[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a SPARC
Capítol 3 - Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux


3.1 Un cop d'ull al procés d'instal·lació

Aquí revisareu les passes que seguireu durant el procés d'instal·lació.

  1. Crear espai particionable per a Debian al vostre disc dur
  1. Localitzar i/o descarregar el nucli (kernel) i controlador (driver) (excepte usuaris amb CD de Debian)
  1. Escollir un joc de floppies d'arrencada o reemplaçar els fitxers d'arrencada (excepte molts dels usuaris dels CD de Debian que podran arrencar des dels mateixos)
  1. Arrencar el sistema d'instal·lació
  1. Configurar el teclat
  1. Crear i muntar les particions de Debian
  1. Punt en la instal·lació en el que localitzareu el nucli i controladors
  1. Seleccionar els controladors dels perifèrics que carregareu
  1. Configurar la interfície de xarxa
  1. Inicialitzar la descàrrega/instal·lació/configuració automàtica del sistema base
  1. Configurar Linux o l'arrencada de múltiples sistemes
  1. Arrencar el nou sistema instal·lat i fer algunes configuracions finals
  1. Instal·lar tasques i paquets addicionals, al vostre gust

3.2 Còpies de seguretat de les vostres dades!

Abans de començar, cal fer còpies de seguretat de cada fitxer que hi ha a l'ordinador. Si aquesta és la primera vegada que un sistema operatiu és instal·lat al vostre ordinador, es força probable que tingueu que reparticionar el vostre disc dur per a fer lloc per a Debian GNU/Linux. Cada vegada que particioneu el vostre disc, hauríeu de comptar amb la possible pèrdua de tot el contingut del mateix, no importa el programa que useu per a fer-ho. Els programes utilitzats en la instal·lació són força segurs i molts d'ells s'han utilitzat durant anys; tot i això, un moviment en fals pot costar molt car. Tot i haver fet còpies de seguretat cal anar en compte i pensar les respostes i accions que es duen a terme. Dos minuts pensant poden salvar d'hores de treball innecessari.

Si esteu creant un sistema multi-arrencada, cal estar segur de tindre a mà els mitjans de distribució de tots els altres sistemes operatius presents a la màquina. Especialment si es reparticiona el disc des d'on arrenca l'ordinador, llavors es possible que hagueu de reinstal·lar el carregador d'arrencada (boot loader) del sistema operatiu o en alguns casos el mateix sistema operatiu i tots els fitxers de les particions afectades.


3.3 Informació que necessitareu


3.3.1 Documentació

Manual d'Instal·lació:
install.ca.txt
install.ca.html
install.ca.pdf
Aquest és el fitxer que esteu llegint ara mateix; en format ASCII, HTML o PDF.
Tutorial de dselect
Tutorial per a usar el programa dselect. Aquest és un dels paquets bàsics afegits al vostre sistema una vegada la instal·lació bàsica s'ha completat.
Linux for SPARC Processors FAQ
Pàgines man del programa de particionat:
fdisk.txt
Pàgines de manual pel programari de particionat usat durant el procés d'instal·lació.
.../current/md5sum.txt
Llista MD5 de les comprovacions dels fitxers binaris. Si teniu el programa md5sum, podreu assegurar-vos de que els fitxers no estan corruptes executant md5sum -v -c md5sum.txt.

3.3.2 Cercant els recursos d'informació del maquinari

Es pot recollir informació del maquinari des de:

            -Informació del maquinari necessaria per a instal·lar-
     +-------------------------------------------------------------------+
     |Maquinari|          Informació que podríeu necessitar              |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |          |  * Quants en teniu.                                    |
     |          |  * El seu ordre en el sistema.                         |
     |Discs     |  * Si són IDE o scsi (en molts ordinadors són IDE).    |
     |durs      |  * Espai lliure disponible.                            |
     |          |  * Particions.                                         |
     |          |  * Particions amb un altre sistema operatiu instal·lat.|
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |          |  * Model i fabricant.                                  |
     |          |  * Resolucions suportades.                             |
     |Monitor   |  * Tasa de refresc horitzontal.                        |
     |          |  * Tasa de refresc  vertical.                          |
     |          |  * Profunditat del color suportada (número de colors). |
     |          |  * Grandària de la pantalla.                           |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |          |  * Tipus: sèrie, PS o USB.                             |
     |Ratolí    |  * Port.                                               |
     |          |  * Fabricant.                                          |
     |          |  * Número de botons.                                   |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |Xarxa     |  * Model i fabricant.                                  |
     |          |  * Tipus d'adaptador.                                  |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |Impressora|  * Model i fabricant.                                  |
     |          |  * Resolucions d'impressió suportades.                 |
     |----------+--------------------------------------------------------|
     |          |  * Model and fabricant.                                |
     |Targeta   |  * RAM de vídeo disponible.                            |
     |gràfica   |  * Resolucions i profunditat del color suportada (això |
     |          |    haurà de ser contrastat amb els valors del monitor).|
     --------------------------------------------------------------------+

3.3.3 Compatibilitat del maquinari

La majoria de productes de marca funcionen sense problema sota Linux. Encara més, el maquinari per a Linux és millorat dia a dia. Tot i que Linux encara no suporta tants tipus diferents de maquinari com alguns altres sistemes operatius.

Podreu comprovar la compatibilitat del maquinari en:


3.3.4 Configuracions de la xarxa

Si el vostre ordinador està connectat a una xarxa durant les 24 hores del dia (p.e. una connexió per Ethernet o equivalent - no una connexió per PPP), hauríeu de demanar a l'administrador de la vostra xarxa la següent informació. Encara que, si el vostre administrador diu que hi ha disponible un servidor DHCP i que és el procediment recomanat, llabors no necessitareu aquesta informació donat que el servidor DHCP us la proveirà directament cap al vostre ordinador durant el procés de la instal·lació.

Si la única connexió del vostre ordinador a una xarxa és a través d'una línia en sèrie, utilitzant PPP o una connexió de marcatge directe (dialup connection) o equivalent no podreu habilitar la instal·lació del sistema base a través de la xarxa. Per a instal·lar el sistema en aquests casos podreu usar un CD, precarregar els paquets base en una partició de disc dur existent o preparar uns disquets que continguin el sistema base. Mireu més avall en Configuració d'una connexió PPP, Secció 8.9 per a informació de la configuració PPP sota Debian una vegada el sistema hagi estat instal·lat.


3.4 Planificant l'us del sistema

És molt important que decidiu el tipus de màquina que creareu. Això determinarà els requeriments d'espai en disc del vostre sistema Debian.


3.5 Requeriments de mínims de maquinari

Una vegada hagueu aconseguit la informació sobre el vostre maquinari, comproveu que aquest us permetrà fer el tipus d'instal·lació que desitgeu.

Depenent de les vostres necessitats, podríeu probar amb menys maquinari del que és recomenat en el llistat de la següent taula. Però la majoria dels usuaris veuen frustrats els seus intents si ignoren aquests suggeriments.

              Requeriments mínims de maquinari en el sistema
           +--------------------------------------------------+
           |Tipus d'instal·lació|      RAM     | Disc dur     |
           |--------------------+--------------+--------------|
           |Sense escriptori    |  16 megabytes| 450 megabytes|
           |--------------------+--------------+--------------|
           |Amb escriptori      |  64 megabytes|   1 gigabyte |
           |--------------------+--------------+--------------|
           |Servidor            | 128 megabytes|   4 gigabytes|
           +--------------------------------------------------+

Aquestes són unes quantes de les configuracions comuns en sistemes Debian. També podreu fer-vos amb una idea de l'espai al disc que usareu per als diferents conjunts de programes referint-vos a Espai en disc necessari segons les tasques, Secció 11.4.

Servidor estàndard
Aquest és un petit perfil de servidor, útil per a un servidor despullat sense gaires luxos pes a l'interpret d'ordres dels usuaris. Això inclou un servidor, un servidor web, DNS, NIS i POP. Per a això amb 50MB d'espai al disc n'hi haurà prou, tot i que llabors haureu de comptar amb l'espai addicional per a les dades que servireu.
De connexió a la Internet
Un escriptori estàndard, incloguent el sistema X Window System, aplicacions gràfiques, so, editors, etc. Tot plegat significaria al vontant d'uns 500MB.
Treball en consola
Una màquina d'usuari més lleugera, sense el sistema X window o les aplicacions de X. Posiblement adequat per a portàtils o ordinadors mòbils. La mida seria d'uns 140MB.
Desenvolupament
Una configuració de sobretaula amb tots els paquets pel desenvolupament, com serien el Perl, C, C++, etc. Necessitareu uns 475MB. Assumint que afegireu X11 i alguns paquets addicionals per a d'altres usos, hauríeu de preveure al voltant d'uns 800MB per a aquest tipus de màquina.

Recordeu que aquestes mides no inclouen els altres materials que s'hi poden trobar habitualment, com són els fitxers d'usuari, correu i dades. És millor ser generós quan és considera l'espai per als vostres fitxers i dades. El més notable seria la partició /var que conté una part de la informació d'estat. Els fitxers dpkg (amb la informació dels paquets instal·lats) poden consumir fàcilment uns 20MB; amb una bitàcola i la resta, hauríeu d'assignar a /var un espai de com a mínim 50MB.


3.6 Preparticionant per a l'arrencada múltiple de sistemes

El particionament del vostre disc dur simplement és refereix a l'acte de dividir el vostre disc en seccions. Cada secció és independent de les altres. Això és l'equivalent a col·locar parets en una casa; de manera que si afegiu el mobiliari a una habitació aquest no afectarà a una altra habitació.

Si ja teniu un sistema operatiu en el vostre sistema i voleu posicionar Linux al mateix disc, necessitareu particionar el disc. Debian requereix que aquestes particions de disc siguin pròpies. No podeu instalar-lo en unes particions Windows o MacOS. Es poden compartir particions amb d'altres sistemes Linux, però això no es tractarà aquí. Com a mínim necessitareu una partició dedicada exclusivament a la partició arrel de Debian.

Sinó podeu trobar informació a sobre de la vostra partició actual usant una utilitat de particionament per al vostre sistema operatiu actual . Les utilitats de particionament sempre us mostraran un mode per a visualtzar-la sense haber de fer canvis en les particions.

En general, canviar una partició amb un sistema de fitxers destruira totes les dades d'aquesta. De manera que sempre haureu de fer còpies de seguretat abans d'executar qualsevol reparticionament. Usant l'analogia de la casa, probablement desitgeu moure tot el mobiliari abans de moure una paret donat que correreu el risc de destruir-la.

Si el vostre ordinador té més d'un disc dur, podria ser que volguéssiu dedicar un d'aquests discs completament a Debian. Si fos aquest el cas no necessitaríeu particionar-lo abans d'arrencar el sistema d'instal·lació; l'instal·lador inclou un programa de particionament que pot realitzar perfectament aquesta feina.

Si la vostra màquina sols té un disc dur i voleu reemplazar completament l'actual sistema operatiu amb Debian GNU/Linux, també us podeu esperar a particionar com a part del procés de la instal·lació (Particions en Debian, Capítol 6), després que hagueu arrencat el sistema d'instal·lació. Tant mateix, això sols funcionarà si planejeu arrencar l'instal·lador del sistema des de floppies, CD-ROM o fitxers en una màquina connectada. Tindre en compte: si arrenqueu amb fitxers des d'un disc dur i en acabat particioneu aquest mateix disc des del sistema d'instal·lació, esborrant els fitxers d'instal·lació, sempre fora millor que us esperessiu a tenir una instal·lació exitosa abans d'esborrar-los. Tot i que si fos aquest el cas, sempre fora millor tindre un medi alternatiu per a reanimar la vostra màquina com ara un sistema d'instal·lació original com floppies o CD.

Si la vostra màquina ja té múltiples particions i amb suficient espai esborrant i reemplaçant alguna d'aquestes particions, llavors també podeu esperar-vos i usar el programa de particionament de l'instal·lador de Debian. Encara us hauríeu de llegir el material a continuació, donat a que poden haber-hi circumstàncies especials com l'ordre de les particions existents a dins del mapa de particions, el que podria fer que tinguessiu que particionar igualment abans d'instal·lar.

En tots els altres casos necessitareu particionar el vostre disc dur per a començar la instal·lació creant espai per a Debian. Si alguna de les particions estan ocupades per d'altres sistemes operatius, hauríeu de crear aquelles particions amb algun programa de particionament proveït pel sistema operatiu natiu. Us recomanem que no probeu a crear les particions Linux de Debian usant les utilitats d'un altre sistema operatiu. En canvi, hauríeu de crear les particions amb el sitema operatiu natiu que desitgeu conservar.

Si us esteu preparant per a instal·lar més d'un sistema operatiu en la mateixa màquina, primer haureu d'instal·lar qualsevol altre sistema(es) avans de procedir amb la instal·lació de Linux. Les instal·lacions del Windows o qualsevol altre SO poden destruir la vostra habilitat per a arrencar Linux o persuadir-vos per a que reformategeu les particions no natives.

També podeu prevenir-vos d'aquestes accions o evitar-les, però instal·lar primer el sistema natiu pot estalviar-vos maldecaps.

Si actualment teniu un disc dur amb una única partició (una configuració molt comú en ordinadors d'escriptori) i voleu poder arrencar indiferentment (multi-arrencada) el sistema operatiu natiu i Debian, necessitareu:

  1. Còpia de seguretat de tot el contingut del vostre ordinador.
  1. Arrencar des del sistema operatiu natiu el medi instal·lador, com seria un CD-ROM o floppies.
  1. Useu les utilitats de particionament natives per a crear la partició/ons del sistema natiu. Useu qualsevol utilitat, deixeu alguna antiga partició buida o espai lliure en disc per a Debian GNU/Linux.
  1. Instal·lar el sistema operatiu natiu en aquesta nova partició.
  1. Arrencar en el sistema operatiu natiu per a verificar que tot està correcte i per a descarregar els fitxers per a arrencar l'instal·lador de Debian.
  1. Arrencar l'instal·lador de Debian per a continuar la instal·lació.

3.6.1 Particionant des de SunOS

És perfectament possible particionar des de SunOS; de fet, si necessiteu arrencar SunOS i Debian en la mateixa màquina seria recomenable que la particioneu usant SunOS abans d'instal·lar Debian. El nucli Linux enten les etiquetes de disc Sun, així que no tindreu cap problema. Sols assegureu-vos de que deixeu espai suficient per a la partició arrel de Debian dins de l'àrea de 1GB en el disc d'arrencada. També podeu posar la imatge del nucli en una partició UFS si això és més fàcil que posar una partició arrel allí. SILO suporta arrencar Linux i SunOS des de particions EXT2 (Linux), UFS (SunOS), romfs i iso9660 (CDROM).


3.6.2 Particionant des de Linux o un altre SO

Qualsevol sistema que useu per a particionar, assegureu-vos de que creeu un disc "Sun disk label" (etiqueta de disc Sun) en el vostre disc d'arrencada. Aquest és l'únic esquema que la PROM de OpenBoot enten i és l'únic esquema des del que podreu arrencar. En fdisk, la tecla s us servirà per a crear etiquetes de disc Sun. Sols necessitareu fer aixòen unitats que no tinguin prèviament una etiqueta de disc Sun. Si esteu usant una unitat que ha sigut prèviament formategada usant un PC (o una altra arquitectura) haureu de crear novament una etiqueta de disc Sun o podreu tenir problemes amb la geometria del disc.

Probablement usareu SILO com a gestor d'arrencada (el petit programa que executa el nucli del sistema operatiu). SILO té alguns requeriments amb la grandària i la localització de les particions; mireu Particions en Debian, Capítol 6.


3.7 Pre-instal·lació del maquinari i configuració del sistema operatiu

Aquesta secció us portarà a través de la fase de configuració del maquinari que haureu de dur a terme, en cas de ser necessari, abans d'arrencar la instal·lació de Debian. Generalment, això implica comprovar i possiblement canviar opcions del "microprogramari" (firmware) del vostre sistema. El "microprogramari" és el programari propietari inclòs a l'interior del maquinari pel funcionament del mateix; el moment més crític en el que s'utilitza és durant el procés d'arrencada (després d'encendre l'ordinador). Se sap que el maquinari també afecta a la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema pel que aquest també és important.


3.7.1 Invocant OpenBoot

OpenBoot proporciona les funcions bàsiques necessàries per arrencar una arquitectura SPARC. És molt similar a la funció del BIOS en l'arquitectura x86, tot i que més agradable. Els PROMs d'arrencada d'un Sun tenen un intèrpret que permet fer força coses, com ara diagnòstics, seqüències (scripts) simples, etc.

Per obtenir l'indicador d'arrencada cal mantenir premuda la tecla Stop (en els teclats vells del tipus 4, useu la tecla L1, si teniu un adaptador de teclats de PC, useu la tecla Pausa/Interr) i prémer la tecla A. El PROM d'arrencada us mostrarà un indicatiu, on haureu d'escollir ok o >. És preferible tenir l'indicatiu ok. Per tant, si obteniu l'indicatiu al vell estil, premeu "n" per obtenir l'indicatiu al nou estil.


3.7.2 Seleccionant el dispositiu d'arrencada

Podeu utilitzar OpenBoot per arrencar des de diferents dispositius i també per canviar el dispositiu d'arrencada per defecte. De totes maneres, heu de saber alguns detalls de sobre com OpenBoot anomena els dispositius; és molt diferent a com Linux anomena els dispositius, descrit a Noms de dispositius en Linux, Secció 6.4. A més a més, la comanda variarà una mica, depenent de la versió d'OpenBoot que estigueu utilitzant. Podeu trobar més informació sobre OpenBoot a la Sun OpenBoot Reference.

Típicament, amb noves revisions, podeu utilitzar dispositius de OpenBoot com "floppy" (disquetera), "cdrom", "net" (xarxa), "disk", o "disk2". Aquests tenen significats obvis; el dispositiu "net" és per arrencar des de la xarxa. Addicionalment, el nom del dispositiu pot especificar una partició particular d'un disc, com "disk2:a" per arrencar disk2, primera partició. Els noms complets d'un dispositiu en OpenBoot tenen la forma

     nom-del-controlador@adreça-de-la-unitat:arguments-del-dispositiu

. En les revisions d'OpenBoot més velles, la nomenclatura del dispositius és un xic diferent: el dispositiu de la disquetera s'anomena "/fd", i els dispositius de discs SCSI són de la forma "sd(controlador, identificador-de-l'objectiu-del-disc, disc-lun)". El comandament show-devs en les noves revisions de OpenBoot és útil per veure els dispositius que estan configurats actualment. Per a obtenir informació més complerta, sigui quina sigui la revisió, mireu la Sun OpenBoot Reference.

Per arrencar des d'un dispositiu en concret, utilitzeu el comandament bootdispositiu. Podeu fixar aquesta conducta per defecte utilitzant el comandament setenv. De totes maneres, el nom de la variable a modificar canvia segons la revisió d'OpenBoot. En OpenBoot 1.x, utilitzeu el comandament setenv boot-from dispositiu. En posteriors revisions de OpenBoot, useu el comandament setenv boot-device dispositiu. Nota: això també és configurable utilitzant el comandament eeprom en Solaris, o modificant els fitxers pertinents en /proc/openprom/options/, per exemple sota Linux:

     echo disk1:1 >/proc/openprom/options/boot-device

i sota Solaris:

     eeprom boot-device=disk1:1

3.7.3 Coses del maquinari (vigileu amb això)

Molta gent ha provat de fer funcionar la seva CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc. De vegades funciona, però és molt sensible a la temperatura i a d'altres factors i pot malmetre el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document va forçar (overclock) el seu sistema durant un any i aleshores aquest va començar a abortar el programa gcc amb un senyal inesperat mentre estava compilant el nucli del sistema. Tornant a posar la velocitat de la CPU al seu valor original va solucionar el problema.

El compilador gcc és sovint el primer en morir a causa de mòduls de memòria en mal estat (o d'altres problemes de maquinari que canvíen les dades de forma impredictible) donat que es creen estructures de dades enormes per les que aquest ha de travessar repetidament. Un error en aquestes estructures de dades probocarà que s'executi una instrucció ilegal o que s'accedeixi a una adreça inexistent. El simptoma d'això serà que el gcc morirà després d'una senyal d'error inesperada.


[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 8 ] [ 9 ] [ 10 ] [ 11 ] [ 12 ] [ següent ]

Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a SPARC

versió 3.0.24, 18 December, 2002

Bruce Perens
Sven Rudolph
Igor Grobman
James Treacy
Adam Di Carlo